Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]

et veig estressat! Pensa una cosa: RC està fet per a l'home, no l'home per a RC, hahaha. Em quedo amb la frase "Es van fondre en una abraçada i, com una taronja sencera que eren, van rodolar pendent avall", m'ha fet somriure!

Moltes gràcies pel teu comentari.

Vaig escriure aquest relat ja fa molts anys, abans de conèixer en XVC, “Cagaferro” és sinònim d’escòria, d’aquí el nom.

Em resistia a pujar-lo per la seva extrema duresa. Aquests fets s’explicaven com a llegenda urbana, però ara les coses han canviat. Un periodista italià, Ezio Gavazzeni, ha fet una demanda judicial a Milà sobre el que denominen “safaris humans”, gent rica i poderosa d’altres països que pagaven fortes sumes de diners per poder disparar sobre civils.

La fiscalia italiana ho està investigant. Ja no és només una llegenda. Les coses van anar tal com les explico, excepte el final: no els mataven, els deixaven viure per si volien tornar o fer propaganda entre els seus amics.

Tot això va passar a Bòsnia, dels anys 1992 a 1996. Els patrocinadors eren les milícies serbo-bosnianes.

Em sembla que aquest judici, tot just en curs, s’acabarà com la fira de Flix, és a dir, sense treure res en clar. Els milionaris poderosos tenen massa recursos.

Tens raó en el que dius sobre l’escriptura. Sobre les mandarines, ja saps que tants caps tants barrets, jo el trobo un relat deliciós.

SrGarcia, suposo que coneixeràs l'acudit de Collons, quin fallo. Aquí el porto a col·lació per la badada de l'equinocci: efectivament, el 21 de desembre és el SOLSTICI d'hivern. Està vist que no es pot fer alhora dos haiku per al NipoRepte, cavil·lar de valent per al RepteClàssic convocat per XVC, començar rumiant per treure vint nanoocurrències sobre l'hivern i a l'endemà veure que la convocant del NanoRepte ha canviat de parer i vol que es facin sobre la mitja taronja, i a sobre anar atenent missatges de whatsapp...

Sobre el pobre Jaume Roig, et remeto al Diccionari d'Enciclopèdia Catalana, on a l'article "hibernar" hi posa
"Etimologia: del ll. hibernare, íd."
a l'article "hivernar" hi posa
"Etimologia: del ll. hibernare, íd. 1a font: 1460, Roig"
l'article "hibern" no existeix i a l'article "hivern" hi posa
"Etimologia: del ll. vg. hībĕrnum, íd., abreviació de tempus hibernum ‘temps hivernal’ 1a font: s. XIV, Llull"
Sembla que Ramon Llull va preferir "hivern" i un segle després Jaume Roig ho acabà de consagrar afegint-hi "hivernar". Si en lloc d'aixó hagués tingut la gosadia d'escriure "hibern" i "hibernar", ara tindríem la quadratura perfecta: "hibern", "hibernar", "hivern" i "hivernar".

Com és habitual, ens trobem davant un relat d’ocurrències iròniques i erudites. En aquest cas, però, he de reconèixer que l’erudició m’ha sobrepassat en algun punt: no he sabut captar la referència a Jaume Roig.

M’ha semblat molt curiós el cas de Macapá, que gairebé es podria agermanar amb Castelló de la Plana, per on passa el meridià zero, de manera que una persona podria viure a l’est i treballar a l’oest.

Pel que fa a l’equinocci, em sembla que potser es volia dir el solstici, ja que és a partir d’aquest moment que els dies comencen a allargar-se. Sempre m’ha resultat interessant el fet que al gener els dies creixin, però continuïn sent curts, mentre que al juliol, tot i que els dies minven, encara són llargs.

Dels relats sobre les mitges taronges, el que més m’ha agradat és el de les dues mitges mandarines.

El teu parell de sèries d’ocurrències encaixa com dues mitges taronges, diferents però complementàries.