REPTE POÈTIC 27: "Metafísica" (COMENTARIS)

Intervenció de: F. Arnau | 15-03-2008

---

Amics i amigues relataires:
Ací teniu els meus comentaris, en la mateixa filosofia de quan vaig fer l'anterior Repte Poètic. Això és, destacar el que més m'ha agradat dels vostres poemes, i corregir les petites relliscades ortogràfiques, (amb el corrector de Word).

POEMES PRESENTATS AL 27è REPTE POÈTIC: "Metafísica"


"Disculpes 2.0 (Emulant Scheherezade)" de deomises

Benvolgut Lluís, la teua aportació ha estat una sorpresa (per cert, què et pensaves? que no la prendria com a tal?)... Tu, el més prolífic dels poetes de RC, disculpant-te perquè la teua Musa està a l'Ambulatori o al dentista, posant-se "pinyos" nous???
Així i tot, encara has estat capaç de veure la imatge més impactant el quadre de Chirico. Jo també admire Pink Floyd, i el "Wish You Were Here" me'l vaig comprar a la dècada dels 70 (encara el conserve, de vinil per supost) i és veritat que la imatge de la portada amb els dos hòmens encaixant llurs mans (el de la dreta pegant-se foc), disseny de Hipgnosis, té prou semblança amb la pintura del Repte. Les cançons d'aquell disc són genials, sobretot la que duu el mateix títol, i també les dues parts de "Shine On You Crazy Diamond"...
L'altre disc del que parles no el conec, i la gypsy i l'Antoni Casals, mai no ens han deixat del tot.
Per cert, també és molt bona l'explicació que dóna el Sergi Yagüe de que l'encaixada de mans és entre tu i jo, i que t'estàs disculpant per no saber què escriure, com dius al teu poema.
Molt bo també el teu homenatge a Scheherezade, magnífica metàfora de la inspiració, sobretot dels escriptors de cada dia, però també dels poetes viscerals com Martí i Pol:

"En cada mot m'hi jugo l'existència."

... El mateix que Scheherezade en cada conte de les "Mil-i-una nits".

Ja per acabar, els darrers versos són el súmmum del surrealisme; Dius que no et presentes per a presentar-te al Repte... Chapeau!!! Amic Lluís...


"A sang" de ginebre

Poema rítmic, molt del teu estil. Molt musical, de versos curts... Amb poques paraules (economia de mots) imatges valentes i idees força brillants per la seua originalitat. Em quede amb:

"Les dones criem
amb plàstic l'infant!"

He corregit, com a bon editor, dues errades dels "donets d'ordinador" (dansa i l'infant).


"Presagi" de perunforat

El teu poema sembla estar fet de retalls, com un somni que es recorda a trossos. Les imatges són agosarades:
"cavalcant dins el fum ebri", "remou un mar alçat", "mims, vouyers que no diran res" (són voyeurs no?), "l'ombra que compta el temps"...
Molt oníric i metafísic, amb consonància amb el quadre de Giorgio de Chirico.
Enhorabona!


"Quotidiana" de Salgado

Un poema que descriu amb molts detalls tot allò que has esbrinat al quadre. Des del fumeral, l'encaixada de mans, la bandera, l'estàtua, la plaça, els elements geomètrics, etc., fins la placidesa del poble que no se n'adona de què succeeix al seu voltant. La teua visió es molt pareguda a la que tinc personalment d'aquest quadre, doncs, des del primer moment que el vaig veure, em va semblar un acte d'aquells que fan els polítics amb els capitalistes (Tractat, conveni, acord, etc.), a espatlles del poble. Com potser la instal·lació d'una fàbrica, o pel contrari la seua "deslocalització".
Felicitats pel teu esplèndid poema, del que també m'ha agradat molt el títol, ja que aquestes coses passen cada dia.
Nota: (Et vaig corregir s'escampen, com a bon editor...)

"La respiració del temps" de Sergi Yagüe Garcia

El teu poema regalima qualitat, començant pel títol. Un títol magnífic que alhora és una metàfora de la vida. Les diferents etapes i com el temps passa a distintes velocitats en cadascuna d'elles.
A més a més, encara que afirmes que formular preguntes no serveix de res, sí que semblen servir les reflexions tan profundes de les que està farcit el poema, tot ell bastit d'un monòleg interior de gran qualitat poètica, per acabar assolint el present, on la respiració del temps roman regular i fonda. I això es nota...
Enhorabona Sergi! Un gran poema d'un gran poeta. Espere que sempre continues enaltint els nostre Reptes Poètics.


"Intemporal" de Naiade

Un poema en el que comences enumerant els tres temps (Passat, Present i Futur), com si es tractés de la Introducció, per a després anar destriant les imatges que et va suggerint el quadre (en altres poemes teus són uns altres els conceptes, però gairebé, sempre en triades). La simbologia del tres!
En aquesta ocasió, les imatges les has anat enumerant sense acabar de desxifrar-les, com si volgueres deixar-les a l'arbitri del lector/espectador. També és força significatiu l'ús dels sinònims per referir-te a les esmentades imatges: Aliatge, amalgama, barreja, diversitat...
Al final sembla que, almenys els savis (qui si no?) van esbrinant tots els concepte. Això sí! sense rellotge...
Com sempre en la teua Poesia, un lèxic molt acurat, que m'ha fet tirar mà de Diccionari per a cercar el mot

---