VOTEU EL MELOREPTE 33 AQUÍ

Intervenció de: llamp! | 03-10-2008

---

Finalitzat el termini per presentar els poemes al MeloRepte nº 33: "Take this waltz" de Leonard Cohen, passem a les votacions.

Com heu de saber, les votacions duraran 24h. Des d'ara i fins demà, dissabte, 4 d'octubre a les 15:15h.

Podeu votar 2 poemes i recordeu que ho heu de fer amb el vostre nick personal.

He de felicitar a tots els participants, heu exhibit una cultura... d'altura, valgui la redundància, s'han presentat 7 poemes, que són aquests:

1.- "Melodia que balla"

No tot és ball en la vida de l'espectre
Però calla i torna a ballar i ho intenta
I si mor la mort mentre esdevé gebre
L'aigua plorada per les llàgrimes tristes
Només caldrà fer-ne mortalla amb el so
Del fregadís del voltor despullat pel temps.
Queixa't! Parla! Digues!
Balla fins que les plantes dels peus siguin desgast.

El ball de les hores, les hores viscudes,
Viscudes per la carn, la carn que només pensa,
Pensa en ballar fins al darrer moment el ball.

L'amor és una peça de bijuteria que corromp
L'anhel per la bellesa i pel taüt, el dolor
Que s'escampa indefinidament pertot,
I dorm on la llinda del futur comença a delimitar
Els paràmetres de la follia i del desconsol,
De l'aigua pútrida enmig del groc del toll.
Plora! Calla! Transmet!
Balla fins que la nit t'escorxi l'ànima i l'esbatani.

No tot és ball, melodia cansada de sonar,
Ni l'aire s'embala fins a l'horitzó del caos
Encara que s'endinsi i aprengui els mots
Callats de la hipocresia quan diu els noms
Del glacial acabat de néixer en el cor dels amants,
Giragonses fetes moviments rectilinis cap a tu.
Resa! Pressent! Esquiva!
I el moviment és muntanya, la immobilitat extrema.

I somnies en pètals candents i en felins breus
Per prendre'ls l'aroma i les urpes, i enamorar
Tu, només tu, tots els cors que bateguin
I esquinçar-los com han gosat fer amb el teu,
I saps que la verdor només s'aconsegueix
Amb la barreja i el silenci, amb l'espera.
Tingues! Flaira! Queixa't!
I el rèptil sortirà del seu cau per besar-te.

L'amor és amor. I falseja totes les avingudes
Plenes de gom a gom d'espectres, concorregudes
Per devoradors de somnis i de lliris exhausts.
I mors mentre sona i ressona
La melodia capaç de morir
Per tot allò que és vida
I, envoltada per falsos dies,
Riu i plora i sap que la llàgrima
Es gelarà en la seva parpella mentre balla...

---

2.- "ÉS EL VALS... (amb música de Leonard Cohen)"

Homenatge a Federico García Lorca... (de qui he robat alguns versos)

A Viena hi ha deu noies
i a Granada un canadenc,
un indret on la Mort plora
per l'assassinat del poeta
de les paraules al vent,
un bosc de colometes
i un fossar a la pineda
ben a prop de la cuneta.

Ai, ai, ai, ai !!!
És el vals , és el vals...

Un bocí del matí que espera
que el rellotge done voltes,
i un saló amb mil finestres
reblit de llibres i quadres,
d'escultures i de pianos.

Ai, ai, ai, ai !!!
És el vals , és el vals...

És el vals de la Mort i del conyac,
un vals que somnia la tortuga
a les golfes on juguen nens blaus.

També hi ha quatre espills
rovellats pel pas del temps,
una mort per a piano
acompanyat per l'orquestra,
pidolaires per les teulades
van demanant l'almoina,
mentre les garlandes ploren
el gebre a trenc d'alba.

Ballaré disfressat com un riu,
et deixaré la boca entre les cames
i l'ànima a les fotos i als llibres.

Ai, ai, ai, ai !!!
Balla amb mi aquest vals,
aquest vals, aquest vals, aquest vals...

