Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: RPV152 Surrealisme
Intervenció de: Elau | 07-12-2010Buit o destinat a no contenir,
anant a embuts, a la lletania
de disbarats, dissimulant
que fàcilment es deixa instruir.
"Ens cal una pedra més dòcil, senyor".
Afalacs, llagots i un buit al cor
i demà també en tota sa casa,
quan somriurà amb un somriure
de calavera sense vida.
Per mala persona: "Mortis!"
Per pensar: "Mortis!".
"Cal un gres més dòcil, amable, senyor".
Per callar durant la nit,
per la sinceritat: "Mortis! Mortis!".
Respostes
-
aclariment
Jere Soler G | 06/12/2010 a les 23:18No es veu sencera, però crec que si clickeu damunt la imatge s'us obrirà.
-
RE: RPV152 Surrealisme
Elau | 07/12/2010 a les 09:53Buit o destinat a no contenir,
anant a embuts, a la lletania
de disbarats, dissimulant
que fàcilment es deixa instruir.
"Ens cal una pedra més dòcil, senyor".
Afalacs, llagots i un buit al cor
i demà també en tota sa casa,
quan somriurà amb un somriure
de calavera sense vida.
Per mala persona: "Mortis!"
Per pensar: "Mortis!".
"Cal un gres més dòcil, amable, senyor".
Per callar durant la nit,
per la sinceritat: "Mortis! Mortis!". -
Títol: Mortis.
Elau | 07/12/2010 a les 09:54
-
Quan visc en un somni (fora de concurs)
Jere Soler G | 08/12/2010 a les 20:37Sóc com al cap
quan dormo i sóc
enterc i cargolat i bell
fosc i gelat.
Suc que m'hi cap
candor de coc
al Ter hi baixa un fang burell
enamorat.
Sac d'atzucac
al dors eixorc
del ver enrogallat cistell
d'acer forjat.
-
No soc en capdelin
Marc Freixas | 09/12/2010 a les 10:49A plena nit,
en la fosca i sense llum... sense tu perque no soc, pero fent-me sense saber
-que jo si que vull tenir-te viva dins de mi!!-
i tot
mentre Figueres se m'adorm
als braços de Dali.Amb presencies estranyes invisibles,
amb amors desconeguts de la bellesa
i a plena nit,
en la fosca i sense llum
amb la foto que m'atrapa,
que vull viva dins de mi!!
Jo no soc en capdelin.
Soc imatge que projectes
damunt la bellesa d'amors desconeguts
en el carrer que queda prop de la pintura i el museu.
Tambe soc la foto que t'atrapa d'una vida sense res.
-
So realista
Xantalam | 10/12/2010 a les 00:39
La carn emetia un aüc afilat,
el crit s’allargassava, omplia
el buit, perforava l’espai tancat
del temps, s’engolia a si mateix.
S’engolia el temps dins el buit,
perforava ell mateix la seva carn.
Un crit tancat en l’espai emetia
l’aüc allargassat que afilava
i omplia el temps.
-
Pedra isolada
gypsy | 10/12/2010 a les 00:54
Vull tornar a néixer dins la penombra
d’una nit obscura, sorgir de l’argila
engrapada per les teves mans destres,
fes-ne despulla del marbre que m’enterra,
cisella un nou cos per a una nova vida
i mena-hi uns ulls amb un bleix de llum
que em deslliuri dels camins de la foscor,
clava’m amb força, aferra’m a qualsevol lloc
on des d’aquest desig pregon de marbre,
de pedra isolada, pugui tornar a viure.
-
Fugiré amb tu
angie | 10/12/2010 a les 15:23Deslligades les mans,
els peus m'enfilen cap a la lluita adormida,
no tinc promeses, ni temps per plorar,
etzibo un cop al no-res,
trontolla el meu món sense bastida.
Una rara llum sorgeix del melic,
il.lumina irreverent cada passa,
el gebre del marge es torna basalt,
papir per a un escrit engendrat no fa massa.
Sóc un fantasma d'allò que he somniat,
llarg i esprimatxat, xuclat pel passat perfecte,
crec que mai podré fabular amb tenir-te al costat,
neguitós no sé com donar valor a un poema infecte.
La densitat del teu record em colra la pell i m'abraça,
s'atura el rellotge en retenir els teus mots,
torno a fer tard, i de nou, t'escapes.
Plou, neva i torna a sortir el sol,
ha acabat l'hivern i ja és primavera.
Sé on ets,
la segona estrella a la dreta,
per molt que volis, estimat Peter Pan,
sé que tornaràs,
la teva ombra l'amago a la meva mà esquerra.
-
Errívola brúixola
deòmises | 12/12/2010 a les 13:36Sempre és difícil el començament, els primers
Passos són un món de novetat,
Com si no servís de res l’experiència dels peus en d’altres sòls.
Mai no és fàcil aguantar l’equilibri
Damunt de la corda fluixa de l’Univers que ens envolta,
I accelera la seva rotació quan comencem
A avesar-nos-hi.
(Qui ens guia amb tanta mestria en un món diferent, amb tanta perícia?)
Mai no és fàcil arribar a acostumar-se
A la varietat; l’errívola brúixola ens acompanya
Per a que ens sentim més perduts encara.
Sempre és difícil la fermesa, en el vertigen d’un món
Que no s’atura mai, que gira constantment,
Eterna, i mai no s’aturen l’evolució i el canvi.
d. -
Muda
medusa | 12/12/2010 a les 17:37Temps d’espera
De tant esperar
el desig s’ha esmussat,
el cos ha canviat,
els ulls s’han entristit,
el cor s’ha empetitit,
la desolació ha mudat
la humana forma,
i s’ha anat acceptant
amb esforç
la vida sola,
sense creences ni somnis,
només amb mig respirar,
de tant esperar.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Efímer (1 comentaris)
- LA LOLA (2 comentaris)
- Migdia (2 comentaris)
- Aquí (2 comentaris)
- Vistes (5 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (632 lectures)
- SOMNI O REALITAT (621 lectures)
- La distància (605 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (593 lectures)
- Beneit tabac (357 lectures)
- Agonia (219 lectures)
- La canya (186 lectures)
- Violència verbal (185 lectures)
- Nua (161 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (155 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)