Veredicte Repte (versió sense errors espero)

Repte LXXI. Una nit de borratxera.

El veredicte


Primer us diré que m'he emborratxat de les vostres paraules, de les vostres borratxeres i de tanta ginebra, així que no us estranyi si em surten uns comentaris una mica estranys... Espero contenir-me!!! (Per cert, us he dit que l'últim cop que vaig beure ginebra em vaig passar la nit vomitant??? clar, no, com us ho havia d'haver dit.... Així que li tinc una mania horrorosa a la ginebra!). I per cert, no he comptat les paraules (ja vaig dir que era aproximadament per que no us passéssiu massa ni massa poc! Unes observacions generals: la majoria heu optat per la lligacama fúcsia. No m'estranya, matar dos ocells d'un tret! Així que en aquest aspecte no heu estat molt originals, fora del primer (el Xavier Valeri). Però no us ho he tingut en compte (menys pel Xavier...).

Segona: he posat links a cada nom del relat. Així que no teniu excusa i llegiu-los que tots tenen la seva gràcia! De veres que us ho recomano....

Ara, comentaris un a un:


ningú: repte fora de concurs Fora de concurs per voluntat pròpia . Tot i que estàs fora de concurs, i no et faré guanyadora, em permetràs que et comenti el teu relat, oi? (i si no posa-t'hi fulles!). Realment, si aquesta és la teva manera d'escriure desberats n'haurien d'aprendre els que volen escriure seriosament.... Tens una bena humorística que crec que hauries de cultivar. La llàstima és que al final corres una miqueta, ja m'hauria agradat que fessis més descripcions (fora de concurs, tenies marge!). De totes maneres, seriosament (jo, parlant seriosament!) et recomano potenciar més la teva vessant humorística!

manila: Perill! Caram noia, això si que és anar directe a la bragueta!!!!!! (a la meva, vull dir). No t'explicaré el que he sentit quan llegia el teu escrit, però ja t'ho pots imaginar (que d'imaginació no te'n falta! (bé, ara no interpretis que estic dient que això no et pot haver passat i que tot t'ho has d'imaginar, eh??)). Essent crític, diré que fins ....però tu no vas rendir-te. el relat m'agrada molt, va pujant i pujant, amb descripcions en que compares el mar, els mol·luscs, etc amb el teu sexe... una imatge molt sucosa. Però després el relat per força i no acabo d'entendre que passa exactament (al final sí, només durant). Perquè diu: Passen coses bones?. En resum, un relat molt en la meva línia, però....

Xavier Valeri valeri coromi: Una borratxera a Anzio (caram, quin nom més llarg!) El relat està molt ben escrit, es nota que ets un mestre de l'escriptura. Em sorprèn el tema, sí, i a més no sabia que hi havia catalans lluitant a Itàlia contra els nazis. La situació està molt ben descrita, amb una imatge molt interessant (un home amb una lligacama fúcsia al cap!). L'últim paràgraf, però, es nota que necessites més extensió i l'acabes de cop, una mica a corre-cuita. Però en general m'ha agradat...

Joanra: La festa Em sembla que aquest noi que descrius s'ha pres alguna cosa més que alcohol a aquesta festa, perquè té una al·lucinació que deu n'hi do! Me l'he imaginat tornant-se una mena de peix (em recorda un relat del Lovecraft, ídol de la meva joventut) o aquell monstre marí d'una peli antiga que no recordo. Està ben escrit fora de una parell de cosetes: quan escrius (ara el seu company de tenda el convida,.... , no hauria de ser en passat? tota l'estona estàs parlant en passat i aquí sona estrany. I la segona: I ha alguna coma que sobra i alguna que falta (ara no et diré quines, em fa mandra!). Ah, el final no l'entenc: que pretén aquell peix espasa???

Potser ho has deixat obert expressament, però et quedes amb les ganes d'alguna explicació més.

