RE: witch, maca...

vaig conèixer l'Olga no fa gaire a Tarragona. Ens vam trobar en una mena de revista de poesia que es feia caminant per la ciutat, i vam tenir el plaer que ens acompanyés durant unes hores a la tarda.
Recordo la seva expressió, els seus cabells vermells i la seva cara perfectament.
Tant sols volia dir-te que em sap molt greu la seva mort hagi estat com hagi estat. Us acompanyo a tota la família i amics en el sentiment.

No has de dir res sobre com has donat la notícia. Molts ens hem trobat en aquesta situació i no és fàcil tornar a la realitat i a les maneres i aquestes coses quan un fet com aquest ens ha colpit.
En tot cas, gràcies per comunicar-nos-ho i de nou, dir-te que molts de nosaltres la durem en el nostre record.

Una abraçada.

Cristina

sento haver pensat que era una broma macabra.

"I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo"

Bellíssims aquests versos de comiat o de retrobament, tant és, ja no importa.

gypsy

en primer lloc perdona pel to d'abans envers tu, perquè t'estimaves la teva cosina i tan se val com ho hagis fet saber a aquesta, també encara que sembli mentida, família que tenia. No volia pas ofendre't i ho he fet.

Una abraçada i tant se val com ha marxat, el cas és que ja no hi és i la trobarem a faltar. El que val és el que ens ha deixat a tots.

Gràcies per compartir els versos amb nosaltres!

angie

Pots estar segura que has fet el que havies de fer i ho has fet bé, perquè les paraules no poden ser unes altres: són les que havien de ser. És per aquest motiu que, personalment, et dono les gràcies.

Parlar és molt fàcil. Fer-ho amb coneixement de causa ja és un altre tema.

El fet és que l'Olga no hi és però ens deixa un meravellós llegat de records i paraules. Magnífiques. Profundes. Plenes de força i reflexió.

Una altra abraçada, Judit, i gràcies un cop més.

Sí, moltes gràcies per dir-nos que és morta, que ja no respira ni somriu, que ja no parla ni escriu.
Gràcies per fer-nos-ho arribar i no deixar que penséssim que se l'havia endut el vent de l'oblit, com a tants d'altres.


Gràcies, Judit.

mariona

Pots estar segura que has fet el que havies de fer i ho has fet bé, perquè les paraules no poden ser unes altres: són les que havien de ser. És per aquest motiu que, personalment, et dono les gràcies.

Parlar és molt fàcil. Fer-ho amb coneixement de causa ja és un altre tema.

El fet és que l'Olga no hi és però ens deixa un meravellós llegat de records i paraules. Magnífiques. Profundes. Plenes de força i reflexió.

Una altra abraçada, Judit, i gràcies un cop més.