Pierrot al terrat

Ei, nois, que m'he atrevit! Aqui va el meu petit petit poema!


Pierrot al terrat

Li cau una llàgrima
en la freda nit
de la galta blanca
damunt del vestit.

Lleus gotes de pluja
cauen al terrat
amb clar fons de música
i de desempar.

Les notes agudes
el fan plorar més,
tristor deixatada
al cel de febrer.

La lluna es rodona
i escalfa fluixet,
alta,bella i muda
al terrat tot ert.

Fa una dansa trista
en la solitud,
amb un cor d'ermini
petit i perdut.

Dins la meva ànima
és on s'ha posat:
salta al món de dia,
Pierrot estimat!

Vindran primaveres,
faran eixugalls
de llàgrimes teves
i dels meus pesars.