REPTE POÈTIC VISUAL 294 (ENLLAÇ BO)- La guerra

Sembla que hi ha hagut una mica de desgavell a l’hora de penjar la foto al repte.
De manera poc ortodoxa, penjo de nou la convocatòria (ja que l’anterior tenia problemes de visualització), amb els poemes que s’havien postulat per al concurs.
Podeu seguir a partir d’aquí. Disculpeu les molèsties!


La proposta era la següent:



No puc més que proposar-vos una reflexió sobre aquest conflicte incomprensible i colpidor que sembla d'un altre temps... Mirem de curar les ferides amb paraules...

Teniu temps fins al dia 4 de març a la mitjanit.

La imatge, titulada Plowman, plowman, what of thy hands?, és obra del dibuixant ucraïnès Boris Artzybasheff


1. La desraó de la guerra (Prou bé)

Davant els uns dels altres
es miren amb supèrbia.
No es volen reconèixer
fills de la mateixa mare.

El formigueig és als dits.
Volen prémer el gallet.
Disparar amb el fusell.
Destruir l'enemic...

Es miren amb ràbia
els que eren veïns.
S'amararà la terra
amb sang innocent

On ahir era vida
Avui hi ha destrucció...


-Crònica patètica (fora de concurs)

Foc i sang. Tolls de sang, rius de sang, tèrbola i enlluernadora alhora.
Sang inútilment vessada arreu i tothora, malaguanyada, freda ja:
se n’ha fet una taca esfereïdora, més punyent que el ressòl d’uns auguris nefastos.
És l’hora del teu reialme, Ares, Mart, Istar, Odín!
Ja vénen, de porpra abillats, ja ve el teu seguici triomfant,
per herois encapçalat i per covards, per soldats desconeguts,
però morts!

Odi i por. Menyspreu per malfiança: fatal equilibri dels codis del Talió.
Jocs de guerra atiats per un eficient Vulcà i per la discòrdia omnipresent.
El nostre món ha esdevingut una perillosa magrana, esberlada i a punt d’esclat,
i el seu oscil·lant ble només enyora l’escalfor d’un estúpid i contundent llumí.
Als fulls daurats dels protocols i a les ments de vellut dels polítics
hi ha un anunci intermitent de cautela: «no smoking».
I tothom fuma.

No massa lluny, els severs i hermètics déus de la guerra campen arreu
i, com fills malcriats, balafien els seus week end
emmetzinant, coercint, apallissant, ultratjant, linxant,
recollint i devorant morbosament bolets radioactius.

I el altres déus, els senzills, els venerables, els Déus,
somiquejant potser i parant la galta endebades,
són a la gàbia del colom
i rere les cromàtiques i lluents reixes de l’arc de Sant Martí
tan sols mouen el cap.

Fragment d''un poema escrit l'any 1995 amb el títol D'esquena a l'arc de sant Martí.
Proposta de rautortor

2. Mai (Endevina'm)

Mai no t'he vist
mai no t'he sentit
mai no m'has inspirat res.

I quan ressonen els canons
sols veig vells decrèpits
fregant-se les mans
damunt de cossos joves
que innocents obeeixen.

Mai no t'he volgut
mai no et voldré
mai m'inspiraràs res...
de bo.

Autor/a: Endevina’m