Repte 140. PICASSO. COMENTARIS I VEREDICTE.

Benvinguts al veredicte del Repte 140. PICASSO.


Estimats amics, moltes gràcies per la vostra participació. Ha estat un plaer llegir els vostres reptes, i més amb un tema tan difícil com el que el Jeremias i jo us vam proposar. I, amics, ja em perdonareu, però avui estic en pla crític. No sé què ho fa, però he dit de cada relat allò que, amb tota sinceritat, m'ha semblat, i també tot allò que, segons la meva opinió, podria acabar d'arrodonir-se per passar a ser d'un relat bo a un d'excel·lent. Disculpeu-me l'arrogància, però és que m'he estimat cada un dels vostres relats, i potser per això els comento així.


El professor. Xavier Valeri

Una història ben explicada, ben desenvolupada, amb una bona introducció i una exposició gradual. Hi ha dues vies narratives en la teva història: els vailets que baixen de comarques a un centre de cultura de la gran ciutat i el Museu Picasso i el quadre del Guernica en si. A més, també situes el relat en l'època de repressió del franquisme, i per això prenen rellevància les explicacions del professor, ja que s'hi juga la vida. Tanmateix, penso que amb tan bon material narratiu que ens presentes, ple de contrastos, penso que potser podries haver tret més partit dramàtic d'aquest text tan ben concebut. I els vailets, entranyables.

Picasso. llàgrimes de neu

Un relat molt inspirat, ben escrit, però que em suscita una pregunta: és Picasso qui parla? Segurament que sí. Em semblen molt originals les idees que ens proposes i molt estimulant l'itinerari del pintor. El dibuix de París, amb grapa i molt ben aconseguit. Però apuntes temes que dónes com per sabuts pel lector i sobre els quals no tinc una referència clara: per què és trist el record de l'Arc del Triomf? Només en tinc una vaga idea. I també volia comentar-te que passes d'un temps narratiu a un altre sense avís, i això potser deixa una mica perplex el lector en algun moment. Però, fora d'això (ja he dit que avui estava en pla crític), el teu text té imatges plenes de força que saben seduir.

Un somni. La Riera del Fluvià

Molt bones les el·lipsis dels temps. Vas directa, amb tota seguretat, cap allò que vols explicar, i ho fas amb una tècnica aconseguida, de bona literata. La presentació del personatge (Maria) és just i complet, i els diàlegs són bons, vius i reals. Potser al relat li falta una conclusió al final. Al llarg del relat ja has dit allò que volies explicar al lector: ara caldria potser acabar de rematar el tret, amb una sola frase, potser. O dic perquè acabés de ser rodó rodó. Però m'ha agradat molt. Molt bé, noia.

El vampir malagueny. angie

Bon relat, ben escrit, que va a cercar el món íntim de què s'alimenta l'artista, quina és la matèria que devora. Jo també he escrit un relat sobre Picasso amb aquesta orientació. Molt ben expressat, estil crònica, amb frases rotundes i plenes de força expressiva. Presentes una interpretació personal i profunda a partir de les dades que tenim de l'artista. M'ha agradat molt, angie.

Mirant el Guernika. Lisboa

Un relat fascinant. Un sentit dramàtic excepcional. Una profunditat esbalaïdora, la interpretació del Guernika. Una combinació corprenedora d'història i interpretació de l'obra. M'has trasbalsat. Això és gran literatura. Felicitats.

L'horror. Joanra

Un relat rodó, que enllaça la primera frase amb la darrera i ens deixa amb el temps d'aquesta sorpresa, que no esperàvem. I, mentrestant, entre la pregunta del començament i la resposta que tanca el relat, ens porta de la mà a fer un recorregut per la història sagnant i el desencadenant que porta Picasso a concebre l'obra de Guernika. Dins el seu bon desenvolupament, ens aporta nous coneixements sobre la història del quadre, i ens dóna una visió del pintor en el moment que s'assabenta del terrible bombardeig, el primer contra la població civil de la Guerra Civil. El segon seria contra Barcelona. Un bon relat.


