REPTE LIX: lo veredicte!!!

Això de valorar les obres dels demés és cada vegada més difícil. Hauria volgut ser cruel i baixar-vos a tots aquest ego d'escriptor que tots tenim, poc o molt... Però escriviu massa bé, massa bé. Així que m'he intentat posar professional i fer unes petites crítiques més o menys objectives... M'ha quedat en forma de sinopsis, i de fet estava posant etsrelletes segons la qualitat, fins que m'he adonat que en posava 5 a cadascú... heehehe

Felicitats bandarres. Els comentaris, doncs :


Angie: « Reflexions en un dia de mudança ». 229 paraules. Desastre còmic.

Planteges una situació còmica de matrimoni en mudances, on la incompatibilitat de caràcters accentua el caràcter de desastre que pren tot plegat; el final, original i còmic, remata la sensació d'ofec d'aquesta perillosa i cansada tasca de mudar-se.
La lectura al principi es va una mica enrabassada: tu tens molt clar què explicaràs però el lector no tant. En una relectura s'entén millor, though.
En general molt bé, original i divertit, amb una desimboltura d'escriptura que fa pensar que en podries escriure moltes, d'historietes.


Mandalf: "El gos i el lloro". 250 paraules. Ironia còmica-acció.

Ah Mandalf, no podia faltar el teu caos particular al que ens tens acostumat, amb un relat boníssim que desprèn humor per tots cantons (pels pocs racons que queden lliures d'entre tanta gent i andròmines).
La situació és molt còmica, el plantejament i el transcurs d'acció molt ben aconseguits, i la narració en primera persona caòtica però clara.
Es nota que tens una imaginació desbordant i que pots descriure les coses com si realment les visquessis. I bé, qui sap...


Senyor Cargol: "L'estrany!" 252 paraules. Aventures-drama.

Molt bé T.Cargol. Primer no he entès quasi res, després quasi tot i a la tercera ja m'ha encantat. Subtil i elegant la manera de col.locar les paraules, i la redacció en general, que és pausada però no gratuïta.
És una mudança total, dramàtica i nova; original tot el concepte.
L'únic que no acabo d'entendre és si el personatge té 9 anys o si després de 9 anys d'estar a un lloc es muda cap a un altre. En tot cas m'agrada més aquesta segona lectura, perquè si parléssim d'una criatura potser l'estil no m'hauria semblat molt adient; potser per les reflexions que fas, que m'han semblat molt bones.

Kispar Fidu: « En Grill ». 250 paraules. Dibuixos animats.

Hola guapa : ) Has agafat el tema des d'un punt de vista original i divertit, pocs ens atrevim en invertir imaginació en personatges d'animalons animats (valgui la redundància lingüística). El desenvolupament està molt bé, original i divertit, m'ha encuriosit això de que visqués en una amanita i el missatge de fons és bonic: hi ha coses que ens dol deixar enrere però s'ha de pensar en les noves experiències i coses bones que vindran.
En general m'agrada molt, només que no és per res el meu gènere. Que subjectiu que és això d'haver de valorar coses...

Jeremias: "Tornar a començar". 249 paraules. Cinema independent.

La prosa impecable com no podria ser d'altra manera; una prosa que descriu amb imatges perfilades una circumstància en que un personatge es muda i vol deixar enrere quasi tot el que fins llavors ha tingut a la vida.
Et seré sincera: el missatge que hi interpreto m'agrada, però en canvi al relat no hi queda massa clar. De fet deixes el final molt obert i només intuïm el rebuig al passat pel títol. Pel meu gust s'hauria hagut de definir una mica més, tot i que el cinema independent ja ho té, això.
Felicitats, no és del millor que t'he llegit però no deixa de ser molt bo.


Foster: "Cor en mudança". 244 paraules. Introspecció psicològica.

A partir d'un fet que implica fer un canvi de rumb a la vida, el personatge es planteja si allò que fa realment té algun sentit.
És una trama interessant, potser més pel que no has dit però que suggereixes, escrita amb una prosa poètica que renoi, foster, cada dia ens sorprens més.
No sé si havia de ser la "nova" Julieta o la "nòvia"; en tot cas com a "nova" ella sembla prendre culpa de tot aquest trasllat de casa i cor. El títol també m'agrada.
Potser em falla una mica que la última imatge em resulti una mica massa còmica comparada amb el to general del relat.


Biel Martí: "L'estil de vida". 266 paraules. Ironia reintrospectiva.

Hmmn. M'ha agradat, haig de reconèixer que m'ha agradat molt la crisi existencial en que de sobte es troba algú que farà una mudança. Entre línies, sembla plantejar que la propietat privada és un pes molt gran i una xarxa de responsabilitats que potser l'essència d'un home lliure no busca.
El final una mica previsible; jo hauria prescindit de l'accident, però que potser és necessari per introduir un final que sigui una mica aclaratiu; i que de passada, també, aporti una mica d'ironia al cas, per rematar-ho.
Molt bon exercici, mestre.

Josep Bonnín: "El col·leccionista". 246 paraules. Drama.

Josep Bonnín, això serà quasi una renyada que no pas un comentari. A veure: m'encanta el relat, és preciós, desgranes unes imatges poètiques que expliquen una història bonica, original; el tema té molt de suc i l'agafes per una tangent vàlida: la mudança dels records.
Però... de sobte m'adono que no has posat les paraules enlloc, i que en canvi les coles totes en una sola frase sense sentit que deixa un mal gust de boca. El relat era perfecte, i no dic que aquest final surreal i obert no sigui vàlid, però treu mèrit a la resta de la història -que, repeteixo, està molt bé i molt ben escrita.
Llàstima, llàstima del final.


DooOoOooncs bé, després de deliberar imparcialment i de rellegir una darrera vegada tots els reptes presentats... decideixo que sou tots uns cracks...

Però que la fama i els òscars d'aquesta nit... disputats entre Mandalf, l'angie, en foster, en Josep, en T.Cargol, en Biel Martí, en Jeremias i la kispar...






Se'ls endurà.....





En Té Cargol!

Felicitats i a preparar el proper, el repte s e i x a n t a a a a !