El pont màgic

Atrapada enmig d'un pont màgic.

Els ponts del temps et porten a connectar amb persones i moments del passat. La vibració de les cordes d'un violoncel m'hi ha portat. Potser és el so que té la clau del temps? No importa si la melodia està escrita en fa, en si, en do o en re... L'ona és capaç de bressolar-te les emocions i aconseguir que vibrin com mai. No sabria dir si és real el lloc a on sóc ara. Potser el mirall que em parla vol arrossegar-me al seu mar. No m'importa. Deixo que caiguin les llàgrimes de l'enyor. Potser són elles les que arribaran a abraçar el meu somni.

La música ens transporta a mons que no havíem dibuixat mai.

Que el ciment no ens embolcalli l'ànima.

Esquerda't que és per on entra la llum i creixen flors.





Un escrit dedicat a totes les persones que cada dia travesseu ponts màgics. Tot és possible i és important no deixar de somniar.