Hola relataires...!! Ara sóc jo, Jeremias, el qui us deixo els meus comentaris subjectius, per tal que, si més no, sapigueu com he vist els vostres relats.


Picasso per a RC. (llàgrimes de neu.)

En general un relat molt ben escrit, àgil, sense entrebancs, correcte; i que manté l'interès del lector.

En la següent frase:
"...amb un dibuix, uns simples traços, tres colors o una pinzellada pots transmetre molt més..."

hi afegiria una coma davant de pots:

"...amb un dibuix, uns simples traços, tres colors o una pinzellada, pots transmetre molt més..."


Aquí igual, després de pinzell:
"Recordo una de les primeres vegades que vaig agafar un full, un pinzell i em vaig decidir a..."

és a dir quedaria:

"Recordo una de les primeres vegades que vaig agafar un full, un pinzell, i em vaig decidir a..."


En el següent paràgraf hi trobo alguns aspectes que no m'agraden: alguns CI's on s'hi elimina la "a" del davant; alguns "si" que afegits facilitarien la comprensió; algun temps verbal que faria diferent. Canviant tot això que dic el paràgraf em quedaria així:

"Si, potser, hagués volgut escriure un poema a aquella nena, la meva flor d'estiu, o si potser al meu professor li hagués apassionat Víctor Hugo enlloc de Caravaggio, o si potser la meva mare enlloc de pinzells hagués guardat a casa llapis i gomes; les coses haurien anat d'una altra manera."

Per últim hi faria una petita modificació a la puntuació del últim paràgraf:

En lloc de:

"Per això et dic, intrèpid lector, que has trobat aquestes línies d'un pintor: atreveix-te a provar altres formes, perquè en la varietat viu l'art."

Posaria:

"Per això et dic, intrèpid lector que has trobat aquestes línies d'un pintor, atreveix-te a provar altres formes, perquè en la varietat viu l'art."

Una altra opció:

"Per això et dic (intrèpid lector que has trobat aquestes línies d'un pintor): atreveix-te a provar altres formes, perquè en la varietat viu l'art."

En fi, és la meva manera de veure-ho però no em facis gaire cas.



El Professor. (Xavir Valeri).

Bon relat. L'experiència d'un professor amb els seus alumnes. Ben escrit.
Alguna coseta que jo no hauria fet igual:

Darrere gimnàstica:
"i compartia amb la religió, la formació de l'esperit nacional, i la gimnàstica la consideració d'assignatura poc important."
Hi hauria posat una coma:
"i compartia amb la religió, la formació de l'esperit nacional, i la gimnàstica, la consideració d'assignatura poc important."


A la següent frase:
"Ell sol s'emportà seixanta alumnes que compartíem rivalitat en ser el més brètol."
En lloc de "ell sol" hi hauria posat "tot sol". Llavors si el que vols dir és que els alumnes que t'emportaves rivalitzaven, millor posar coma darrere alumnes; si el que vols dir és que dels alumnes que rivalitzaven te n'emportaries seixanta, llavors millor no posar coma darrere alumne.
O sigui jo posaria la frase així:
"Tot sol s'emportà seixanta alumnes, que compartíem rivalitat en ser el més brètol."
A banda d'això l'expressió : "compatir rivalitat en ser el més brètol no m'acaba d'agradar" (qüestió subjectiva)

Aquí:
"i escoltàvem com mai més em fet"
hi falta la "h" a "hem"
"i escoltàvem com mai més hem fet"

Aquí:
"I ens feu confidents"
hi falta l'accent a féu.
"I ens féu confidents"

Una altra cosa: Per què escrius Picassó, en lloc de Picasso? Potser és que és correcte eh... no ho sé.