Mandalf: Una niit fooorraxeraaa!! tiuuuuuuuuuu, encara ric, ai ai ai quem descollonuuuuuuuuuuuu.... fins i tot m'has encomanat la forraxera, mandalfa..... aiiiiiii. La "crusado", boníssima. Les descripcions tal com les faria un borratxo, incloses les tecles que toca sense solta ni volta, també. I que vagi dient que ens estima, hahahaha. Hi ha coses que no entenc: que es la pipona del tom crus? I que es "felataire" al costat de les lletres sense sentit? clar que com vas borratxo és normal que no l'entenguem. Ah, i això d'esperar que el foigfoig es foti un panxot de riure..... he he he, ho has aconseguit, amb mi i amb uns quants que t'han llegit. I sinó mira el merder que es va fer ahir al fòrum per culpa teva (amb ajuda de les mosses, tot s'ha de dir!).

En resum: cada cop ens sorprens més, i a mi personalment m'agraden els escrits que fas com aquests, i menys els de bromes polítiques...

ambre: (sense títol) Bufa, m'ha costat molt entendre'l. Deu ser que jo no he fet mai una festa com aquesta, i això que n'he fet de grosses. Però clar, hi ha qui té la fama i hi ha qui.....he he he. A veure, el Mochoman (quin nom, nanu!) és algú que al final ha de recollir i netejar-ho tot? A més no entenc la imatge que descrius quan expliques que et passa quan a tu et toca ser el Mochoman (em sembla que aquell tros li falta alguna cosa). Més coses que no entenc: al principi, la nominació és a la palla més curta, o sigui que el mochoman serà el que trigui més, no? Per cert, quina competició més estúpida. Que jo recordi mai n'he fet una semblant.... (aquests adolescents....). De totes maneres, el text és àgil i divertit, amb frases enginyoses. Llàstima que m'he quedat sense entendre'l del tot! La propera festa em convides i així ho veure en primera persona!!!!!!!!!

quetzcoatl : jo sóc guai. per haver-lo escrit sense ganes de guanyar, està prou bé (de que m'estranyo!). Les descripcions molt bones, sobretot el bar. Els mulatos molt bé, el yonki em sobra una mica (podent triar mulatos, perquè triar un yonki?). També està bé quan descrius l'efecte d'unes quantes copes. Ara, jo de tu l'hi hauria posat més suc al final: que tal un mulato fotent-li la ma sota les faldilles mentre vomita? (serà que tinc una imaginació una mica calenteta!).

foster: L'endemà foster, nanu, molt en la teva línia: una descripció de les misèries humanes que acabem tots els homes (d'una mena, de la teva) després d'una nit massa passadeta. la descripció de la ressaca, molt bona (n'has passat moltes últimament?); i la sensació horrorosa que un té quan no recorda que carai va fer l'ultima nit també està molt i molt bé: ho dic per experiència!!!!!!! El final, bo, però..... ENS HEM QUEDAT AMB LES GANES DE SABER EL FINAL!!!!!!!!

Mmmmmm. Perdona, és que m'ha sortit de dins de l'ànima. En resum: molt en la teva línia: moltes drogues i sang i un personatge dels que a tu t'agraden. Pel meu gust, li falta una miqueta de suc, però he de dir que guanya a mesura que el rellegeixes!

mjesus : el numeret! Ha ha ha ha. De veres, m'ha encantat el teu relat, sobretot la idea. Algú que un dia fa de travestí i a partir d'aleshores "es veu obligat" a fer-ho cada any per Cap d'Any. Aquí una pega de consistència: ho fa cada any un cop, o és que s'hi dedica anant a comiats de solter i altres?

