REPTE POÈTIC VISUAL 303 – LLENÇOLS – RESULTAT

REPTE POÈTIC VISUAL 303 – LLENÇOLS – RESULTAT

Ha passat de tot en aquest repte. Començant per la dissecció del primer poema, la mutilació del quart, el perllongament del cinquè, corrupteles totes elles atribuïbles a la fangosa mà de l'organitzador, passant per la intrusió d'entrades oferint serveis libidinosos, fins a arribar a l'execució de l'organitzador, el catàleg de despropòsits és extens i força complet.

L'organitzador, des del més enllà d'aquestes pantalles, ha buscat una ànima bessona per finalitzar la seva deplorable aportació al repte poètic.

Ha comptat els dos primers vots i, si ha tingut la sort de no equivocar-se, pot donar com a guanyador al peu que resulta de la mutilació del primer poema, l'autor del qual és Atlantis i que us ofereixo sencer, com, suposo, és la voluntat del seu autor,

I

Agafar les meves quatre puntes.
Plegar-me per la meitat.
Estirar.
Doblegar-me altre cop
en quatre plecs.
Allisar suaument.
Col·locar-me dins l'armari de caoba
al costat dels llençols,
sota la bossa de farigola.
Tancar la porta.

Replegar-me.

II

Em presento despullada,
estesa,
exposada
a la mirada del sol,
que escalfa la meva pell.
Em presento fimbrejant,
per l'aire,
tremolant
amb la teva brisa,
que es fica a tots els racons.
Em presento sinuosa,
resseguint
la silueta del teu cos,
bressolant el vaivé
de les teves matinades.
Em presento arraulida,
ficada
dins el buit dels teus braços,
cobejant la teva son
com una vela oberta al mar.

Perquè soc també
un llençol desplegat
amb olor de farigola
algunes nits.

Així doncs, Atlantis, per a tu és la meva enhorabona, el llorer del repte i, amb ell, l'encàrrec d'organitzar el següent.

A tots els participants demano disculpes pels enutjosos disbarats que han acompanyat a l'organització.