Un somni. (La Riera del Fluvià)

Relat ben escrit, potser hi manquen algunes comes. Té un toc d'humor lleuger que es desprèn del xoc de la mentalitat d'anys enrere, que no entenia gairebé l'abstracció ni el cubisme en la pintura; la idea de pintura era una altra cosa, com més lineal.
No hi he sabut veure gairebé cap element formal que em desagradi, fora de una de les últimes frases en què hi trobo a faltar signes de interrogació, alguna coma, i que en lloc de "els dos" és millor "tots dos":

" -Representa o no l'horror de la guerra, tu que la vares viure -li pregunten els dos alhora."

Jo l'hagués fet:

"-Representa, o no, l'horror de la guerra...? Tu, que la vares viure... -li pregunten tots dos alhora."

Bé... hi ha una altra coseta que no val la pena dir perquè és una badada:
"Que digui que és un preciositat" que evidentment és "Que digui que és una preciositat"


El vampir malagueny. (angie)

Molt bon relat, crític amb la figura del mite.
Ens mostra com la foscor i la misèria moral acompanyen la figura del pintor, tal com passa amb altres personatges mitificats de l'art. El costat fosc acompanya sovint l'èxit professional o artístic, potser perquè els genis es pensen que poden prescindir d'unes normes socials a les quals nosaltres, conscient o inconscientment, vivim subjectes. En prescindir d'aquestes normes, deixen anar tota la rauxa instintiva que els porta a comportar-se com bèsties en molts aspectes de la seva vida. La incògnita és: ¿són genis perquè es van deslliurar de les normes socials, o s'han deslliurat de les normes socials arrel del seu encimbellament...?
A nivell formal, molt ben escrit, potser pel meu gust amb un excés de possessius.
On diu:
"I també pintà amb delit a la seva cosina, a una mulata de Martinica,"
Crec que la cosina i la mulata són CD's i que millor:
"I també pintà amb delit la seva cosina, una mulata de Martinica,"

On diu:
"Els restablia amb una cadència pròpia d'un obsessiu"
per mi millor:
"Els restablia amb la cadència pròpia d'un obsessiu"
per a no repetir el mateix tipus d'article indeterminat.



Mirant el Gernika. (Lisboa)

Un relat intensíssim, on es percep la intenció de transmetre el dramatisme del bombardeig, la mateixa intenció que esperonà Picasso. Molt ben escrit.
Algunes cosetes que no m'han agradat:
On diu:
"El coratge a mort,"
ha de dir:
"El coratge ha mort"

On diu:
"Visceres i trossos de cossos"
no m'agrada la repetició
del so: "ossos" s'hauria de cercar la manera que no passés: "bocins de cossos" o alguna altra solució.

Una petita badada:
"Traspassen els cossos dels la gent"
o sigui:
"Traspassen els cossos de la gent"

On diu:
"convida al optimisme"
Ha de ser:
"convida a l'optimisme"


L'horror (joanra)

Relat molt ben escrit, que recull l'essencial del Gernika. M'encanta la frase definidora del cubisme: "un pintor que va decidir que el que estava lluny no havia de dibuixar-se, necessàriament, petit" me l'apunto per quan algú em demani què és cubisme.
No hi he sabut veure defectes formals. Potser únicament una puntuació una mica confusa en el següent paràgraf, ha fet que me l'hagi de llegir dos cops per entendre'l bé:
"Quan sentim dolor, quan ens trobem, com per encanteri, arraconats, incapaços d'entendre, sols, en aquests moments coratge i creació convergeixen en la mateixa cosa: en l'opció difícil, en l'esforç de sobreposar-se, en deixar de banda lamentacions estèrils, en treure el millor d'un mateix i oposar-se, enèrgicament, a l'estupidesa."
En fi, un bon relat.


I bé, ara arriba el moment del veredicte. La Carme tria "Mirant el Gernika" de Lisboa. Jo trio "L'horror" de Joanra...
I ara què fem...? A qui declarem guanyador del repte 140???

Doncs ben fàcil:
Comparteixen victòria: Lisboa i Joanra... amb les obres ja esmentades...
Felicitats a tots dos...!!!