Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Repte Poètic Visual 57. El Fractal de Mandelbrot.
Intervenció de: Bruixot | 17-10-2008
l Fractal de Mandelbrot. Repte Poètic 57.
Avui us proposo escriure un poema sobre una imatge que segur heu vist mil vegades: el conjunt fractal de Mandelbrot.
És un conjunt construit a partir d'un procés matemàtic, que després ha estat utilitzat (aquest i d'altres similars) per a fer el que anomenen "Art fractal". El fet és que tot i que el procés és (relativament) senzill, obtenim uns conjunts amb una estructura molt complexa, i a l'hora, molt bonica.
El poema pot ser purament basat en el que us suggereix la imatge, com sempre, o bé, si us atreviu, intentant aplicar alguna idea dels fractals en el poema: l'autosimilitud "inexacte", la repetició de l'estructura en nivells diferents, la recursivitat, o bé la rugositat, les fractures, etc.
Bé, tampoc es tracta que em feu una teoria de tot això, només que si aquestes paraules us donen alguna idea, doncs endavant.
Si voleu veure més coses sobre aquest conjunt, us animo a anar a
El Conjunto de Mandelbrot
on podeu veure una successió d'imatges on s'observa la repetició de les estructura bàsica a diversos nivells.
Us deixo de termini fins el dimecres 22 d'octubre, a les 19:00 . Han de ser poemes, o poemes amb prosa, sense límit de llargada (ni inferior ni superior). Màxim dos poemes per cap, i millor només un.
Vinga, ànims i a reptar!
Bruixot
Respostes
-
RE: Repte Poètic Visual 57. El Fractal de Mandelbrot.
T. Cargol | 17/10/2008 a les 11:25
Bocabadats
Una petita fórmula dibuixa
llocs i contorns de forma sorprenent
i vint i tantes lletres, la mesura
del que s'amaga a la nostra ment.
Colors, llampecs i coves de nivell
circumferències negres i daurades
tan sols moguts per tènues moviments,...
Aparent senzillesa de les dades
que ens deixen un moment bocabadats
-
RE: RE: Repte Poètic Visual 57. El Fractal de Mandelbrot.
T. Cargol | 17/10/2008 a les 15:00
Bocabadats
Una petita fórmula dibuixa
llocs i contorns de forma sorprenent
i vint i tantes lletres, la mesura
d'allò que s'amaga a la nostra ment.
Colors, llampecs o corbes de nivell,
circumferències negres i daurades,..
creats tan sols per tènues moviments,...
claus com en els nostres sentiments.
Aparent senzillesa de les dades
que ens deixa un moment bocabadats.
-
Sang de coure
Sergi Yagüe Garcia | 17/10/2008 a les 18:40
Sang de coure
Assaboreix l'esclat solar
de les esferes expandides,
és com sang de coure
que regalima.
És aquest el dia dels fenòmens,
l'Univers plora com un nadó
acabat néixer,
com un vell espantat de la mort.
Sent el magnètic cant metàl·lic
de l'àcid i dels megàlits;
sent el cant dels cignes pàl·lids
exhalant el seu últim hàlit.
Les esferes es devoren en un ball famèlic,
d'existència rogenca a les acaballes,
el foc i la inèrcia s'estimben
s'inflamen i cauen per sempre.
Són com gotes de sang de coure
que regalima.
S.Y.
-
L'ama etèria
Jere Soler G | 17/10/2008 a les 22:01
L'ama etèria
Foc, un estat de la matèria.
La consciència, un estat de la vida.
La vida, un estat dels intercanvis químics,
una ressonància dels intercanvis d'energies,
partícules i entropies,
el ball inaudit de la matèria,
eixam d'insectes al ball caòtic del desordre indeterminat i inabastable.
El bossó de Higgins un estat del buit.
El buit, un estat del no res.
L'amor, un estat de la consciència.
Fosa honestedat de l'ama etèria.
Laca i ciència; ones, tast de l'avi dat.
L'avi d'un est, fat dolç, enterc embús còmic.
Una raça rància, dolç intens combat
donant orgiàstics parts, i culs i tropes.
El bol inaugura el dit de l'ama etèria,
i xala dins sectes, i el volcà eròtic dels dards indis, terminals d'un vast bleix.
Arbós on regires honest i recuit.
El fruit d'honesta salmorra.
La mort, honestedat, dalla i coincidència.
Fugacitat amatent
La cadència de l'edat.
