Repte 314: Comentaris

Jakub Vrahmilohník - deomises

"Ets el que menges": una idea que prové de molt antic, potser dels albors de la humanitat (això sona a mal documental del C33), i que tu ( o el Jakub) d'alguna manera vols reviscolar. Sí, estic d'acord en que el protagonista no salva el món (no calia!), i que està força sonat. Potser, diria jo, falla una mica en això de ser un geni: no sembla que ni tant sols ell s'ho cregui (tampoc calia!).
M'agrada molt l'ambientació que vas creant al llarg del conte: l'estudi on viu, a punt de ser enderrocat, els autors que llegeix (Novalis!), els passeigs a la vora del riu... (per cert, coneixes Txequia i el txec? és que m'acaben de regalar un llibre amb un poema amb txec i és clar, sóc incapaç d'entendre'l, doncs no en sé ni un borrall!).
Sobre les paraules clau, has volgut posar-les gairebé totes a la frase inicial, i després les has tornat a posar aquí i allà. Tinc dubtes sobre la paraula ontologia tal com l'utilitzes: no crec que "ets el que menges" sigui una ontologia ben bé; és més o una teoria pseudo-empírica i o més aviat espiritista. Les altres estan molt bé, tot i que crec que potser la trama està massa influïda per l'elecció de les paraules que vaig fer, i principalment el verb "cuinar". Però això no és un defecte!
En resum, que està molt ben escrit, amb idees força interessants, amb bons moments, i que potser podria donar per a més.


"Creences modernes" - Ona al mar

El bloqueig del escriptor, el buit del full en blanc: un tema tractat repetidament als reptes i al que tu vols donar una nova volta. Una opció és parlar sobre el propi bloqueig, però la que tu fas es parlar sobre que pot arribar un a fer per a sortir-ne. I com a teló de fons, tot el tema dels coachs que ara estan tant de moda (curiosament, abans, els argentins eren tots psicoanalistes; ara són coachs: una nova disfressa?). La pregunta que em faig és: el tema, on és? Vull dir, qui és el tocat de l'ala? A mi l'escriptor no m'ho sembla, i el coach em sembla un producte d'aquests típic prefabricat (com s'assemblen als agents d'immobiliaries!), que xerren i xerren seguint un guió ben aprés però que no tinc molt clar tinguin gaire res a dir.
Tampoc no s'entén molt bé el gir final de la segona part. Vull dir que el coach no diu res prou estrany com que ell/a digui que "crec que m'he equivocat": aquí faltaria explicació, potser, o algún comentari més. Sí, em pots dir, al final s'intueix. Però podries haver dit una cosa semblant a això: al sentir-lo parlar la inspiració li va retornar de nou, i amb pressa per tal que no li fugis, li vaig dir...
Sobre les paraules, això que els coachs es dediquen a ontologia em sembla molt agafat pels pèls. També em sembla una mica forçada la paraula enderroc... Les altres, molt bé.

Sobreviure - gypsy

Monòleg interior? Última carta? Reflexió filosòfica d'un tocat de l'ala dins al pou negre de la desesperació? Imagino que una mica de tot això i cap d'aquestes exactament. El teu repte té frases molt bones, idees només esbossades que podrien donar per més " l'assassinat obnubilat, la borratxera dels sentits", "la lletjor és poètica, la fam, la guerra, els amants, la mort"... EL que escriu està ressentit amb el món, però el que diu és correcte o gairebé... "El desig és una manifestació de immaduresa" és potser la frase que menys d'acord estic: no és el desig en sí, si deixar-se endur per ell... no desitjar és la mort.
D'acord, el teu repte vol ser escrit per un tocat de l'ala, però per mi el problema és que no ho sembla pas, tant tocat de l'ala (potser és que jo ho estic i no el ser reconèixer!). Les paraules estan ben posades, amb algún dubte sobre això de la ontologia, però el deixo passar.
En resum, la idea de escriure des de dins el cap d'un sonat és bona, però potser hauria de ser més caòtic, més agosarat, més... boig!


Reptaire trastocat - Filalici

Bona la teva frase. No té rés a veure amb el tema, però és divertida. Ja posats, podries haver intentat fer-ho amb menys paraules!


