Excentricitats. [text no creat amb IA]

Ot Alemany i Fric* era un cap quadrat. Tot ho volia racionalitzar, fins i tot les coses més tradicionals i les reaccions més espontànies. Per copsar la seva mentalitat us en contaré unes quantes anècdotes.

Com que encara no s'han acabat les Festes de Nadal, començaré pels anomenats sopars d'empresa (tot i que, d'aquesta mena, solen fer-se més dinars que sopars). Bé podríem parlar ja de tradició, perquè fa dècades que els dies (o setmanes) previs a Nadal se celebren aquests àpats, però, malgrat això, l'Ot se n'estranyava cada vegada. Argumentava que no tenia massa sentit ampliar als companys de feina el protagonisme de Nadal, que tenia un caràcter familiar excloent (aplegar uns parents que potser no es veuran fins al pròxim Nadal). I que, si el propòsit era acomiadar-se temporalment d'aquestes persones que deixarien de veure's uns quants dies (cada cop més, la setmana del 25 de desembre a l'1 de gener és festiva, com per Setmana Santa), tindria més justificació que els sopars d'empresa es fessin juliol, en vigílies de les vacances d'agost.

Opinava que el costum de celebrar amb raïm les dotze campanades del 31 de desembre era una bestiesa, no tant per acompanyar les dotze campanades com per fer-ho amb raïm (que era una fruita fora de temporada, que pelar els dotze grans era una llauna i que no fer-ho, obligant a mastegar-los, engolir la polpa i escopir la pell, impossibilitava seguir el compàs). Les alternatives als grans de raïm foren, successivament, panses de Corint, grills de mandarina sense pinyol i culleradetes de melmelada (un potet i cullereta per persona), que permetien empassar-se-les i anar declamant: "gener (1), febrer (2), març (3)...". L'última proposta fou posposar una hora la celebració i menjar-se una lionesa amb la campanada solitària.

També es queixava que el nou 2026 no tingués propietats numèriques com el 2025 (que era el quadrat de la suma dels deu enters 0+1+2+3+4+5+6+7+8+9 i també la suma dels cubs d'aquests mateixos dígits) i que hagués d'esperar al 2027 i al 2029, que almenys eren nombres primers bessons**.

L'última anècdota és que plantejà, a Recursos Humans de l'empresa on treballava, que ell no volia cobrar la paga de Nadal a primers de desembre, com la resta de companys, sinó el 7 de gener, per no dilapidar-la en foteses i mantenir-la íntegra de cara a les rebaixes d'aquest mes. No cal dir que l'empresa li denegà la sol·licitud.


* Ot i Fric són la versió catalana dels noms alemanys Otto i Fritz (hipocorístic de Friedrich). Otto i Fritz eren els protagonistes d'una sèrie d'acudits hispanoamericans i espanyols, populars a la primera meitat del segle XX, que basaven la seva comicitat en l'estereotip de l'alemany capquadrat.

** Nombres primers bessons són aquells la diferència dels quals és 2, és a dir que, en la successió ordenada dels enters, només estan separats per un element parell: ... 2027, 2028, 2029... Aprofito aquesta nota per assenyalar que a l'apartat "Primeres [60] parelles de primers bessons" de l'article de la Viquipèdia "Nombres primers bessons" hi falta la parella "(2027, 2029)", si més no.

Tret de les dues notes precedents, aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXX... (tema: ADEU 2025 i/o HOLA 2026!) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.