Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]

Un relat de: Joan Colom
28 de desembre.
No sé si la IA és capaç d'expressar-se irònicament o fer broma. Proveu de dir-li que escrigui una innocentada.

Addicció.
L'altre dia vaig veure a la tele un documental que feia feredat, sobre l'addicció de nens i adolescents als videojocs.

A la platja.
Semblava com si es fes un selfie, però en realitat fotografiava la dona massissona del darrere.

Atractiu caní.
Aquella gossa tan lletja devia resultar sexi, perquè sempre duia darrere una corrua de gossos.

Com el retrat de Dorian Grey.
Quan entraven la foto d'una persona en aquell escàner, la sortida era un retrat expressionista que en mostrava l'ànima.

Distopia.
Antigament, si algú hagués escrit una novel·la on sortien individus com Netanyahu, Trump o Putin, haurien dit que era distòpica.

Döner kebab.
Quan menjava un kebab demanava més tovallons de paper, per poder-se eixugar els morros d'aquell coi de salsa de iogurt.

Dopar-se.
Les anomenades begudes energètiques, amb sucre i cafeïna a dojo, són considerades dopatge en competicions esportives?

Dos clons no són idèntics.
Aquell matrimoni volia que clonessin el fill mort. Ignoraven que, sobre les característiques heretades, actuen condicionaments ambientals sempre diferents.

Feina estressant.
Els empleats sans acabaven desenvolupant cardiopaties, amb aquella feina tan estressant. Els qui ja les tenien, acabaven patint un infart.

Generació Z.
Mola, tio, això és guai. Vale, paio, jo ja piro.

Isaïes 12:34.
Era un friqui de la Bíblia, i parlar amb ell comportava entomar dues cites cada cinc minuts.

"Negre" tot terreny.
S'oferia als escriptors enfeinats i era un tot terreny: tant escrivia una novel·la eròtica, com una policíaca o un assaig.

No cobren plus d'escales.
Els repartidors de pizzes odien aquell barri, amb cases antigues de sis pisos sense ascensor.

No donava l'abast.
Com que ja era de massa grups de whatsapp, no sabia si integrar-se al de Marina Màrquez i altres relataires.

Preservar la intimitat.
A l'estiu no acceptava les videotrucades, perquè anava per casa en calçotets i no volia haver-se de vestir a correcuita.

Quina és la part del tot?
Era un indepe espanyolista: no volia que Catalunya s'independitzés d'Espanya, sinó que Espanya s'independitzés de Catalunya.

Ser o no ser.
Si la dona té un amant i t'ho amaga, ets un cornut. Si no t'ho amaga, llavors en diuen poliamor.

Teletreball.
Aquell capellà confessava en línia des de la casa parroquial, mentre veia el partit de copa amb auriculars.

Tinto Don Simón.
Aquell pobre sensesostre s'havia de conformar a beure vi negre en bric.

Comentaris

  • Sarcasme[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-12-2025

    La majoria d'aquests neologismes ja son tan corrents que costa veure que ho són.

    A la convocatòria m'ha sorprès que es consideri "Tiet i tieta" com a neologisme, paraules que s'havien fet servir tota la vida.

    Una bona combinació de sarcasme i reflexió.

    Algunes paraules com ara "paio", més que neologismes, ja son una mica en desús.

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 22-12-2025

    Tens raó, Llpages: tant en aquestes vint nanoocurrències com les precedents, en comptes d'escriure "sobre LLATINADES" i "sobre NEOLOGISMES", hauria d'haver escrit "amb LLATINADES" i "amb NEOLOGISMES", d'acord amb les respectives convocatòries del Fòrum, les dels NanoReptes 1122 i 1123.

    En el precedent, les llatinades eren: fellatio i cunnilingus, conditio sine qua non, carpe diem, opera prima, delirium tremens, deus ex machina, ego, ecce homo, cum laude, errare humanum est, in dubio pro reo, alter ego, honoris causa, ex aequo, modus vivendi, curriculum vitae, ad hoc, duplex, in situ i in fraganti.

    En el present, els neologismes són: IA, videojocs, selfie, sexi, escàner, distopia i distòpica, kebab, dopar-se i dopatge, clon i clonessin (clonar), estressant, guai, friqui, tot terreny, pizzes, whatsapp, videotrucada, indepe, poliamor, en línia i bric.

  • Neologismes?[Ofensiu]
    llpages | 22-12-2025

    No acabo de trobar el lligam entre el que es coneix com a neologisme i les vint nano ocurrències que ens ocupen. Però això tampoc és rellevant perquè he passat una bona estona llegint-les, sempre enginyoses i/o didàctiques. A seguir conreant aquestes píndoles antioxidants, Joan!