RE: xucladors no és cap paraula inventada ...

XUCLADOR
|| 1. adj. (f. -ORA) Que xucla; cast. chupador, sorbedor. Serva entre abismes xucladors la terra, Verdaguer Idilis. Que voltros no vos aturau de presentar com uns xucladors de sa sanc des poble, Aurora 227. Dels avencs xucladors... m'allunyava la fosca de la por Salvà Ret. 118.
|| 2. m. a) Peix del gènere Petromyzon, de les espècies P. marinus i P. fluviatilis; cast. lamprea. (V. llampresa).-b) Peix de diverses espècies del gènere Lepadogaster (L. Gouanii, L. Candollii, L. bimaculatus) (Tarr., Men.).
|| 3. Brot o tanyada que neix del tronc d'un arbre, principalment de l'olivera (Vic, Igualada, Conca de Barberà, Camp de Tarr.); cast. chupón.
|| 4. Cadascuna de les tres o quatre palmes de l'ull de la palmera borda (Freginals).
|| 5. pl. Planta escrofulariàcia de l'espècie Melampyrum pratense, de fulles lanceolades, flors groguenques o lilàcies grans en raïms fluixos, amb les bràctees verdes ovato-lanceolades acuminades, i càpsula de contorn lanceolat, comprimida, més llarga que el calze; cast. trigo de vacas.
|| 6. Gladiol (mall.). A Lluchmajor li diuen «contell»... i també «xuclador» per la goteta de mel que els petits hi troben, Salvà Ret. 93.
|| 7. Indret d'una massa líquida on els objectes flotants són atrets cap al fons (or., occ.); cast. sumidero, tragadero. Torna lo xuclador un vesubi, Atlàntida ix. Pensà en els xucladors que engoleixen les naus, Ruyra Pinya, ii, 200. La seva boca semblava un xuclador per on desapareixia vertiginosament tot el que li duien, Pous Nosa 164.
|| 8. Forat que hi ha a la paret de la xemeneia, des de tres o quatre pams de la llosa fins a dos metres d'alçada, i que serveix per a establir un fort corrent d'aire que aviva la combustió de la llenya (Vallès, Urgell, Conca de Barberà). En el pis..., la pedra d'un xuclador, que indicava la cuina, Ruyra E-Ch 31.
|| 9. a) En el teler de vetes, corró vestit de llauna oscada o de paper de vidre una mica granellut, que xucla la peça teixida i la deixa caure dins els calaixos (Manresa).-b) Conjunt de dos corrons que hi ha en diverses màquines de filatura per a fer avançar la fibra que es treballa, ja sigui per introduir-la dins la màquina, ja, més generalment, per expel·lir-la (Barc.).
|| 10. fig. Cosa que absorbeix o consumeix ràpidament quelcom, sien diners, sien mercaderies, sia la sàlut, etc.; cast. torbellino, sumidero.
Fon.: ʃukɫəðó (or., bal.); ʧukɫaðó (occ.).
Intens.: xucladoràs, xucladoret, xucladorot.
Sinòn.:- || 2 a, llampresa; ferratimó;- || 2 b, pega-roques, peix porc, xucladit;- || 5, brancadella, blat de vaques;- || 7, engolidor;- || 10, avenc, engolidor.
Etim.: derivat de xuclar amb el sufix -dor (< llatí -tōre).

2. XUCLADOR m.
|| 1. Bergancí.
|| 2. Peça de pasta de farina fina i flonja, de forma molt llarguera, per a ser menjada mullant dins xocolata, cafè, etc. (bal.). Ella me ha enviat quinze xucladors, doc. a. 1786 (BSAL, xxv, 38). He entrada en es forn den Toni a menjar xucladós, Roq. 17.
Etim.: derivat de xuclar amb el sufix -dor (< llatí -tōriu).