Nines retallables

Algun cop havia retallat alguna nina de les de ma germana, però allò que feia era tallar el cabell a les nines de plàstic, fins deixant-la calvetes. Recordo haver llegit un llibre meravellós de la Lola Anglada. Nines que va anant comprant durant el seu exili a París i avui exposades al Museu Romàntic de Sitges. El teu relat m'ha fet recordar ma infantesa: el pernil dolç tallat primet-primet, et l plat Fe duralex, verd incolor àmbits?, etc...M'encata aquest "savoir faire" teu de recrear atmosfetes d'antany.

aquest relat entranyable ple de records i que també hem viscut, d'alguna manera o altra. Com han destacat els comentaris precedents, el vocabulari és enriquidor perquè tira de paraules poc usades (aletejar, etc...), el que fa del conjunt un text rodó. Enhorabona, Nua Dedins!

Jo també havia retallat i vestit nines de paper. Des d'una mica de nostàlgia ens retrates els dissabtes a casa l’àvia. Retallar i imaginar, retallar i escriure. Tot ve a ser una mica el mateix.
M’he aturat en algunes de les paraules que has fet servir i que m’han retornat a la meva infantesa : unces, el plat de duralex, engruna , espigolo, sargeixo , aletejava,

Ho he trobat un relat senzill i a la vegada molt ben sentit. Té un to nostàlgic i molt profund, que fa que siga com una història de joventut.
Un relat que segur has anat fent tota l'acció, com si fora la teua història.
M'ha agradat molt.
I Gràcies per comentar-me el meu relat "Alça't i posa't en camí"
Cordialment.
Perla de vellut.

La meva mare em va ensenyar aquest joc i m'encantava. Com que ja no en venien, les dibuixava jo les nines, la roba i els accessoris amb les pestanyetes. Era molt entretingut i divertit.

Només començar, el primer cop: "tisores prudents". Qui és prudent és qui les fa servir, no les tisores, però la poesia és així; em sembla que aquesta figura es diu prosopopeia, una bona manera de començar.
Tot el relat en va ple de simbolisme i metàfores: pardals al cap, flirtejar amb l'abecedari, el llapis que pren camins, em cabusso en un mar d'emocions, plouen els anys, espigolar records, guardar retalls de la vida, rosegar moments, engrunar-los, llepar el fil i enfilar-lo a l'agulla, abrigar l'ànima, aletejar la imaginació.

Aquesta manera d'escriure fa que el relat sigui profundament poètic, però el contingut no ho és menys.
És un relat delicat i ple de nostàlgia, una evocació viva de la infantesa, el pas dels records al moment present és subtil i elegant. Igual que vas retallar nines, ara retalles records i els enganxes els uns amb els altres , tal com havies fet amb els vestidets.. Tot ho fas sense caure en excessos de sentimentalisme, d'una manera equilibrada i elegant.
La connexió entre passat i present es presenta d'una manera natural, com si el segon fos conseqüència del primer.

creatiu, emocionant... Recordant la teva infantesa, quan retallaves nines a casa l'àvia, has creat un relat amb un clima on hi ha de tot, poesia, metàfora, amor per les lletres... La teva sensibilitat i bon fer, són d'una gran bellesa. He escoltat la cançó que canta la Laia Llach, molt dolça, per cert.
Casualment, l'últim que he publicat a R.C., ha estat una cançó infantil, El sol i la lluna, que està musicada. No té res a veure amb el teu escrit, però si més no, està dedicada als infants.

Una forta abraçada Nua Dedins.

Rosa.