Desig d'una nova albada

La nit s'ha estès damunt de la teulada de casa i un tall de lluna s'ha despedit darrera l'horitzó del poble del costat. Aquesta vesprada he dit adeu als tres Reis d'Orient amb l'esperança que hagin escoltat el meu desig. La mà ben amunt, saludant amb veu d'infant i espurnes d'il·lusió a la mirada. No sé si són capaços d'escoltar tantes pregàries però almenys sé del cert que la meva em surt de ben endins i diuen que si fas les coses amb el cor tenen més força gràcies al seu batec constant. Cansada d'un dia intens, em miro el pessebre de casa. Els tres Reis s'apropen a adorar l'Infant que reposa i jo també m'atanso i m'estiro al meu jaç per escoltar un parell de cançons. Primer sona el 'Bona nit' de Els Pets que em reporta a la meva vintena. Sempre he pensat que era una cançó ben bonica per anar a dormir. Després sona una nova melodia que aquests dies m'ha caigut del cel i que trobo brillant. Sonjas Sang. La màgia de l'estel que ens reporta a la infància.

El pessebre de casa forma part de les meves arrels. Encara hi veig el pare pujant les capses d'aquell traster ple de pols que gairebé no hi cap ni una agulla. La capsa de serradures segueix encara plena del sobrant de les festes de l'any passat. Ha reposat tot un any a les fosques en companyia de les bicicletes, mobles vells i d'altres rampoines. És el nostre desert per on hi fan camí els reis d'Orient. Les figures del pessebre surten de la caverna, veig la del pare desfent curosament els nusos i jo capbussant els dits ansiosos cap a dins. M'atrauen els camells i busco l'angelet i la dona que renta a la vora del riu. La mare està distreta al voltant de l'avet penjant unes estrelles que ha fet amb una cinta de colors daurat i vermell. On posem el llac aquest any? Trec el paper de plata i l'arrugo una mica amb els dits. Al damunt hi posa un vidre i aconsegueix que el llac somniat, on hi dansen dos ànecs, es faci realitat. Els pastors encenen el foc i busquen l'estrella més brillant. Que màgics tots aquests retalls de moments. Em pregunto qui sap què s'hi amaga a sota de la molsa que embolcalla els peus de les figures del pessebre i al mateix temps, uns metres més enllà de casa, la que ens acull el nostre caminar per aquests senders de la vida.

No compto els anys ni les hores que han passat d'aquells màgics 5 de gener a casa als pares, sembla que era ahir. Tampoc sé massa les hores que he dormit avui. Aquesta nit és curta, molt curta. Un raig de llum s'ha colat per la persiana, em fa pessigolles a l'espatlla i em fa viatjar fins aquelles nits en què dormia amb la meva germana a la mateixa habitació i jugàvem al joc de la formiga i l'elefant que caminaven i ens feien pessigolles al braç. De bon matí ens miràvem als ulls i ens preguntàvem si ja haurien deixat els regals reposant al sofà del menjador. Buscava caçar el soroll d'un petit gest però m'acabava adormint. Creus que hauran deixat regals aquest any? Aquesta és una nit plena de llum i de secrets al mateix temps. M'adono que tinc les mans entrellaçades i de bell nou repeteixo el desig d'ahir. La llum d'aquest nou dia ha anat recorrent sinuosament per sobre la molsa de la meva pell i per la de tots els que com jo, tenim la sort de despertar-nos una nova albada. No puc evitar pensar amb els fills d'unes amigues que han perdut la mare o el pare i viuen per primera vegada la seva absència. Penso en el seu buit on s'hi han cavat les emocions més boniques en un dia com aquest. Perdudes per un temps, em dic. Imagino que aquests solcs que carreguen a sobre son 'vol-au-vent'. Voldria omplir-los de nata, de crema o del que més els hi agradi per endolcir-los aquest matí tant difícil. Però un buit no es pot cobrir, només deu ser possible aprendre a conviure-hi. Les torxes de la cavalcada cremaven aquesta nit passada. Desitjo que el seu dolor minvi amb el temps, esdevingui cendra i quan arribi el moment, deixi pas a una nova albada que els faci tota la llum que necessiten.





5-1-2025. Un relat dedicat a totes les persones que heu perdut a un ésser estimat i porteu un buit amb vosaltres. Una abraçada sentida.