Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]

ja sé que els autocomentaris no són del gust de RelatairesValidadors, però per desfer l'embolic sobre aquest relat crec sincerament que és la menys dolenta de les solucions.

I ara, contesto a SrGarcia:

En primer lloc, a mi no em motiva fer rabiar a ningú. Ara bé, si hi ha qui s'enrabia per qualsevol cosa, s'ho hauria de fer mirar. No per això m'abstindré de fer el que duia entre mans. I ara vaig al tema que m'interessa.

Al primer paràgraf del penúltim relat, "Dos i dues", hi posava: "La principal prioritat, quan escric, no és la qualitat sinó estar permanentment ocupat. RC és bàsicament per a mi una teràpia ocupacional; recordo haver-ho deixat caure més d'una vegada en els meus relats. Fa uns tres anys, quan vaig descobrir el Fòrum i vaig començar a concursar en alguns reptes, creia haver trobat la solució, però no vaig trigar a adonar-me que la majoria de convocants hi participaven amb força més parsimònia, i els espais de temps entre convocatòria i convocatòria els vaig acabar emplenant amb relats extra a la meva pàgina".

Un bon exemple d'aquesta parsimònia (que és ben legítima: només faltaria!) és el NipoRepte: el dia 11 es va donar el resultat de les votacions del NipoRepte 431, proclamant guanyador/a LaGePe; LaGePe es va donar per assabentat/da el dia 12, i fins avui 15 no ha convocat el NipoRepte 432. I, com que el NanoRepte 1122 i el RepteClàssic DCCCXIX també seguien el seu curs, el resultat d'aquests quatre dies han estat "La zona de confort", relat concursant en aquest últim repte, i el relat extra "Relat per commemorar les 250000 lectures" a la meva pàgina.

Al començament del relat s'indica que és la continuació de "Relat per commemorar les 234567 lectures" (28/11/25), indicació que potser no hauria d'haver escrit en lletra menuda. Aquest relat previ també era un relat de farciment per omplir els compassos d'espera dels reptes en què participava a finals de novembre. I, potser per desgana, no vaig aconseguir traslladar al text allò que volia escriure. La prova és que tu, que tens el cap força ben moblat, has entès una cosa diferent.

El relat que jo volia escriure estava protagonitzat per un senyor que escrivia una novel·la de ciència-ficció, sense saber massa per on anirien els trets i esforçant-se a arrencar-la en un to tòpicament apocalíptic. En el teu comentari "Rabiar" dius que les línies inicials et semblen una mica pomposes, amb massa ganes d'escriure bé i que el to surt una mica afectat. O sigui que jo havia aconseguit un objectiu secundari, l'estil de l'escriptor protagonista, però no el principal: que s'entengués la història.

El protagonista no era jo, sinó un narrador en primera persona: un narrador-escriptor que començava a escriure també en primera persona i que rectificava en veure que això es contradeia amb el punt de partença d'una humanitat extingida, passant a utilitzar un narrador omniscient en tercera persona. En canvi, tu has interpretat que era jo, qui protagonitzava el relat, i fins i tot parles de "trencar la quarta paret".

La veritat és que les dues lectures són possibles i això és una fallada meva garrafal: no pretenia deixar la interpretació oberta i que el lector decidís, no; volia deixar clar que el protagonista no era jo i no ho he aconseguit. I tampoc, quan vaig escriure el relat, no pensava en cap continuació. Va ser en veure que acabaves el comentari dient "La veritat és que no sé que pretens amb aquest relat", que vaig pensar que potser tenies raó i que "Relat per commemorar les 234567 lectures" no tenia massa entitat si no li donava continuïtat. I la continuació, "Relat per commemorar les 250000 lectures", que al seu torn sembla prometre una continuació, només ha servit per embolicar més la troca. Així que dono per acabada aquesta història d'un escriptor escrivint una novel·la de ciència-ficció dolentota.

Veig que ja tornes a la càbala de les lectures i en Tamarro rabiant. Ja sembleu una parella còmica i tot.
Sobre el relat, que vols que et digui, el començament sembla prometedor. Trobo que podria ser un relat més pur, sense dirigir-se al lector per a demanar consells. La cosa s'hauria de veure en un relat o una sèrie que desenvolupés la idea.
Al relat no sabem si hi ha algun descendent dels pocs humans que van sobreviure. Els que parlaven al relat anterior ja deuen ser morts, les persones no vivim tant, però podem tenir descendents.
Caldria deixar-ho clar. La col·laboració entre extraterrestres i insectes mutants no sembla mal encaminada.

Quan deixaràs de fer el ridícul amb el tema de les lectures? I ja que hi som, amb el tema de les IA que no has utilitzat per escriure aquesta història...?