COMENTARIS i VEREDICTE del REPTE CLÀSSIC CCCLXXVII(377): "Frases fetes"

Hola, reptaires,

A continuació trobareu els comentaris als vostres textos i tot seguit el veredicte. He intentat posar els enllaços per tal que, els que no estan massa familiartizats amb el funcionaments del fòrum, els resulti més fàcil trobar els relats comentats.

Després d'haver atorgat una pròrroga de dos dies, s'han presentat sis relats. Agraeixo, de tot cor, a tots sis reptaires per la vostra participació al primer repte que he proposat.

He intentat fer la tasca de jutgessa de la millor manera que he pogut i sé. Espero que sapigueu valorar-ho en aquest sentit i que tingueu en compte que sóc una jutgessa novella.

Posem fil a l'agulla:

GAT MIOLADOR...AI, NO! PARDAL QUE VOLA, A LA CASSOLA - rnbonet

Aquest primer relat és un brillant monòleg de quatre-centes vint-i-quatre paraules. Conté les quatres expressions clau, d'una forma escaient, i moltes altres més.

La prosa del relat combina, hàbilment, les frases fetes i el llenguatge poètic. És un text àgil, punyent i irònic.

Un narrador en primera persona ens va descrivint allò que veu en un capvespre calorós d'estiu. Abstret en els seus pensaments, li presta una especial atenció a un gat famolenc del carrer. D'un fet banal, n'has fet tot un simpàtic relat.

M'ho he passat molt bé llegint-lo. Gràcies, rnbonet, per participar en el repte amb aquest relat que s'ha de llegir amb un somriure. També t'agraeixo la col·laboració al fòrum intentant engrescar a la participació dels reptes vigents.

Observacions:
·Hi ha una errada de tecleig que posa allòa on hauria de dir allò.
·Crec que hi manca el relatiu que a l'oració: "La memòria em diu que el gat s'hi acosta és provinent..." i que hauria d'escriure's: "La memòria em diu que el gat que s'hi acosta és provinent..."
·El que exclamatiu de "Què dur, no poder tirar cap tros a l'olla, des de feia tres dies!" no hauria d'anar accentuat.
·Una puntualització ortotipogràfica: els punts suspensius són només tres i, després d'ells, cal deixar un espai.
·El relat conté un munt de lèxic que desconec, pressuposo que són variants dialectals. El que més em sorprèn és que els gats catalans miolen dient Mèu!, a València diuen "miaaau"?


De més verdes en maduren - darkman

Aquest monòleg té una extensió de quatre-centes trenta-tres paraules. Les frases fetes claus estan inserides adequadament juntament amb moltes altres més. És el relat presentat al repte que conté més frases fetes (n'he comptat 30 i escaig). En un primer moment, pensava que els textos que es presentarien serien d'aquest estil.

Aquest text ens transcriu els consells que dóna un pare a la filla i al lector (al final ens dius: Oi que m'enteneu?). Resum la saviesa i la història familiar esmentant aquelles frases fetes que deien la seva àvia, la mare i el pare. Durant la lectura, ens trobem com a casa.

El discurs ben lligat, amb tocs d'humor, va captivant la nostra atenció. Vull destacar les "picades d'ullet" com l'anècdota del canvi de paraula dels nens.

Et felicito, darkman, per aquest relat en què has demostrat la teva habilitat com a prosista i el teu gran coneixement de les frases fetes nostres.

Observacions:
·On escrius "córrer cor que vols" s'hauria d'accentuar el què
·La frase "ens sortien amb allò de què qui canta a la taula i xiula al llit" crec que hauria de ser"ens sortien amb allò que qui canta a la taula i xiula al llit"
·El tant de "tant diferent" hauria d'anar sense -t final.
·La frase feta "es veia en cor" hauria de ser "es veia amb cor".
·La forma "venen", quan pertany al verb venir, ha de dur accent diacrític (vénen).
·El fragment "tot dient-nos; nens! A la taula i al llit, al primer crit, que és tard i vol ploure.", per tal de marcar la cita textual, l'escriuria així: "tot dient-nos: Nens! A la taula i al llit, al primer crit, que és tard i vol ploure."

Mare, deixa'm pixar el matxo - perunforat

Ens has explicat la singular història de la Josefina i la seva mare en quatre-centes trenta-cinc paraules. Has inclòs les frases fetes requerides per al repte, i unes quantes més, d'un forma molt encertada. Tu tens més picarol que les dues protagonistes del teu relat!