Virilitat, just plat, sobtat
ranera i ànsia, pols i els nens del plat
d'un ant al jaç lligat, bramuls i copes.
El moliner que augura humit la mare dèria.
La pala el mill carrega, curricà gòtic d'un mar estèril, dominants d'un vals toix.
Agost que pentines la xardor i el bruit;
vuit anecs salmodien de nit.
L'amo i l'hort, un espadat ran la indecència.
-
Eclipsi d'un amant precís.
angie | 17/10/2008 a les 22:30
Estirat damunt el limb del record,
apareixes sense permís a tall d'aurora.
El son és sotragat
per descàrregues de plaer
- la suor humiteja el coixí i el devora-.
Segrestes el meu espai virtual
i t'endinses en la foscor més valuosa,
romans en qualitat de microsegon,
avançant el temps en justa parsimònia.
La simetria dels nostres móns,
ens allunya ara, després ens troba,
espectacle de formes i colors
és cercar la teva ombra.
Sota llençols d'ambre candent,
fas senefes trigonomètriques,
t'aculls a teoremes calculats,
tens les funcions ben apreses.
Quan el cos es comença a desvetllar,
fuges com l'exponent d'una potència,
integres el caos d'un orgasme accelerat
i t'acomiades en l'infinit del poema.
angie
-
CACOFONIA ISOVOCALICA TIPUS BARRIOSESAMO EN AEIOU O L'ABC DE LA CRISI
ambre | 18/10/2008 a les 01:53
La casa vallada, maltractada, aclaparada
per denses, ferestes esvelteses degenerescents
i mínims iridis, sifilítics, dificilíssims,
com boscos, formosos, trontollosos...
Un tumult cucurull
pas lleu i / o
un futur tururut
on polpós protocol -corroboro-
ric fingit. Il·lícit. Immiscint-s'hi.
En expert reesmerç estepereny
-saltabarrancs amaçant. Sagna llars-
ALL&H2O
-
NIHIL NOVUM SUB SOLE (Res de nou sota el sol)
perunforat | 18/10/2008 a les 12:32
Al.legoria d'argila carbonitzada
d'una venus irada gestant un món bord
fecundat per un oracle hermafrodita
dins tectònica devastadora
Hecatombe desarranjada, parida, esqueixada
com flegma visceral
transitant enèrgicament pel llamp
a resultes del Ra podrit, prostrat, cuit d'esperit
-
Teoria del Caos
F. Arnau | 18/10/2008 a les 20:51
Primer va ésser el Caos,
el més antic dels déus,
i el germà de la Nit.
Després va venir Gaia,
la dels magnànims pits
que va parir Urà,
pare de tots els déus
que poblaren l'Olimp.
M := { c ∈ C ∫nc (0) /→ ∞ quan n → ∞ }
Remolins d'un riu
d'incessant corrent,
no som com la pedra
ni com els déus,
només som pautes
que van clonant-se
i perpetuant-se
fins la nit dels temps.
dz
— = xy-cz
dt
Si una papallona
provoca una tempesta
de Pequín a Amèrica
tan sols amb el vol,
l'home del futur
podrà canviar el món
amb la seua ment
per fer-lo millor.
***
FRANCESC
-
Teoria del Caos (Rectificació: sobra la coma del segon vers... Gràcies!!!)
F. Arnau | 19/10/2008 a les 11:09
-
Teoria del Caos (Versió definitiva)
F. Arnau | 20/10/2008 a les 12:01
Primer va ésser el Caos,
el més antic dels déus
i el germà de la Nit.
Després va venir Gaia,
la dels magnànims pits
que va parir Urà,
pare de tots els déus
que poblaren l'Olimp.
M := { c ∈ C ∫nc (0) /→ ∞ quan n → ∞ }
Remolins d'un riu
d'incessant corrent,
no som com la pedra
ni com els déus,
només som pautes
que van clonant-se
i perpetuant-se
fins la nit dels temps.
dz
— = xy-cz
dt
Si una papallona
provoca una tempesta
de Pequín a Amèrica
tan sols amb el vol,
l'home del futur
podrà canviar el món
amb la seua ment
per fer-lo millor.
***
FRANCESC
-
RE: Teoria del Caos (Versió definitiva... ara sí!!!)
F. Arnau | 21/10/2008 a les 12:01
Primer va ésser el Caos,
el més antic dels déus
i el germà de la Nit.
Després va venir Gaia,
la dels magnànims pits
que va parir Urà,
pare de tots els déus
que poblaren l'Olimp.
