Vint nanoocurrències sobre UNA DE DETECTIUS. [text no creat amb IA]

Un relat de: Joan Colom
Col·legi Major "Monsenyor Escrivà".
En aquella residència d'estudiants el sistema de videovigilància cobria el 100% de l'espai: habitacions i zones comunes.

Detecció de detectius (1).
A banda i banda de la porta, cada un dels dos detectius va detectar l'altre.

Detecció de detectius (2).
Aquell detectiu fou sotmès al detector de mentides, que només va detectar mitges veritats.

Detecció de detectius (3).
El detector de metalls detectà el cadàver del detectiu enterrat, gràcies a la cama ortopèdica.

Detecció de detectius (4).
Es va forrar, patentant aquell detector de detectius per a dones infidels.

Detectiu i sicari.
Oferia dos serveis als marits amb sospites: esbrinar si eren certes i, en cas afirmatiu, carregar-se la dona i/o l'amant.

Detectius aficionats de ficció.
G. K. Chesterton creà mossèn Brown i Agatha Christie creà miss Marple.

Detectius policies de ficció.
Georges Simenon creà Jules Maigret, Lorenzo Silva creà Bevilacqua i Chamorro, i Alicia Giménez Bartlett creà Petra Delicado.

Detectius professionals de ficció (1).
Arthur Conan Doyle creà Sherlock Holmes i Agatha Christie creà Hercule Poirot.

Detectius professionals de ficció (2).
Raymond Chandler creà Philip Marlowe, Dashiell Hammett creà Sam Spade i Mickey Spillane creà Mike Hammer.

Detectius professionals de ficció (3).
Chester Gould creà Dick Tracy, Manuel Vázquez Montalbán creà Pepe Carvalho i José Luis Garci creà Germán Areta.

Draps bruts.
Aquella agència de detectius estava especialitzada a treure els draps bruts dels adversaris polítics dels clients.

"Harper" (Jack Smight, 1966).
No li agradava que li diguessin detectiu. Preferia presentar-se com a investigador privat.

Humphrey Bogart.
Interpretà dues vegades un detectiu: Sam Spade en "El falcó maltès" (1941) i Philip Marlowe en "El son etern" (1946).

"La conversa" (Francis Ford Coppola, 1974).
Resulten patètiques, les escenes del protagonista sol en la intimitat, tocant el saxo.

L'aparença és el que compta.
A aquell detectiu li van retirar la llicència d'armes tipus B i feia servir una pistola de joguina per intimidar.

Marit gelós.
Va contractar un detectiu perquè, disfressat de capellà, atengués la dona al confessionari i prengués nota dels seus pecats.

Mòbilmania.
Recorregué a aquell detectiu expert en telecomunicacions, per saber quantes hores al dia es connectaven al mòbil els seus fills.

On n'hi ha hagut, sempre en queda.
Acabada la guerra, molts membres de les SS, singularment els adscrits a Gestapo i SD, s'establiren com a detectius.

Sospitava de la dona.
I contractà un detectiu perquè esbrinés si la sospita tenia fonament. No sabia que l'amant era precisament el detectiu.

Comentaris

  • detectius[Ofensiu]
    SrGarcia | 30-01-2026

    Com sempre, és una sèrie enginyosa, culta i divertida, que sap riure’s-en del gènere sense desmuntar-lo.

    Com que no pares mai de cavil·lar, podries escriure una novel·la sencera d'aquest gènere que està tant de moda: Un assassinat a València i un detectiu que necessita l'ajut de la ciència matemàtica per a resoldre'l.

    Això sí que és un repte dels que tant t'agraden. A mi, el gènere detectivesc no m'ha acabat d'agradar mai.