Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Sempre
Intervenció de: Elau | 27-12-2010Et somric, mirada de camps de ferratges
i una mica de marró de la terra estovada
per plantar-hi el blat del juny que ve.
Si em preguntes, em sorprenc del camí,
però ara deixarem enrere la vesprada
i obrirem el porticó del nou matí.
Això, és clar, si els mots no em traeixen.
Per això et somric, d'entrada, perquè et temo
i em neguiteja el fred dels dies,
encara les flors i les violes no tenen punxes,
ni verí, i les metzines no m'abelleixen el cant.
Què vols? Romandre lluny de la ciutat de Barcelona.
Què tems? La traició.
Què et fa sofrir? La pena de les persones que estimo.
Parles clar? Sóc així.
Et somric, no he deixat de fer.ho.
Si els mots no em traeixen,
encara que les flors no tinguin punxes
i les metzines no m'abelleixen l'enteniment,
seguiré sempre endavant.
Respostes
-
Dins meu...
Marc Freixas | 22/12/2010 a les 10:31Dins meu
hi ha qui vol destrossar-me l'anima...
una por maldestra
s'apropa sense avisar,
pero la mort encara em queda lluny.
I la rao m'atrau
i em diu que vol tenir-me sense fi.
En el mirall
encara hi resta un raig de llum que prove del Sol...
la mirada del cor, enlluernada,
m'ha vist dansar amb els ulls de la felicitat.
I tot dins meu, avui, ara
desfa les grises ombres
amb el cos a punt per tornar a neixer.
-
In-visible
Xantalam | 23/12/2010 a les 23:52
Encarada a l’espill,
ulls simètrics, fermes,
faig veure que em tinc al davant.
No esquivo pas l’esguard,
l’escrutini precís de l’altra
sobre la meua pell on zelosament
amago el que hi ha dins
–una capsa sempre tancada–
que cela, verge, el secret intrínsec.
Sota les capes visibles (totes),
en el laberint de la imatge
em sé trobada en fràgils instants...
I em desdoblo lentament i lúcida
fent camí en cercles pel mirall,
aigua confusa del meu ésser,
sobreeixint del reflex.
-
Imatge anònima
free sound | 24/12/2010 a les 18:23Són mirades que no enganyen,
sota aquest tan teu retrat,
poca-solta esbojarrada.
Pinto línies de sabó,
per fer bombolles daurades.
Brillen còrnies entelades.
Preciosa cançó que amb tu acompanyares.
Circ i música, també
foc, colors la meva màgia.
I em perdo pels racons
d’històries enrajolades.
Mil moments, és meva pell
que de dins jo regalava.
Percepcions d’aquest espill,
un mirall a cada cama.
Per poder sortir volant
sobre boscos, rius i onades.
I recorda que dins meu,
no n’observo cap imatge.
Doncs la sento ben a dins
d’aquest curiós personatge.
-
Autoretrat
F. Arnau | 24/12/2010 a les 18:30A l'estil de Neruda
Sóc, imitant
el gran xilè,
o crec ésser,
camús de nas,
amb ulls petits,
cabells molt fins,
front prominent,
panxa creixent,
de cames llargues
i braços curts,
peu ample i llarg,
de pell molt blanc,
curt de parlar,
molt reflexiu,
i llarg d’escrits.
Suor de mans,
més que de cap,
i aficionat
a les estrelles,
i als misteris,
i a les lletres,
admirador
de tots els mestres
i sobretot
els de les Arts
i els de les Ciències...
Valencià
senzill i pla,
però també
crític tenaç
i enemic
dels renegats,
dels ignorants
i dels cansats.
Amic d’amics,
i militant
envers la pau,
mai la raó
és del més fort
ni la té tampoc
qui crida fort.
M’agrada molt
el bon menjar,
el peix, la carn,
també el vi blanc,
el cava brut,
cafè i conyac,
la platja no,
del mar l’olor
i navegar
en un vaixell
fins l’horitzó.
Treballador
d’afiliació,
però millor
treballs de ment...
Poeta sóc
de vocació
de llengua i
d’una nació
que no té estat...
Què haig de fer?
Així sóc jo!
***
FRANCESC
-
Fred com una pedra (FORA DE CONCURS)...
Fidel | 25/12/2010 a les 08:18I jo, fred com una pedra,
que davallo pel carrer Torrijos.
Amb la bossa dels meus silencis,
amb la nit antiga amiga i les seves mirades,
amb el posat cansí. Escassa conversa,
perduda en algun bar rovellat
o a les dunes del desig esponjós,
faig via cap a les meves gorges.
El final del dia acaba a la riba del riu:
els darrers meandres, les darreres ombres...
abans de banyar-me entre somnis de fum
muts i en blanc i negre.
Sempre la mateixa pel•lícula:
Charlot, avorrit, es separa del centre polític,
i tu de nou et baralles amb mi;
i jo, fred com una pedra,
que m’ arrufo com un riu pansit
que cerca les seves extremitats,
anhelant el delta blau de l’albada
on els mots desperten.
-
És, ja, hivern
llamp! | 25/12/2010 a les 10:12
És, ja, hivern:
La loteria... He tret a la pedrera! Quina punteria!
El Nadal pinta fenomenal,
Per Sant Esteve no faré treva.
Per Cap d'Any no faré el capsigrany.
Per Reis, si puc, estaré al "Feis(buk)".
