Cercador
Tres impacients. [text no creat amb IA]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Al relataire Joan el descol·loca no tenir cap més repte del Fòrum per ocupar el lleure i haver d'improvisar algun relat a la seva pàgina, sobretot quan cap de les novel·les dels dos clubs de lectura a què pertany és massa estimulant. Vista la inutilitat d'exhortar els convocants a evitar els temps morts, Joan decidí publicar un relat amb el compromís d'observar uns terminis quan li toqués a ell convocar algun repte. De moment, això només li ha servit per encabronar una relataire que mai participa en els reptes del Fòrum però que el va sancionar amb un 1, per augmentar la ben merescuda fama de torracollons i per tenir una molt baixa participació en els reptes convocats aplicant les regles.
No és que la Maria n'estigui segura del tot, però sospita que a la consulta d'aquell metge, si el pacient B té l'hora demanada després del pacient A, però es presenta abans, serà atès abans pel facultatiu. Així que, per assegurar-se que això no pugui passar, sempre compareix a la consulta mitja hora abans de la cita concertada.
Mireu que en Pere sempre s'afanya, la nit de Cap d'Any, a tenir el raïm a taula, rentat i, amb els grans distribuïts per dotzenes en sengles bols, davant de cada convidat. Amb la tele sintonitzada en el canal adient, sempre avisa de la imminència de les campanades fent dringar amb una cullereta la seva copa de cristall... Però mai ningú, quan han acabat de sonar, ha aconseguit despatxar la seva ració de raïm.
Com a conclusió, utilitzaré la dita castellana No por mucho madrugar amanece más temprano, més entenedora i concisa que les equivalents catalanes.
Què en treu Joan, d'optimitzar la durada dels reptes que convoca, si només hi participen quatre gats... o tres... o dos?
L'únic que en traurà Maria, d'arribar a la consulta abans d'hora, és que haurà d'esperar més a ser atesa. Només els metges se'n deslliuren, de perdre el temps, perquè sempre citen els pacients de manera que, si un falla, ells no s'hagin d'esperar.
Per més que s'hi encaparri Pere, preparant els dotze grans de raïm, la dotzena campanada el sorprendrà encara mastegant el quart gra o amb la boca plena i sense poder engolir. Potser aquest cas seria l'únic en què matinejar tindria conseqüències positives: si comencem a menjar el raïm una mica abans que arrenquin les campanes, potser l'acabarem amb la dotzena campanada.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXX (tema: LES PRESSES) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
No és que la Maria n'estigui segura del tot, però sospita que a la consulta d'aquell metge, si el pacient B té l'hora demanada després del pacient A, però es presenta abans, serà atès abans pel facultatiu. Així que, per assegurar-se que això no pugui passar, sempre compareix a la consulta mitja hora abans de la cita concertada.
Mireu que en Pere sempre s'afanya, la nit de Cap d'Any, a tenir el raïm a taula, rentat i, amb els grans distribuïts per dotzenes en sengles bols, davant de cada convidat. Amb la tele sintonitzada en el canal adient, sempre avisa de la imminència de les campanades fent dringar amb una cullereta la seva copa de cristall... Però mai ningú, quan han acabat de sonar, ha aconseguit despatxar la seva ració de raïm.
Com a conclusió, utilitzaré la dita castellana No por mucho madrugar amanece más temprano, més entenedora i concisa que les equivalents catalanes.
Què en treu Joan, d'optimitzar la durada dels reptes que convoca, si només hi participen quatre gats... o tres... o dos?
L'únic que en traurà Maria, d'arribar a la consulta abans d'hora, és que haurà d'esperar més a ser atesa. Només els metges se'n deslliuren, de perdre el temps, perquè sempre citen els pacients de manera que, si un falla, ells no s'hagin d'esperar.
Per més que s'hi encaparri Pere, preparant els dotze grans de raïm, la dotzena campanada el sorprendrà encara mastegant el quart gra o amb la boca plena i sense poder engolir. Potser aquest cas seria l'únic en què matinejar tindria conseqüències positives: si comencem a menjar el raïm una mica abans que arrenquin les campanes, potser l'acabarem amb la dotzena campanada.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXX (tema: LES PRESSES) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
SrGarcia | 05-01-2026
És un relat àgil, ben travat i molt llegible, amb una ironia que neix de l’observació quotidiana més que no pas de l’acudit fàcil. Sap riure’s dels personatges —i de l’autor— sense crueltat. Perfectament publicable tal com està, i amb prou entitat per generar comentaris… encara que, irònicament, no n’hi hagi cap.
[Comentari fet amb IA]
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]
- Dos i dues. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LLATINADES. [text no creat amb IA]
- En alemany o en anglès? [text no creat amb IA]
- Inescrutables però escrotables. [text no creat amb IA]
- Havien begut oli. [text no creat amb IA]