Cicle valencià

Encara que no sigui cert... diria allò de "si non è vero, e ben trovatto"! Enginyós, senzill, passa molt bé, com hauria de ser qualsevol microrelat.
PS: agraït pel teu comentari al meu relat "La glòria". Faré el possible per tornar als escrits humorístics! Que consti una cosa: fer riure és molt més difícil que fer plorar!

¡Vaja! m'ha impressionat aquest relat fantàstic, en el qual una dona s'enamora d'un bou i després ha estat abandonat, el pobre animal. Molt bo i amb molta ficció relataire.
M'ha agradat llegir-ho, SrGarcia.
Un salut.
Perla de vellut

Tancant el cercle. Proporciona la calma de saber que hem recuperat l'equilibri.

és per això que els valencians cremen les falles? Vull dir, és aquesta la llegenda que explica aquest costum tan antic? M'agradaria saber si és veritat o és producte de la seva prodigiosa imaginació.

Cordialment

Encara que tota aquesta història ens ha arribat com a fets mitològics. Jo sóc de la teoria que en un passat molt remot hi hagué una altra humanitat al nostre planeta Terra que tecnològicament estava molt i molt més avançada que la nostra i per tant duia a cap practiques genètiques, no sempre satisfactòries, que donaven com a resultat criatures com la que descrius en el teu curiós relat. Bon Nadal, Nil.

Cremar per purificar, per espantar els mals esperits... Però pobre ninotet, creat ja per a un objectiu definit, utilitzat i després abandonat... Com som els humans... Sí, sí, ja podem cremar ninots, que no tenim pas solució...

Pel seus comentaris, que no cal dir que em satisfan molt. Sí, hi ha una vaca a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. És una ciutat molt recomanable, a mig camí entre Tarragona i Barcelona. Destaca pel seu Carnaval, que es va mantenir sota el franquisme i el museu romantic de can Papiol, entre altres coses.

Molten gràcies a tots tres.
Pel que veig a internet l'estàtua de la que parleu és realment bonica. Qualsevol dia em deixaré caure per Vilanova per a veure-la en persona.
Gràcies per haver-m'ho dit.

Mira, escolto la ràdio, parlen d'un assassinat a Vilanova i la Geltrú, llegeixo aquest relat teu i recordo lestatua de Passifae a la platja de Riba Roja d'aquest municipi. Estatua magnífica en un emplaçament immillorable. Al fons, Creta i a mà dreta, València. Llegenda viva. Una forta abraçada.

Aleix

Si el meu conte és del any de la picor tens raó