Molt bo quan es pregunta que carai li veuen de divertit els altres a aquest espectacle. El text ben escrit, amb ritme. Potser alguna petita pausa s'agrairia, però està prou bé. El final, jo l'hauria fet diferent (però tu ets l'autor, que carai!), intentant respondre per què carai fa això que fa si sembla que no li agrada gens? Potser és que li agraden els aplaudiments, l'èxit, i fer riure a la gent???

marga: (sense títol) El relat, diferent. En això sí que l'has encertat. La historia està prou bé, però potser necessitava una mica més de feina: vull dir que sembla que l'hagis fet una mica corre-cuita. Hi ha algun error lingüístic, però no t'ho tindré en compte (jo també en faig, ja ho sé!). La idea és prou bona, sí. Però em sembla que li podies treure més suc! Al final Als nou mesos,lluny i sola de la família ( els pares no em perdonaren ) vaig parir al petitó. em sobra el tros entre parèntesi: ja ens ho podem imaginar tot! Ah, i un títol hauria anar la mar de bé!

angie: mai més angie, angie, angie.... que carai li va passar al pobre home? Ell que es creia que havia lligat amb una joveneta, i segur que alguna li'n va fer. Però el que no entenc molt bé és què. I és que sóc una mica dur de mollera. Però anem a pams. Al principi, prou bé, tot i que jo no hauria dit que el despertar no era on sinó com hauria desitjat.... el gust agre del vomitar seria més aviat del vomitat, no? Per mi el tercer paràgraf és el millor, bona descripció del que passa, gairebé me la imagino.... I clar, al final ens quedem amb el dubte: que carai li ha fet? Però en general és prou bo: ai, els homes, quina misèria humana que som!

Jeremias Soler : El camarlenc i el cardenal tresorer Ha,
ha, ha, ha. Sí senyor, un relat molt divertit, iconoclasta i a la vegada crític. Com pot ser que una persona sigui infalible? I si està borratxo, o es torna boig, o se li gira la bola? Bé, he de dir que pel que jo sé (i no sóc expert en lleis eclesiàstiques) el papa només és infalible quan fa una encíclica i parla "ex cathedra" (i no si parla del temps (climàtic, entén-me), per exemple). Però tot i així el relat té molta gràcia. Això de veure el papa amb una lligacama fúcsia al cap, molt bona (per cert, imatge que el Xavier Valeri també ha fet, t'has "copiat"?). I ja m'agradaria sentir l'entrevista que li fan els periodistes mentre està borratxo. Llàstima que no la posis! De l'estructura, cap pega (un petit error tipogràfic i prou), les imatges perfectes, el ritme boníssim. Noi, ets un mestre!

agripas: (sense títol) Caram, agripas, bastant durillo el teu relat, no? M'ha agradat com està escrit, tot i que hauria agraït alguna pausa. Però clar, el ritme és el ritme! Al principi no es veu molt clar de que va la cosa, i de fet deixes alguna pista durant el relat però no gaires. Tot i així, m'agrada perquè quan dius: la carta que ha començat aquesta epopeia un mateix es fa ja tot solet tota l'historia, no? I això està molt bé com a recurs. No cal pensar que el lector és estúpid! A partir d'aquí però el relat perd una mica de força. Potser li faltaria descriure el que fa amb el tanga de la germana (tot i que ens ho podem imaginar, m'agradaria sentir-ho.... serà que sóc una mica voyeur...). I el final, pel meu gust, una mica massa "patètic" (bé, el personatge, i no ben bé el final). Sí, potser és una criatura, però i si hagués descobert alguna cosa que no sap? Però t'he de dir que en general m'ha agradat i que em llegiré els teus relats!
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.



Bé, ara us diré els que per mi són els 4 semifinalistes:

manila, mandalf, mjesus i Jeremies......

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

I els finalistes:

mandalf i Jeremies.......


.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

Valeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

va, declaro guanyador del repte LXXI (o 71) per que a mi em dóna la gana i per qué m'ha fet riure un colló al:


Mandalf!!!!!!!!!!!!!



Au, ja pots preparar el nou repte (o demà al matí a les 6 que ja sabem a quines hores t'aixeques).



Boig!!!!!!!!!!!!!!!!!