M := { c ∈ C | ƒ cn(0) /→ ∞ quan n → ∞ }
Remolins d'un riu
d'incessant corrent,
no som com la pedra
ni com els déus,
només som pautes
que van clonant-se
i perpetuant-se
fins la nit dels temps.
dz
— = xy-cz
dt
Si una papallona
provoca una tempesta
de Pequín a Amèrica
tan sols amb el vol,
l'home del futur
podrà canviar el món
amb la seua ment
per fer-lo millor.
***
FRANCESC
-
Univers caòtic
Naiade | 18/10/2008 a les 21:05
Inicis desconeguts conflueixen amb finals incerts
normes indescriptibles marquen pautes infinites
que segueixen un ritme de moviment continu
reproduint seqüències estructurades
esquerdes atípiques que trenquen esquemes.
com imatges sorgides del inconscient col·lectiu.
Complexitats físiques transformen la química
alterant els components i les formes
esdevenint concepcions heterogènies
producte d'ejaculacions espontànies
que desenvolupen gestacions de nous híbrids
provocant creixements de similituds marcades.
Ritmes dissonants alterant formes i colors
que lentament es van obrint camí
estripant espais a velocitats no pautades
passant de la degradació a la sublimació
transmetent nous enllaços que s'entrecreuen i bifurquen
seguint rutes de magnetismes genètics
-
Univers caòtic ( Aquest és el bo)
Naiade | 18/10/2008 a les 21:12
Inicis desconeguts conflueixen amb finals incerts
normes indescriptibles marquen pautes infinites
que segueixen un ritme de moviment continu
reproduint seqüències estructurades
esquerdes atípiques que trenquen esquemes
seguint rutes de magnetismes genètics.
Complexitats físiques transformen la química
alterant els components i les formes
esdevenint concepcions heterogènies
producte d'ejaculacions espontànies
que desenvolupen gestacions de nous híbrids
provocant creixements de similituds marcades.
Ritmes dissonants alterant formes i colors
que lentament es van obrint camí
estripant espais a velocitats no pautades
passant de la degradació a la sublimació
transmetent nous enllaços que s'entrecreuen i bifurquen
com imatges sorgides del inconscient col·lectiu.
-
Subjuntiu Imperfet
Xantalam | 18/10/2008 a les 23:49
Si jo fos recta corba, cercle dins un cercle, imperfecte
traç tremolós, pensatiu, bisectriu d'un angle recte
Ressegueixo a tentines, trepitjo imantada
el paper. Cerco l'origen, les coordenades
d'un buit limitat pel foc iteratiu dels errors
mentre un trau sagnant vessa tint negrós
Si jo fos incògnita dins la incògnita, d'una equació
cos dels nombres primers, una hipòtesi, negació
Em continuaries estimant, si jo fos tot això?
-
Traç fractal
mirna | 21/10/2008 a les 14:55
Visc amb els dits de la tristesa
que deixa llengües de pluja i rou.
Tota emoció en mi comença
amb sospirejos i amb els ulls molls.
És blau el dia, la nit tempesta
de fulles seques i temps dolgut.
Vull canviar el meu paradigna
i tornar foc la tristor i el pruit.
Que la ditada d'aquesta vida
escampi albada i desig latent.
Deixar petjades just estrenades
lluents com somriures i oripells.
Cobrir amb un traç fractal, flamíger,
els somiquejos del meu sentir,
i que el meu somni, fet gosadia,
empenyi enrere el meu patir.
Només em cal que tu arribis
-incerts camins, esbarriats-.
Un astre al cel esdevindrà nivi
quan ens donen la felicitat.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
- Confessions inconfessables. [text no creat amb IA] (1 comentaris)
- La sal de les ferides 41/60 (1 comentaris)
Nous més llegits
- Una part de mi es va quedar amb tu, i una part de tu viurà sempre amb mi (6231 lectures)
- Sobre les inquietuds (488 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (275 lectures)
- POLS DE LLUM (261 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (197 lectures)
- Confiança en les Alternatives (194 lectures)
- La impudícia del vestit (156 lectures)
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA] (148 lectures)
- El fals temps d'ahir (140 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (130 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA] (2 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- Una part de mi es va quedar amb tu, i una part de tu viurà sempre amb mi (Agrada a 1 relataires)
- La impudícia del vestit (Agrada a 1 relataires)
- Les flors que culls (Agrada a 1 relataires)