Comentaris i veredicte Repte CCXV (215) - La màfia

Intervenció de: Joanra | 27-02-2007

---

Abans de tot, haig de dir que, encara que sembli un clixé, els reptes tenen un nivell molt alt i que em deixaré fora dels finalistes a molts que segurament també s'ho mereixen, però en aquest cas el jutge és molt parcial.

---

De matinada - foster

Bon relat, explotes la capacitat de la màfia de no perdonar, de mentir traïdorament abans d'executar la venjança per una traïció. És curiós com la màfia sembla valorar molt poc la paraula i molt els fets.

L'estil és bo. A la història potser se li veu un pèl massa el llautó després que en Nero se sent perdonat i deixa de témer perla seva integritat (per exemple a la frase "es gira per veure què fa en Pol").

L'ús de les paraules clau està molt ben fet, m'ha agradat especialment la darrera frase: "un espetec sord, sec i greu esclata dins el seu cor escampant-se després per la vall com una melodia en clau de mort i eco de semicorxeres pòstumes...". Molt poètica.

---

malsons de mafiós - ambre

Un relat especial, amb imatges d'una gran força. Potser desvetlles massa amb el títol el fet que ens poguem esperar qualsevol cosa, per tractar-se d'un somni. Però tot i així sorprèn. És molt impactant l'escenificació de la frase "la màfia se't menja per dins".

El punt feble, qui sap si un càstig a un servidor per proposar unes paraules clau una mica enrevessades, és l'ús que fas d'aquestes: te'n ventiles tres en una frase a la qual no li veig ni cap ni peus, i l'ús de "clixé" tampoc no m'agrada massa.

Detallets d'ortografia: "sinó la inèrcia", "com una àncora pesada".

Un relat que es queda a la memòria, com els pitjors malsons.

---

El perseguit - Xavier Valeri

La màfia d'aquesta història només existeix al cap del protagonista, i això la fa original en la seva concepció. Descrius molt bé com es pot algú sentir assetjat per la màfia i per la seva influència sobre la gent.

No m'agrada tant l'estil que tens de narrar la segona part o el desenllaç del relat, se'm fa confusa i una mica buida.

En la primera lectura, quan el personatge agafa la barca i se'n va lluny de la costa, m'ho havia pres metafòricament, i m'agradava més que després d'adonar-me que era un viatge real.

Bon ús de les paraules clau, especialment "quin giny que és la pressió d'aquesta màfia", i per a mi amb l'excepció de "semicorxera" que equipares a un tros d'espai en lloc d'un tros de temps.

---

A cada porc... - loPardal

Una història de màfies d'escola, que poden arribar a ser molt influents, que marca el personatge i el fa venjar-se molts anys després.

M'agrada l'ús de les paraules clau i com descrius el trauma que li va suposar al protagonista la convivència amb el bèstia de l'escola, que acaba aprofitant els grans forats de la nostra societat per a enriquir-se, tot i que potser l'avarícia el fa acabar a la presó.

No entenc la frase que comença amb "La seva reacció fou tan cruel com previsible": no sé si qui pegava amb la sàssola és en Ramon o el pare del protagonista, no sé si amb qui no s'enfronta el protagonista és amb son pare o amb en Ramon. La trobo poc clara.

---

Res personal, són els negocis - Maurici

T'agraeixo que m'hagis dit que el relat és una recreació d'una escena de la saga dels Padrins (dit així en català sona més a diumenge de rams que no pas a màfia). Però això no fa que el teu relat valgui menys, perquè no es tracta pas d'inventar, per a mi, sinó d'explicar.

L'escena/història està molt ben explicada, fas que la visualitzem (jo que fa molt temps que vaig veure la pel·lícula i ja no m'enrecordo). Destacaria especialment el començament del relat: "No picaven. Malgrat les seves absurdes i inútils pregàries a vés a saber quina verge, els peixos no es deixaven entabanar".

Uns detalls que no m'agraden és l'ús de giny per al motor de la barca (a l'estil d'engine) i fer servir el "doncs" fent la funció de "perquè" (no sé si és incorrecte o no, però en tot cas em sona malament).

Les altres paraules clau, com una seda. Bon relat!

---

La prova de confiança - Mississippi

Molt bon relat sobre una altra de les obsessions de la màfia: les proves de confiança. Aquesta en concret és una mica delicada i no estic segur ben bé de si cau en un humor negre i una mica fàcil o no hi acaba de caure. Si es tractés d'un guió, dependria molt dels actors.

