La zona de confort. [text no creat amb IA]

Un relat de: Joan Colom
Encara n'estava més avorrit que els altres, de tanta conya nadalenca: en Trump amb la gorra de Santa Claus, tot de noies rialleres picant l'ullet i, per acabar-ho d'adobar, l'arbre guarnit, l'indiot rostit i les llepolies típiques de la festa en el canal especial de TV, en sagnant contrast amb l'obligada rutina diària, que l'audició cíclica de "Jingle Bells", "White Christmas" i altres nadales no aconseguia distreure, i la monotonia de la dieta, gairebé inalterada per escarransits pastissos ad hoc.

L'única cosa que l'ajudava a evadir-se era aquell e-book amb més de cinc mil textos, agrupats per gèneres: tret del de ciència-ficció, que per raons òbvies tenia avorrit, alternava diversos gèneres, i el que estava llegint, d'autoajuda, d'un tal Joan G. Pons, li resultava d'allò més interessant. L'havia fet veure com, sense gairebé adonar-se'n, la seva vida estava sotmesa al dictat d'un seguit de protocols: no quedava lloc per a l'espontaneïtat i tota iniciativa n'era exclosa.

El més fotut de tot era que s'hi trobava bé, en aquesta cel·la amb barrots d'or, mancada de sorpreses agradables però també desagradables, i el llibre li havia fet prendre'n consciència: s'havia instal·lat en una grisa zona de confort i, abans que el refugi es convertís en presó i acabés d'anorrear-lo, calia trencar barreres i afrontar obstacles. Aquella nit de Nadal havia estat barrinant-ho i decidí que, posats a donar un pas, havia de ser definitiu.

Així que, sense pensar-s'ho dues vegades, aprofitant que els seus companys havien marxat a fer les rondes de verificació, entrà a la resclosa d'aire i tancà la comporta interior. A una banda, ben visibles, hi havia els vestits preparats, però passà de llarg: posar-se'n un era com endur-se una part d'allò que volia deixar enrere. Activà la seqüència de comandaments per obrir la comporta exterior i tot succeí molt ràpidament, com qui destapa una ampolla de cava: el buit el xuclà cap enfora i, encara a pocs metres del mòdul, rebentà com un globus.

Quan els altres estadants van tornar a l'habitacle principal de l'Estació Espacial Internacional, s'estranyaren de no trobar-lo, però immediatament veieren l'indicador vermell de la comporta exterior. En tancar-la a distància, restaurar la pressió a la resclosa d'aire, entrar-hi i veure penjats tots els vestits espacials, hagueren d'acceptar el que havia passat. Incrèduls, recordaren que la nit abans no havia parat de repetir que calia abandonar la zona de confort, però no acabaven de relacionar-ho.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXIX (tema: NADAL 2025) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Un relat... [Ofensiu]
    Prou bé | 25-12-2025

    Un relat nadalenc original, creatiu i amb la crueltat suficient per fer-lo creïble. Tots tenim la nostra pròpia zona de confort, però no tots tenim el valor de sortir-ne. Potser no hi veiem la necessitat.
    Un bon relat.
    Bon Nadal, i que et sigui confortable!
    Amb total cordialitat

  • Confort[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-12-2025

    El primer que he de destacar és el tip de riure que m'he fet en veure a quin autor atribuïes el llibre d'autoajuda.

    La combinació de Nadal amb la ciència-ficció és molt encertada.

    Podria ser inclòs a la categoria de "Terror": la rutina i el desig de sortir-ne porten el protagonista al suïcidi, una mala manera de sortir de la zona de confort.

    Un relat dur, sense misericòrdia, molt pessimista. Per "sortir de la zona de confort" se sol entendre una altra cosa.

  • Molt bones festes !![Ofensiu]
    Rosa Gubau | 23-12-2025

    Que passis un Nadal acollidor, i any nou ben animat!!
    Espero que aviat pugui llegir els vostres relats, i tornar a compartir amb vosaltres aquesta pàgina.
    Salut, somriures i una forta abraça!
    Rosa.

  • Zona de confort dins d'una...[Ofensiu]
    llpages | 22-12-2025 | Valoració: 10

    nau espacial? Jo ja no em trobaria gaire confortable allà dalt, al firmament, envoltat d'una foscor i un silenci només trencats per la llum tènue dels estels i els col·legues de la nau. Si d'aquesta situació ja de per si estressant penso en obrir la porta de la nau i fotre'm al bell mig del no res, l'angoixa personal ja superaria tots els màxims. Però cal respectar la voluntat de cadascú. i el protagonista va obrar amb coherència al seu Credo.Agraït per fer-me rumiar i prendre partit!