Dones Medusa

Com desempallegar-se d'aquells lligams que et collen massa. Com desfer nusos.

La paciència s'esgota i les tisores que tinc a prop em piquen l'ullet. Potser és qüestió de tallar el fil d'un cop i tot solucionat. Però pot ser tant fàcil?

Els sembrats han crescut. Es ple d'ordi al meu voltant. M'hi atanso lentament i admiro una espiga. Un cargol hi ha fet nit i un tros més enllà un estol de pardals fan equilibris al capdamunt dels cereals més alts! Quan hagin pillocat prou volaran un tros més enllà o seguiran una altra ruta.

Somnio unes ales gravades a la pell i capaces de fer-me volar. Una oreneta, una garsa, un rossinyol o un pit roig. Enfilar-me a les branques d'aquestes nogueres que ja els verdegen els fruits. Sento la olor de llimona d'una nou verda. Respiro com si me la volgués prendre de cop. Potser n'agafi algunes. Quatre nous verdes no es trobaran pas a faltar i em serviran per fer la ratafia d'aquest any. Segur que la noguera ho agraeix si la descarrego una mica de pes. O potser hauria de deixar que fes el seu procés i no intervenir-hi?

El cargol, la oreneta, la civada, la noguera, jo, tu, ella... anem teixint, sembrant, recollint els fruits... i a voltes desfilant el que no ens convenç o ens colla massa. No és fàcil. És entretingut, sí. Vol paciència. A la vida, a vegades cal seure i desfer algun tros. No passa res. Respira. Reposa. Deixa't portar pel ritme del teu cor.

------------------------------------

Tinc la mirada fixa damunt dels camps segats. Deuen restar grans de sègol, d'ordi, de blat o de civada... perquè és ple d'ocells que picotegen. Un vent suau m'acaricia els cabells. Un esperit indomable. Al meu voltant és ple de veus que entonen una melodia. Cadascuna al seu ritme, amb la seva intensitat, donant-li el seu color. Cada veu, una branca d'espiga que després d'un temps de créixer, passada la tendresa, cremant per dins i donant-t'ho tot, ara nodreix als altres. M'arriba el seu eco a través del va i ve del vent que bufa incansablement. El frec d'unes veus que parlen, vives, de la llibertat silenciada. Dones valentes, empoderades, úniques, que s'estimen tal com son, amb les seves llums i les seves ombres. Dones cada dia més humanes, menys perfectes i més felices. Fortes i capaces. Dones valentes.

Escolto veus que sostenen la clau d'un poder invencible. La resiliència d'una dona és fortalesa. Energia sàvia que ens transforma, muda la pell d'abans per tornar a néixer i elevar-nos espiritualment. Com ens mostren els sembrats en temps de sega.

Amb els ulls alçats, em capbusso en aquest cel roent. Profund i magnètic, en surfejo les tempestes i navego entre les seves aigües. Em sé medusa. L'alè sagrat del mar: temuda i divina.






Ambdos textos han estat escrits i recitats per a l'espectacle 'Medusa' organitzat a Canovelles per ZendaDansa el diumenge 29 de juny de 2025. Agraïda per la confiança, Zenda.

Dos escrits dedicats a totes les dones medusa. Dones fortes i capaces. Dones sàvies!

Podeu llegir sobre la deesa Medusa a wikipedia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Medusa_(mitologia))