Les paraules clau estan molt ben posades, i trobo que fas que notem molt bé els sentiments dels personatges. Uns exemples: "La situació, no obstant, és prou tensa com per no aturar-me a assaborir emocions"; "ho diu com si realment estigués desolat".

El punt feble en la meva opinió: aquesta "buidor absoluta entre les cames", o dit d'una altra manera, la tria de la prova de confiança.

---

Les salutacions de D.Ripriano - Josep Bonnín Segura

Un relat intrigant i ben escrit. Tota la maquinària de la màfia es fa evident, i ho expliques bé. Potser no calia saber que en Sasxin anava a acabar la feina vestit de policia en el primer diàleg, ens ho podries haver reservat pel final...

Bon ús de les paraules clau, has trobat una bona solució per a la semicorxera.

Pel que fa a l'ortografia, només una cosa: "uniforme".

Bon relat.

---

El Ferrari groc - Xvl

Un català complint un encàrrec de la màfia és un gran relat per al tema que proposava.

M'agrada com et poses en la pell del botxí i ens fas recórrer els carrers per on s'ha de trobar la víctima amb molt realisme, fent palpable la inseguretat i la confusió que de vegades l'envaeixen, i també la seva sang freda.

Dues paraules clau ni les he notat, altres dues em grinyolen una mica ("semicorxera" i "sàssola").

Un bon estil narratiu, realista, i un final descrit amb saviesa.

Potser algun error de presses t'ha fet escriure "El primer, ara és clar, acceptar la feina" i "aquells ulls impenetrables es van obrir per la sorpresa per (...) anar-se-li tancant", alguna paraula falla, encara que s'entén el que vols dir.

Molt bon relat!

---

Negocis - Carme Cabús

Uau, no té pietat aquest Serguei. És un relat molt dur, una altra màfia que la que tenia al cap quan vaig proposar el repte. El personatge del Serguei, de tan insensible i obtús, se'm fa un pèl exagerat. Encara que la realitat deu superar la ficció en molts casos...

Les paraules clau destaquen massa, suposo que són massa estranyes, m'ho apunto per una altra vegada...

És una història desgarrada la teva, colpidora. Potser li he trobat a faltar una mica de subtilesa, no en els personatges sinó en la manera de narrar: mostrar una mica més i dir una mica menys.

Un bon relat de totes formes.

---

La veritable consiglieri - bressol

Sí que es veritablement la que mana, la mamma al teu relat. A mi també m'ha guanyat per l'estómac, a aquestes hores em menjaria de bon grat un plat de la seva pasta...

Un relat fresc i escrit àgilment. Bon ús de les paraules clau (espectacular com has lligat les fundes de violí amb les armes, les notes i les bales).

Algun petit error més de tipografia suposo que no pas d'ortografia (tot el veïnat, servia els plats). I també hi trobo algunes comes que podrien ser punts i seguit, o punts i coma ("res era diferent. Des de l'arribada", "vestits mil ratlles dels comensals. El vi de Marsala").

Bona feina!

---

Aires del Bronx - angie

Moltes gràcies per penjar el relat encara que sigui més llarg i una mica tard. Realment seria injust tenir-lo en compte per al veredicte, perquè els altres s'han adaptat a unes limitacions majors, però igualment m'ha agradat llegir-lo.

Un relat truculent, on els interessos d'uns semblen coincidir amb els d'uns altres, tot i ser de la mateixa família que l'assassinat. Confesso que he rellegit el final uns quants cops fins que m'ha semblat entendre'l: potser quan dius "quan ja havia abandonat gairebé aquest món", seria més
aclaridor "quan ja m'havia gairebé acomiadat d'aquest món" (si és que entenc el sentit de la frase). De l'altra manera m'ha fet pensar que parlaves del que havia rebut els trets, en lloc de qui els havia fet.

L'ús de les paraules clau (ja veig que han costat molt) el torbo irregular, sobretot la semicorxera que intenta passar deapercebuda i el final d'una vida rebent uns trets com a clixé (diria que els clixés són més frases, expressions d'opinions, que no pas esdeveniments).

De totes formes, un bon relat i t'agraeixo que hagis intentat ajustar-te a l'enunciat del repte fins a l'últim moment.

---

I ara... el veredicte!



Declaro finalistes a:

ambre
Maurici
Mississippi
Xvl




I el guanyador...



el guanyador....




és......






el català de Montecompatri...

Xvl!


A preparar el nou repte, i gràcies a tots per la participació!

---