Repte CCCLXXXV - 385 REVOLUCIÓ - Comentaris i Veredicte

Vigilància - deomises

Espera i desespera, bon començament per a una descripció de la solitud, la d'una persona solitària i perduda, amb la seva revolució personal, cosa que fa que el relat entri perfectament amb els requisits del repte, una revolució, la del protagonista, que ens va descobrint de mica en mica.
Un altre cop ens mostres un dels teus personatges tan peculiars, amb el seu discurs interior com a fil narratiu, que ens descobreix, pas a pas el secret que ens tens amagat per arrodonir el relat. Crec que podries suprimir alguna part, ja que ens ofereixes més informació de la necessària. És una història en la que hi he trobat un cert distanciament del narrador, per la seva manera freda d'expressar-se, cosa que també parla a favor teu, ja que anem vivint l'evolució d'una persona amb els sentiments extraviats i erràtics, una persona asocial que cerca ser social.
Gràcies per participar.


5/11 - qwark

Un relat brillant, amb un desenvolupament curiós, malgrat l'evident línia narrativa. Potser sols criticar que ens agradaria saber abans on passen els fets, ja que al final ens ho dius, o potser jugaves amb l'engany de situar-nos en un lloc, per referències musicals, on, al final, veiem que no és. És possible que aquest relat tingui una extensió més llarga? M'ha fet l'efecte aquest. No sé si ajuda a la lectura tants punts i a part.
Amb un estil narratiu sense fissures, mantens la tensió de principi al final, amb veritats que van omplint un relat de caire fantàstic-realista.
Un títol minimalista però eficient, ja que ens fa centrar-nos més en el relat.
Pot ser el repte més revolucionari. M'ha agradat el paràgraf on defineixes la teoria matemàtica de les revolucions. I el final, impactant i cruel.
Un relat rodo.


Clivella de cel - Ultra Violet

El primer paràgraf ens situa en una ciutat que podria ser El Caire, o això m'ha semblat, una torre amb terrassa rodona, allí n'hi ha una.
Un relat amb un títol tant poètic, demanava potser també una narració més poètica tot i que el tema és dur. Diria que piques alt i que vas per bon camí, és ambiciós el relat, i sols li manca un pas, alguna cosa per fer-lo de lectura més àgil, potser algun repàs, alguna relectura més, no l'aparquis, seria el meu consell
Li manca una paraula clau, oi?
Un relat colpidor, amb el toc fantàstic de la invisibilitat, molt ben jugat en comparació amb la realitat actual d'aquella cultura que ens descrius.
Diria que en l'últim paràgraf reprens el to poètic que demanava el relat.
Gràcies per participar.

Supèrbia - Mei_

Un relat fresc, magistral. Sense més explicacions, en la primera frase ja ens tens situats en l'escenari, cosa d'agrair. Una narració que t'atrapa i no la pots deixar. El fil narratiu del diàleg, quasi monòleg, s'adapta a la perfecció al tema del repte, ja que ens descrius una petita revolució femenina, amb les seves contradiccions i dubtes que pot crear. És una revolució amb el seu mort i tot, fet comú a moltes d'elles.
Amb el títol fas que el relat quedi arrodonit. Et felicito, perquè hi has sabut posar un toc d'humor a una història sòrdida i real, que en aquells dies de postguerra devien ser força habituals.