Sóc o no sóc? - Clar de lluna

Un monòleg interior molt ben aconseguit pel meu gust. A mesura que vas explicant un es va imaginant la situació d'algú que va xerrant amb el seu "sopar". Un gir diferent de l'historia canibalísitica típica, amb arguments filosòfics entremig. Al final, no podia ser d'altre manera, el que explica cau en el solipsisme inevitable de qui no és capaç de veure més enllà dels seus ulls. Tot està molt bé fins... el final. El final és d'aquells que destrempen totalment. Res pitjor que dir que tot ha estat un somni, i menys encara el somni d'un adolescent abans d'anar a classe. És una norma bàsica del escriptor: una cosa és voler enganyar al lector, i l'altre prendre-li el pèl. I aquesta és la sensació que un té quan llegeix: "tot ha estat un somni"...
A part del final, la resta em sembla molt bona.


INVENTS INSÒLITS - Matheu

El teu repte té coses molt bones, una intriga interessant, una idea diferent. Però també té algunes coses no tant bones: primer, que fas construccions estranyes, algunes crec que agafades del castellà que no acaben de funcionar en català (per exemple: "el tinc des de fa temps", " ja podia servir-se", "dits fabricants", " hi vaig acudir", "prometia el seu", etc..), i altres que en català gairebé no es fan servir (aital, per exemple). Segon, el final: ens deixes a tots amb la mel a la boca, esperant de saber que havia demanat l'Ambrosi, si tenia o no relació amb la seva mort, etc. Sí, clar, com a principi de novel·la no està malament, doncs jo personalment seguiría llegint... I, Tercer, que no és ben bé del tema: qui és aquí el tocat de l'ala? L'inventor? El que escriu?
Hauria de ser l'inventor, en fa tota la pinta, però és clar que no surt a l'escrit, i a més això que estigui recolzat per una empresa prou gran sembla poc creïble per un científic sonat.
Bé, el resum és que m'ha agradat força, l'he llegit amb ganes, m'he quedat amb ganes de saber més, i potser una mica decebut al final. Però amb petits retocs es un bon conte!

Enveja - Maurici


Un repte magníficament escrit, fins hi tot diría que de manual: les paraules claus estan posades perfectament, i no t'has deixat influir per elles, un principi ben delineat, en que ens mostres un escenari, que poc a poc, gairebé com si fos una veu interior (tot i ser en tercera persona), ens va portant a anar desentortolligant la trama. I la frase final que d'un cop de destral ens mostra el desenllaç. M'agrada molt com has utilitzat apàtic, cuinar i enderroc. Ontologia no està malament (ja sabia que la parauleta era difícil de posar!).
Però, sempre hi ha un però, hi ha alguna cosa que no m'agrada. Primer, el tema; no s'adapta del tot al que demanava (clar, i a tu què!), doncs el científic aquest no està sonat, diguem que té un episodi de bogeria. Estaria sonat si cregués realment que ell ha destruït l'esperança de la humanitat i no fos cert. Però, segons entenc, sí que és cert (o com a mínim ho és en part). O bé, que és possible, el narrador està tant sonat com ell, i tot això de les vacunes pels pecats capitals és una falòrnia inventada (o imaginada) pel narrador/científic, i tot l'escrit fos bastant irònic. De fet, si veiessis aquest escrit com un article periodístic ara pensaries que el que narra està ben sonat! Però no crec que fos aquesta la teva intenció...
En resum, que si canviessis la frase final, pel meu gust milloraria molt i molt. Fa la sensació que l'has posat perquè volies acabar i no sabies molt bé com...

Correrà la sang - Carme Cabús

EL teu repte està molt ben escrit, un repte històric que té la particularitat, molt bona, de ser descrit des del punt de vista de dues criades(?) del Tzar. L'ambientació és molt bona, les paraules escollides justament: potser, i això són manies meves, alguna de les paraules sona una mica "carrinclona", però estan molt ben utilitzades. No sé si el que expliques és acurat històricament, però ho sembla. Certament, podria ser l'inici d'una novel·la sobre Rasputin i/o alguna de les històries que ell va viure, i aquest és un bon inici (tot i qe no tinc molt clar si seria una novel·la d'èxit, i seria molta feinada!).
Les meves úniques pegues són respecte les bases del repte: tot i que Rasputin el podríem considerar una mica boig, i tot i que em sembla a mi que si que era un geni (en el sentit ampli de la paraula), no tinc molt clar que s'ajusti del tot al que tenia al cap (però això és problema meu!). La segona pega és que et deixes una paraula, la més difícil d'encabir en el teu repte: ontologia. I és que no m'imagino dient-la a dues criades del Tzar, ni fins i tot al propi Rasputin. Però clar, com és fora de concurs...


Ara pensaré una estona més sobre el guanyador.... paciència!

B/X