Una història ben estructurada amb un final més que sorprenent (ja ens avisaràs al fòrum quan són les reunions del tapersex) i que conté uns personatges versemblants i peculiars alhora. Un relat simpàtic i creïble narrat amb una prosa desinvolta i espontània.

Gràcies, perunforat, per haver participat al repte i demostrar-nos, un cop més la capacitat imaginativa en inventar històries i crear personatges.

Observacions:
·Calia utilitzar la preposició per a, i no per, en l'expressió "Per la mare va ser oli en un llum"
·La paraula pa no va accentuada.
·L'expressió "un dia rera l'altra" hauria d'escriure's "un dia rere l'altre"
·Crec que hauries de substituir la paraula assistir per assentir a l'expressió "va assistir amb el cap"
·A l'oració "Després de tot la família era la família però pel que fa al plaer són figues d'un altre paner." li afegiria comes de la següent manera: "Després de tot la família era la família ,però, pel que fa al plaer, són figues d'un altre paner.".

Duros a quatre pessetes - XvI

Una història que ens parla, amb l'extensió màxima de 450 paraules, sobre l'economia americana abans del crack del 29. Has fet servir les quatre frases requerides amb destresa. Fins i tot amb el títol, has demostrat que les frases fetes són vigents a l'actualitat. El títol fa referència a pessetes, malgrat la nostra moneda actual sigui l'euro i, a la història, hauríem de parlar de dòlars.

Des de l'inici podíem suposar, pel nom del protagonista, que l'acció no se situava a les nostres terres. Però és a l'última oració del relat que ens desvetlles aquest secret.

Un narrador omniscient ens explica com en Harry intenta sortir de la situació de precarietat econòmica amb inversions arriscades. D'un dia a l'altre, es queda sense diners en metàl·lic, sense les accions i sense el lloc de treball.

Gràcies, XvI, per aquest relat en què ens has demostrat el domini del llenguatge. Ens has sabut narrar un relat d'actualitat perquè la història s'està repetint.

Observacions:
·L'expressió "no es molestaven en dissimular la conversa" hauria de ser "no es molestaven a dissimular la conversa",
·La forma verbal feu, quan pertany al passat simple, hauria de dur accent diacrític (féu).




Això ja són figues d'un altre paner... [Els somriures de l'Ènia] - deomises

Un relat de 450 paraules que ens explica com una mare, a qui li han diagnosticat càncer, es planteja sortir-se'n de la situació amb el suport de la seva filla i la seva parella. Són, precisament, els somriures d'aquesta filla els que l'ajuden a tirar endavant.

El relat està estructurat en quatre paràgrafs:
·El primer és la introducció en què ens descriu l'arribada de la protagonista a casa.
·El segon i el tercer són el nus: expliquen la realitat que ha viscut la protagonista en aquests últims dies
·El quart correspon al desenllaç. Un desenllaç que la protagonista s'imagina per al futur, després de recordar que ha tornat a casa.
L'estructura fa patent que es tracta d'una història dura, però que està embolcallada de somriures i del caliu de la llar.

Has insertat les quatre frases fetes clau adequadament. Pel que sembla, t'ha resultat difícil posar-ne una com a títol del relat. Potser sí que no li escau massa bé.

Moltes gràcies, deomises, per haver participat en aquest repte, per haver-nos obsequiat amb aquesta història agredolça.

Observació:
He estat incapaç de trobar cap tipus d'incorrecció, ni tan sols per justificar el sou.

El qui viu d'esperances, mor en dejú - mjesus

L'esperit d'una morta és qui ens narra la història de quatre-centes quaranta-sis paraules, amb les quatre frases fetes claus i un refrany per títol.

El relat comença pel desenllaç, i el final del relat és la moralitat que ja ens anuncia el títol (no s'ha de ser confiat, eh?). Quan s'inicia el nus, el narrador fa un "flash back" per tal de poder-nos narrar els esdeveniments relacionats amb la seva mort.

Malgrat el relat tracta d'un assassinat el to narratiu és simpàtic i conté un toc d'humor. El narrador, en primera persona, és proper i assequible al lector.

Et felicito, mjesus, per aquest original relat. La teva participació al repte ha estat una agradable sorpresa d'última hora.

Observacions:
·Caldria posar-hi un espai entre les paraules Ah!És".
·El que de l'expressió "de moment no sé que em durà" és interrogatiu i hauria d'anar accentuat.
·Substituiria la preposició en per a a l'expressió "el tren s'aturà i no precisament en cap estació".
·"Aprop" crec s'ha d'escriure separat.
·Suposo que per error de "teclatge" o de modificacions del relat, on dius "em vaig deixar portat" hauria de dir "em vaig deixar portar".