A la nit

Un Relat molt interessant. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre ACCEPTAR.
Comparteixo el que dius sobre els Fets.
Salutacions,

Penso que els somnis son un bon material per escriure relats i contes . De totes maneres jo no posaria que es un somni. Es un recurs una mica gastat. Si treus l’encalçament i el final, queda un conte de terror complert. No ens importa si és un somni o si és real...és fantasia!!!
Dels altres trossos en pots fer un altre conte : Soc asseguda al sofà. Miro la televisió. Voldria acabar l'últim capítol de la sèrie de terror que em té ben enganxada.
He decidit que la següent que em miri sigui ben "ensucrada": una comèdia romàntica i si pot ser d'època, millor!
La finestra de la sala és oberta, m'agrada la fresca de la nit.
I, de cop i volta, sento uns xiscles que venen de fora estant. Primer he pensat que eren de la pel·lícula, però en fixar-me-hi he distingit que venen d'una mica lluny, però no molt.
Aquí, pe exemple explicar la teva sensació de por...Mires totes les portes per si son elles les que fan soroll, o si hi ha algun gat que miola o hi ha una orgia de gats... Et tapes les orelles per no sentir...Encens la llum i els crits cada vegada més forts..etc
Bé es una proposta.
De totes maneres un bon relat de por.
Estàs tocant totes les tecles..Felicitats!!!

Un relat terrorífic i que atrapa a la vegada.
El que em sobta és que abans de despertar-se del malson s'uneix a la dansa. Potser perquè no li altre queda remei o perquè és "tafanera i un pèl arriscada".
M'agrada l'últim consell que dones: abans d'anar a dormir, millor no mirar sèries de terror.

Una abraçada,

bona vesprada prou bé,

M' agradat molt el relat.

Acaba sense saber si és la pel.licula que fa por o és una altra cosa.

La veritat és que he gaudit molt lllegint el teu relat.

Una abraçada

Noia Targina

PD: Espero el teu pròxim relat m' encantarà llegir-lo!

Quina nit que vas passar. Un relat que atrapa de principi a la fi. Amb una bona fantasia que fa pensar en el terror. Tan fantàstica com la dansa dels morts.
M'ha fet fer-li voltes a la teua situació.
Cordialment.

No sóc gens aficionat a les sèries televisives i no sé si ara en fan de terror, però recordo aquella, de l'any de la picor, titulada "Històries per a no dormir", d'episodis escrits i dirigits per Narciso Ibáñez Serrador. Estaven prou bé, però no recordo que em treguessin la son ni em produissin malsons. Ara bé, no sé què deuria estar veient la teva protagonista abans de quedar-se adormida, perquè les terrorífiques escenes que viu, descrites amb un llenguatge truculent que recorda H. P. Lovecraft, són d'aquelles que provoquen una taquicàrdia que dura uns quants minuts després d'haver despertat.

Ostres! Quan vulgui emocions fortes ja et preguntaré pel nom de la sèrie que miraves. Això sí, no la miraré abans d'anar a dormir.

Salutacions

Marina

Menys mal que només era un somni, que me l'has fet viure a mi també. Sempre he pensat que abans d'anar a dormir mai s'ha de veure res que ens pugui trasbalsar, té els seus efectes, i no solen ser bons. Entretingut però el relat.

Cordialment.

Rosa

Una vegada iniciada la lectura, arribes al final d'una tirada, t'enganxa de seguida i la curiositat fa la resta. Però t'haig de confessar que això del "sexe espasmòdic i coits macabres", si bé entenc que hi ha destrals pel mig, m'ha trasbalsat primer i confós després. Millor ho tornaré a llegir, quan la impressió de desassossec que provoca el text hagi minvat el suficient. A seguir escrivint, Prou bé!