Cada Nit

Amb l’atlàntis i la Neus Marin... em sembla que no m'equivoco.

Repetir tan sovint un aforisme pot cansar, millor repartir-lo entre diversos versos.
Però ca!, que he sentit recitar versos més repetitius que no pas aquest, i d'alguna poeta amb nomenada, com la Lola Miquel, per dir un nom conegut d'exemple. I eps! que la Lola m'agrada un munt! L'he vist recitar més d'un cop, i sempre m'ha agradat.

La resta del teu poema és molt fosc, gairebé gore, en alguns versos. I escolta, m'agraden. Si t'han sortit a raig, has de mirar de viatjar més sovint aquest raig teu tan personal.

T'encoratjo a revisar aquesta faceta teva.

L'he llegida tres o quatre vegades i m'ha semblat un poema una mica surrealista.
No m'agrada molt aquesta classe de poemes, però és molt original.
Realment no he fet mai algun relat o poema amb aquest estil. No ho entens molt bé.

Salutacions.

No et pensis , però a mi, més d’una vegada em costa copsar exactament el què vol dir un poema. Entenc que entre somnis i potser malsons aboques imatges a on està present la desolació i finalment la mort ( secs matolls, plorar fang, animals famolencs, sorres brutes, l lluna amagada, macabres coits...) . Potser ni tu mateixa ho saps ben bé...el què significa. Però és un relat, com em sembla que dius, que t’ha sortit a raig...i aquí els subconscient ha parlat. Alguns del poemes que són més meus són aquests que escric de sobte i que a mi mateix em sorprenen.

Però aquest relat teu, que em sembla que no havia llegit ,m’ha agradat i m’ha colpit..

Et diria com t’ha dit la Neus Marín que exploris aquest camí.

En quan a la forma, també com diu la Neus i les altres companyes, les anàfores donen ritme, però si es repeteixen massa es poden fer redundants. Una solució és repetir l’anàfora cada tres o quatre versos i afegir-hi una preposició o adverbi que vagi fent pujant de to. Com ara cada nit......i així cada nit....una nit i una altre niti no abusar-ne.

Un abraçada