A tu i perquè

Bell, melodiós, rítmic i sabut !, tot ell... Quina fortuna tenir algú a qui adreçar aquestes paraules sinceres, eixides del cor i per al cor. És per això que el miracle de la composició d'aquest poema ha estat possible. Perquè neix de la pròpia experiència viscuda. Enhorabona i una abraçada sentida, Nil.

un homenatge a aquella persona que sempre ens fa costat , en els moments bons i en els dolents...
t'agraeixo molt el teu comentari al meu relat-poemet sobre el meu primer aniversari a RC, gràcies per la teva amabilitat
una abraçada
joan

Desprens molta dolçor, molta bondat, molta comprensió.
Sí, jo vaig venir a Sant Boi de la mà de la Carme Raich, una gran persona, una amiga entranyable...
Tu vesses amor per totes bandes....en els teus escrits..., i això és el que té vertader valor. Una abraçada!!

Hola Nonna_Carme,

En primer lloc he d'agraïr-te el teu comentari, ets una de les primeres persones que em comenta, tant a RC com a la meva vida personal i la veritat és que m'has portat als núvols, així que realment gràcies.

Per altre banda, respecte el teu poema, penso que és una preciosa definicó de l'afecte i de l'estimació encara que posats a relfexionar, penso que les persones mostram la nostra millor cara davant els altres quan és tracta d'una desgràcia, necessitam suport i el tenim, però jo personalment prefereixo veure un amic o estimat feliç per la meva felicitat que angoixat per la meva angoixa.

Et seguiré llegint,
Marina.

és aquest poema, Nonna-Carme. Traspua felicitat i amor. Un amor que té els elements necessaris per a triomfar i ser perdurable: Estimació i generositat.

Et felicito per saber-ho explicar tan bé.

Una abraçada afectuosa amb el desig que tinguis un 2010 molt feliç.

Pilar

amb la tempesta i la calma
acompanya la fidelitat.

Amb la fredor i el caliu,
dona batec el bon amic.

amb la nit o l'albada
sento l' escalfor d' un t'estimo,
quelsevol dia...

Es molt maco, saber q tens al teu costat una persona q t'estima sempre, sence importar-li res. Un petó i t'anire seguint ara q te descobert.

El teu poema m'ha emocionat. Jo he tingut el que tu tens... però fa temps que ho he perdut!
Llegir-te m'ha fet reviure vells i bells records. Gràcies!

No cal que et digui res. Sé d'algú molt proper a tu que llegint-lo li deuen espurnejar els ulls.

M'han emocionat els teus versos per la tendresa que regales a la persona que sempre és amb tu. Poder viure i compartir moments de dolor i alegria amb els que estimem és un privilegi.
He sentit una serenor interna tot llegint el teu poema, és senzillament preciós.
M'agrada molt com escrius , és un plaer llegir-te.
Gràcies per tot.
Una càlida abraçada,
Núria

He vingut a parar al teu poema per casualitat i sort que hi he caigut perquè m'hi he quedat enamorada! De les teves paraules, lletres, de com sona, dels sentiments..en fi, que m'ha encantat!
Nonna, ja pots comptar que et seguiré llegint i per descontat ara mateix als favorits! :)
Una abraçada d'una altre aficionada al teatre!

i meravellós tenir aquest amor, aquesta companyia incondicional, merescut poema dedicat a una persona que tens sempre al costat, en els camins de la vida.
Una molt forta abraçada i que el teu amor no deixi mai d´existir

Quines imatges les sents que et penetren fins el fons del cor.
No li habia llegit mai cap poema ara no la perdre de vista. Els haikus també m'han agradat molt.
Anna Maria

o potser sí que ho sé, des que he començat a llegir els primer versos, els he rellegit el meu cor ha restat com un puny (corprès?, no sé si és correcte l'expressió) i els meus ull han estat a punt d'anegar-se. Uns versos bells amb una gran força expressiva. Espero haver explicat una mica el que he sentit
T'agraeixo el teu comentari. He enviat dos poemes a editar; no domino ni em resulta fàcil escriure, però fer-ho, quan ho faig, m'agrada i puc expressar. No vull puntuacions, sí que em llegeixin i em comentin.
Nonna, aquest poema l'afegeixo als preferits i també atu com a autora; no et perderé de vista

Carme, tu sempre hi ets!
Els teus versos es decanten en essència, en puresa de significats i en un ritme que mai no han perdut.

