REPTE 304. Aquest va de DIAMANTS! Terminologia dels mots obligats

Per a Unaquimera i per tots els reptaires d'aquest repte!

XARAGALL (i ses var. xargall, saragall, sargall). m.
|| 1. Còrrec, regueró que forma l'aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra: cast. badén, arroyada. De Canigó entre els cingles un xaragall se bada, Atlàntida i. Passo tot el pla, bastant sinuós i ple en tots indrets de petits xaragalls, Massó Croq. 11. S'escapen saragalls improvisats, Rosselló Many. 114.
|| 2. Munt d'arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores (Maestrat, Llucena).
|| 3. fig. Corrua, filera de coses que es deixen anar (mall.); cast. retahila, reguero. «¿Vols que et mostr de dir mentides? | Un saragall te'n diré. | ¿Saps que he vist dins un paner | un quern d'al·lotes garrides?» (cançó pop. Mall.). Fer saragall dels doblers: llançar els diners, gastar-ne molts (mall.).
Loc.
-Fer es sargai margai: fer el desmenjat amb talent; voler una cosa i no acabar de voler-la (men.).
Refr.
-«Guarda't d'aigua que no corre, que, quan corre, fa sargai»: es diu referint-se a les persones pacífiques, que quan s'arriben a irritar, són molt temibles (men.).
Fon.: ʃəɾəɣáʎ (pir-or., Barc., Tarr.); ʃəɾəɣáј (or. en general); ʧaɾaɣáʎ (Tortosa); səɾəɣáј (mall.); saɾɣáʎ (val.); səɾɣáј (men.); əʃəɾəɣáʎ, əʃəɾəɣáј (or.); ʃurəɣáј (Empordà).
Etim.: de aragall, mat. sign., amb un element inicial que podria venir del prefix llatí ex-. De aragall (mot d'origen insegur, probablement pre-romà), amb el prefix ex-, s'hauria format el verb eixaragallar, i com a postverbal d'aquest s'hauria extret el substantiu eixaragall o xaragall (cf. Corominas DECast, i, 259).


AFRESSAR v.
|| 1. Trepitjar; cast. hollar. Per aquesta rahó afreçà hom estranger en lo teu lit, Scachs 22.
|| 2. Aplanar i endurir el camí, passant-hi molt. M'embrancava tal volta per altres camins,... i, un cop la ruta afressada quasi del tot, la deixava també, Ruyra Parada 5.-V. fressar.
Fon.: əfɾəsá (Lluçanès), || 2.


ESPARVILLAT, -ADA adj.
Deixondit, eixorivit; en bon estat de vivesa intel·lectual, de salut física, etc.; cast. despabilado. Torna a tenir la maynada completament esparvillada, Girbal Oratjol 24.


PLATXERIÓS, -OSA adj.
|| 1. Que dóna platxeri; agradable, delitós (Garrotxa, Plana de Vic). Del munt platxeriós turbant gentil, Atlàntida introd. Havia sempre confiat la cura a remeis suaus i platxeriosos, Caselles Mult.149.
|| 2. Alegre, mancat de preocupacions; que gaudeix de les coses delitables; cast. alegre. Esclafia una rialla platxeriosa y guaytava al marit amorosament, Víctor Català (Catalana, ix, 4). Les felicitats dels hostes platxeriosos, Carner Bonh. 133. Esquitxa les altres mentres ella riu tota platxeriosa, Santamaria Narr. 156.