La loteria va ser d'allò més sensacional:
Una manera d'irrompre en la rutina matinal,
la fortuna em somreia lleugerament i confidencial
em tocava algun dineret de la pedrera i jo... bestial!
però només seran unes engrunes... és discrecional.
serviran per tenir salut o per allò terrenal?
És ja Nadal i em miro al mirall:
Dels pèls a la barba surt retall,
de torrons i mantegades he carregat el budell,
de les fotos en família ompliré un espill.
de les paraules que m'assetgen, sortiré al "Bocamoll",
dels rínxols que em cobreixen, en faré orgull.
Sant Esteve, continua l'historial:
Vaig al circ amb família, això és oficial,
com que cau en diumenge, la festa és general,
per això vaig comprar divendres allò cabdal,
i no m'entretindré amb res, si no és primordial.
Diuen que els canelons són el menjar ideal.
El Cap d'Any toca revisió anual:
Fer-me un mapa mental
de tot allò que he fet fatal
i, si s'escau, prendré alguna mesura letal
pel meu benestar, trivial,
i per tancar un altre any, banal.
Els Reis Mags d'Orient, versió oficial:
Pel nostre egoisme caurà, segur, regal
i a beneficència donarem allò testimonial.
Tots anirem a seguir el cerimonial
encara que sigui a la tele nacional
perquè hem de reivindicar allò tradicional.
És, ja, hivern!
-
Mirall
medusa | 26/12/2010 a les 00:58
Sobtat rostre simiesc
en el vessant d’un abisme.
Quan la llum diürna t’il•lumina,
mostres els retombs imperfectes
de l’ànima que t’habita.
Et sotges a tu mateix
per contrastar mort i vida,
fit el rostre en el mirall
del temps que se’t va emportant
entre allò que és finible.
-
Mirall
solstici | 26/12/2010 a les 01:11Màscara d’algú en el fred requadre,
recordes la cara d'aquell qui vaig ser,
de quan em triava.
Com pots carregar anys i desenganys
en la fràgil planxa de tendre metall
i capa de plata?
-
Pinzellades de jo
Filalici | 26/12/2010 a les 12:11Vergonyós per davant,
desvergonyit per darrere.
Introvertit o capficat,
qui sap,
potser un xic despistat.
Formal, potser, de primeres,
i amb un punt esbojarrat
que pot, si no te l'esperes,
deixar-te ben esborronat.
Lletraferit discret
amb un toc de distret,
de tarannà poc xerraire,
i si vull fer de cantaire
és a la intimitat i enlloc més.
De seny, potser un xic massa
i de rauxa un xic me'n manca,
per equilibar-los a tots dos,
tinc molt bona eina en l'humor.
En la vida he anat triant
però no sempre encertant,
i no perdo l'esperança:
puc gastar-me més d'un sou
buscant escomençar de nou
amb il·lusió i cap recança.
-
Desdoblament
bronze | 26/12/2010 a les 19:41
Imatge incorpòria
com el temps,
reflex inabastable,
sols ullada,
magnitud inquietant
del meu ser,
amb vida que s’escapa,
sentenciada.
Somric per convertir-te
en humà,
ésser em que representes,
irradiada,
i així alluno de mi
tot l’espant
de veure’m desdoblada
en la parca.
-
Sempre
Elau | 27/12/2010 a les 14:41Et somric, mirada de camps de ferratges
i una mica de marró de la terra estovada
per plantar-hi el blat del juny que ve.
Si em preguntes, em sorprenc del camí,
però ara deixarem enrere la vesprada
i obrirem el porticó del nou matí.
Això, és clar, si els mots no em traeixen.
Per això et somric, d'entrada, perquè et temo
i em neguiteja el fred dels dies,
encara les flors i les violes no tenen punxes,
ni verí, i les metzines no m'abelleixen el cant.
Què vols? Romandre lluny de la ciutat de Barcelona.
Què tems? La traició.
Què et fa sofrir? La pena de les persones que estimo.
Parles clar? Sóc així.
Et somric, no he deixat de fer.ho.
Si els mots no em traeixen,
encara que les flors no tinguin punxes
i les metzines no m'abelleixen l'enteniment,
seguiré sempre endavant.
-
Qui és la més bonica?
boeing | 27/12/2010 a les 18:55Com algú a qui ha maltractat la vida
pregunto directa al mirall
qui de totes és la més bonica,
i ell respon amb un riure imposant.
Però no sóc la bruixa que fa apòzimes,
ni la madrastra que odia a tort i a dret,
i deixo lliure l'arquer, i la poma
me la menjo segura dintre del marc fred.
Renilla un cavall a la llunyania,
i el mirall m'oculta, exprés, l'avenir:
no sé si damunt porta, a la muntura,
el cavaller àgil que duu el bes ardit.
Mentrestant em miro del tot ben desperta,
amb la cabellera emmarcant-me el gest,
i dins el mirall em veig satisfeta
amb els ressons fondos del trot del corcer.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Efímer (1 comentaris)
- LA LOLA (2 comentaris)
- Migdia (2 comentaris)
- Aquí (2 comentaris)
- Vistes (5 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (632 lectures)
- SOMNI O REALITAT (621 lectures)
- La distància (605 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (593 lectures)
- Beneit tabac (357 lectures)
- Agonia (219 lectures)
- La canya (186 lectures)
- Violència verbal (185 lectures)
- Nua (161 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (155 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)