És un plaer llegir-te i trobar-te de tant en tant, dinant ambdues, amb les respectives famílies.
Gràcies pels teus mots de consol, m'han ajudat, perquè et sé sincera i veritable en un món que de vegades és ple d'hipocresia.

Espero que estiguis molt millor de la mà i això et permeti no deixar d'escriure.

Petonassos!

gypsy

Quina sort que tens, de tenir un amor que hi sigui tant en les penes i neguits com en l'alegria i el festeig!
Jo ara camino sol, sense tenir el que tu tens, m'haig de valdre per mi mateix.


Sergi

És important saber que pots comptar amb algú els moments díficils. Molt bell.

Domi

Un dia m'agradaria saber fer aquest poemes tant bells com tu. M'encanten.
Aquest és un dels millors que he llegit!

Cendra de flor

Com deia el poema:
que es poesia................
en aquest cas poesia.....
poesia és ....llegir-te a tu

Llegir els teus poemes és com entrar en el món de la tendresa, de l'autenticitat: arriben directes a l'ànima. Hi ha tant d'amor en els teus versos!
És un plaer visitar-te a tu, perquè em fas emocionar sempre.
Rep una abraçada ben forta, Nonna_Carme.
Mercè

el molt que admiro la teva destresa com a poetessa, que en aquest poema es tornen a mostrar ja que has fet aflorar amb força uns sentiments d'amor i gratitud que m'han fet esborronar.
Felicitats Nona per oferir-nos aquest poema tendra i encantador

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Com el petó amorós d'un nét; com una carícia de fill.

Segur que ho saps ben bé!

Salut i rebolica!

Ja t'ho he dit altres vegades. Aconseguiràs que m'agradi la poesia. De totes maneres, sense voler molestar a ningú -només faltaria, ja sé que el problema de comprensió és meu-, els teus poemes el trobo entenedors a primera... màxima segona lectura.
- Joan -

Quin vers tan bonic!

Has fet un poema bellíssim, Nonna-Carme. És ple de melodia i de sentiment. Fas un cant a la companyia, a la comprensió, al suport d´una persona que saps que sempre és al teu costat...
la millor joia que ens pot regalar aquest món,

Un petó d´afecte,

Pilar

Ho expresses de meravella. Tot el dolor de la vida, totes les dificultats, totes les decepcions no són res res si tenim algú amb qui compartir-les. Tenir un pal de paller a la vida és un privilegi ,però hem de ser conscients que no tothom el té. Benaurats aquells que tenim la sort de recolzar-nos amb persones que ens estimen.
Molts petons nona_carme

El poema expressa al mateix temps el dolor intern que podem arribar a experimentar i el goig immens de les alegries compartides:
la primera part demostra que som febles, fràgils, que tots sols som criatures amb debilitats;
la segona parla de la sort que podem arribar a tenir, del gran goig de sentir-se acompanyat, de l'ajuda que ens pot arribar fins i tot en els moments més foscos, quan hom sap on recórrer...

Em queda un dubte, però: tot i que sembla evident la resposta ( més, tot i així, "amic" és un mot amplíssim! ), et refereixes a la generositat i estima entre persones, Carme? O... ? Se m'ha acudit que potser... Ja m'ho aclariràs si vols!

T'envio una abraçada personal, molt i molt,
Unaquimera

I què n'és d'important tenir algú en qui recolzar-se! Bé, si no el tinguessim, també sobreviuríem però el sentiment de soledat ens faria mal, ens aillaria dels nostres congèneres i
apaivagaria l'alegria del nostre cor.
La pena compartida és mitja pena i l'alegria compartida és doble alegria.
Molts petons
Aurora

el millor regal que la vida et pot brindar: la companyia i el suport d'un altra persona que és amb tu tant per les alegries com per les angoixes. No crec que hi hagi un be més preuat que aquest. Estic segura de que te'l mereixes, Nonna. Felicitats per un poema que ho expresa d'una manera tan dolça.
Una abraçada

Un bell poema dedicat a la persona amb qui pots comptar en tots els moments en la vida: els dolents i els bons.

Felicitats pel poema i per poder gaudir de la vida amb tan bona companyia!

Núria