Cíntia (o De síl·labes i telenotícies)

Mentre els focus augmenten d'intensitat, la Cíntia es troba davant de les càmeres, pentinada i maquillada. Finalment, avui debuta en el telenotícies i és un garbuix de nervis. Una cosa és la Universitat i una altra el plató dels estudis televisius de la cadena autonòmica. Acluca els ulls i visualitza paraules complexes que lletreja, tot xiuxiuejant-les, amb celeritat per ser capaç de no embarbussar-se gens. No la preocupa res més, perquè té l'ajuda de la pantalla on apareixerà tot el guió que, entre el seu company i ella, faran servir per informar els teleespectadors.

Mentre murmura el reguitzell de síl·labes que tria, un tècnic de so li comprova la posició idònia del micròfon i que tot s'hagi connectat correctament. La Cíntia està convençuda que, si comença amb bon peu, aquesta feina li suposarà un canvi substancial i un ascens en l'àmbit laboral. El seu rostre serà reconegut pel carrer i, inclús, pot arribar a obtenir bons contactes. Es riurà, llavors, de les nits d'insomni fent colzes, de caps de setmana atrafegats i mal remunerats, de sacrificis per tirar endavant la carrera periodística.

Mentre el cap d'informatius vocifera per enèsim cop el temps que resta per ser a l'aire, la Cíntia encara té els ulls clucs. Ja no hi ha mots, sinó tot d'imatges de personalitats que la saluden i la feliciten pels seus objectius assolits, que n'enalteixen el carisma i la seriositat a l'hora de retransmetre notícies que no deixen indiferent ningú. Tot el que imagina li és favorable, perquè sap que té bona fusta per a aquest repte professional. I qui dubtarà que, tard o d'hora, algun empresari es fixi en ella i comencin un festeig? I si resulta que aconsegueix que tothom, a banda de la seva mare, l'anomeni reina?

Mentre desclou lentament les parpelles i li persisteix el pòsit d'aquest futur idíl·lic, la Cíntia ja pensa a modificar la primera lletra del seu nom per una zeta, i, tot rumiant en les monarquies del món, dibuixa un somriure ple de letícia, mentre el pilot vermell s'encén.