Dóna't pressa que la Mort ja se'n va!

***

FRANCESC

---

3.- "Música insomne"

¿Quin idioma vols que parli
per fer-me comprensible
a la pols tènue dels miralls?

Ja saps que el temps
és un pas enrere
que férem fa molt temps,
molt temps enrere.

Si vols que parli,
puc tornar a dir-t'ho
i fer-me comprensible
a la pols tènue dels miralls
en l'idioma que vulguis.

Però tu,
aleshores,
m'hauràs de treure a ballar
sota la llum de les estrelles:
música insomne,

i jo et diré:
"m'estimes?"

i tu
no em podràs dir que no,
en cap idioma.

---

4.- "Giravolta"

Giravolta, giravolta sense parar
no deixis de seguir aquesta musica
que ens fa sentir propers
i consola els nostres sofriments.

Deixa que t'agafi per la cintura
el teu braç sobre la meva espatlla
la teva ma a la meva
fen-te giravoltar sense descans.

Dansem, dansem sense parar
entre clars i ombres
recorrem la sala de ball
sota lluernes de llum.

Deixa moure el teu cos àgil
balancejant-te al ritme
del so d'aquest vals
tan dolç i inquietant alhora.

Estimem-nos, estimem-nos sense parar
gaudim d'aquest moment
assaborim el que ara tenim
ignorant el futur.

Deixa't dur pel desig
que els nostres cossos lliures
sentin musica de violins
entre l'aroma dels lliris i les garlandes en flor.

---

5.- "No és un vals, no és Viena"

Emblanquinada pel sol andalusí
rubiginosa
per les torxes de la nit
s'enlaira la soldana clara
de Granada

Quan la llum cansada
esbiaixada, entra
per la Porta de les Armes
ell comença el seu ball de passió
al Pati de Comares
La rítmica geometria erudita
dels mosaics
acompanya la dansa
gràcil, laberíntica
dels mots que suren lliures
dins l'estany
En el Pati dels Lleons
descansa l'home
aparellat al seu reflex
que neda, balla
mentre la font de la seva boca
calla

EL rellotge de la mort
marca una línia
que separa en dos
meitats infranquejables
Condemnat estàs, poeta
a l'ombra mesquina
sota la mirada fixa
i obliqua de l'àliga

Una cançó, un ball, un altre home
com la suor freda del poeta
alliberen les seves paraules
Gotes enfiladisses en el jardí
fortificat dels somnis.

---

6.- "Gira el vals"

Gira el vals, finestres obertes,
la ciutat i la riba del riu,
verd el Prater, la roda movent-se
com el vals que ballem d'infinit.

Blaus els vidres, reflexos celestes,
les esglésies tan altes com cims,
i damunt les teulades vermelles
corre neu que ha desfet ja l'estiu.

L'aire passa tan net com un vidre
i girem en el vals i seguim,
i l'orquestra ofrena, polida,
notes clares d'humits violins.

El Danubi fa lluir com seda
l'aigua fluent de la Viena gentil,
i sonora és la vida i l'orquestra
com un baix que ressona d'endins.

S'eixamoren al vol d'oronelles
els vestits de cotó i d'organdí:
tu el portes, alat, amb lliurea,
jo escotat, colorat de carmí.

Tarongina duc al pit, tu estrelles,
i s'estén el fulgor en gotims.
Ballarem en la llum fins al vespre
i grans besos encendrem de nit.

---

7.- "Viena"

Vam dir que ens veuríem a Viena
quan el foc de la guerra fos mort.
"Abraçats per la llum d'una espelma
trobarem el sender de l'amor".

Si no fos perquè els ulls plens de boira
no veuen més enllà del present

Tornaria al passat
per sentir un altre cop
les promeses que dansen al vent


Avui passejo tot sol per Viena
Escoltant els murmuris del riu
I cerco una veu que em desperti
del malson de no veure't mai més.

I en la fredor de la nit desespero,
cridant a la lluna i a la Mort:

"On estàs? Tornaràs...
a ballar pel sender de l'amor?
Donaria el que fos per un vals..."

---

---