REPTE XXXI! Veredicte!

Bé, són les 9, el termini s'ha acabat i com que jo sóc un noiet molt aplicat, ja m'he reunit amb mi mateix, he deliberat i he decidit quin relat m'agrada més (sense tirar monedes a l'aire ni punyetes, per cert... Crec haver escollit el millor, encara que el nivell és cada cop més alt i bla, bla, bla...).

En fi, com sempre, anem un per un

Gemma 34. Mira, això de vull jugar però no vull guanyar, la veritat m'ha fet una mica de ràbia. Només per això, he estat a punt de declarar-te guanyadora! Però, el que són les coses, encara que el teu relat em sembla prou aconseguit, però, sincerament, penso que no has acabat de treure prou profit de la història. Jo hagués extremat una mica més la situació, l'hauria fet més dramàtica. Total, bé, però no suficient. No em donis les gràcies, amb un pernil per Nadal serà més que suficient...

Foster. Amb aquest repte m'ha passat una cosa que em sol passar en molts altres reptes que t'he llegit: m'agrada com està escrit, però el trobo una mica confús. Sempre tinc la sensació que se m'escapa alguna cosa. I no sé si sóc jo que sóc curt, o tu, que no t'acabes d'explicar bé perquè et falten paraules. Davant del dubte...

FRAN's. Bé, xaval, bé. Per ser el primer, m'ha agradat força. De totes maneres, tal com has estructurat el relat, se m'ha fet una mica difícil de llegir (jo hauria separat més clarament les línees de diàleg del que ens diu el narrador...). Espero veure més reptes teus!

Mandalf. Una història bonica, ben explicada i ben escrita. Tens una pega, que no és culpa teva si no, més aviat, meva... el gènere que fas servir no és massa del meu gust. Però és la única pega que t'hi poso.

Nani. Per ser-te sincer, és el relat que menys m'ha agradat del repte d'avui. Igual que ja he dit a altres reptaires, se m'ha fet una mica confús (tu, potser sóc jo que estic espès). De totes maneres, crec que li falta aquest gir final que tenen molts relats d'aquest estil i que en el teu em resulta massa previsible.

Jeremias. Company, em trec el barret! De llarg, el millor repte que t'he llegit. Pegues, zero. Puntualitzacions, zero. Senzillament, rodó.

Perdix. Neng, ja saps que jo tinc debilitat per tot el que escrius. I aquest peça, que deus haver parit en 5 minuts, 35 segons és d'una correcció total i absoluta. La única pega, aquest "deja vu" que m'ha deixat i sobre el que tu, hàbilment, ja m'has previngut al títol. De fet, el tema s'assembla molt al del Jeremias, però aquesta vegada penso que ell ho ha resolt millor. Amb tot, si et consola, medalla de plata.

Home dels mil nicks. Mira per on, el teu torna a ser un dels relats que més m'han agradat. Francament, el teu fort és la solidesa. Fas contes curts sense una punyetera esquletxa i veig que segueixes amb el filonet de buscar-li lectures noves a històries velles. Sens dubte, fas podi.

Josep Bonnin. Josep, t'he de ser sincer. La majoria de reptes que t'he llegit no m'han agradat gaire. O no s'adiuen al tema proposat (com el d'ahir) o els trobo massa plans i sempre amb un excés de moralina. Aquest, però, ha estat una grata excepció. M'agrada com t'has cenyit al tema i m'agrada la història. Tinc alguns problemes amb el mallorquí, i per això et pregunto, en balear és correcte dir "Xisca agafar el telèfon" o el desitjable seria "Xisca agafà el telèfon" com en la variant peninsular? Una altra cosa, el tenir que m'has posat fa mal als ulls. La forma correcte és "haver de". Amb tot i les meves correccions pedants i repelents, et felicito per la millora en el relat d'avuí.

And the XXXI Repte goes to...

Jeremias Soler!!

Felicitats, de veritat... Tot teu el XXXII...