RE: RESULTATS VOTACIONS NANOREPTE 1069 HORABAIXA

Sí, MJosep, tenim un empat en primera instància, però no cal repetir la votació, perquè tenint en compte que el nano 5. "Cap al tard..." té dos vots en primera posició mentre que el nano 8. "Sabé que era a l'horabaixa" en té un en primera posició i un en segona, guanya el nano "Cap al tard...", l'autora del qual és Iona.

Però ets tu, com a coordinadora d'aquest NanoRepte, qui té l'última paraula i ha de proclamar guanyador/a. Així que ja ens ho faràs saber.

Al marge d'aquests resultats, volia fer un comentari sobre els dos nanos que havia presentat: 1. "Havien quedat a l'horabaixa" i 2, "'Arrels profundes' (George Stevens, 1953)". El primer no ha obtingut cap vot i el segon n'ha obtingut un, quan al meu parer era millor el primer que el segon. Això no és la primera vegada que em passa i no té res d'estrany, perquè sobre gustos no hi ha res escrit, però en aquest cas crec que el problema ve d'haver confiat la gràcia del nano a una qüestió massa subtil que fàcilment podia passar desapercebuda. Veiem el nano:

Havien quedat a l'horabaixa.
Margalida marxà poc abans de pondre's el sol, cansada d'esperar. Margarida arribà poc després i, en no trobar-la, se n'anà.

En una lectura ràpida sembla un relat bastant insuls: dues conegudes que s'han citat en un lloc i sembla que no s'han entès, i el fet que tinguin el mateix prenom encara fa que el nano sigui més poca-solta. Però si sabéssiu que el prenom que a Catalunya i al País Valencià és MARGARIDA, a Mallorca és MARGALIDA, i que a Catalunya i al País Valencià "horabaixa" equival a capvespre, crepuscle o última hora de la tarda, mentre que a Mallorca i Menorca equival a tarda sencera, la cosa canvia: la mallorquina Margalida ha estat esperant la catalana o valenciana Margarida gairebé tota la tarda i se'n va. Poc després, al capvespre, es presenta aquesta i s'emprenya, en no trobar la primera.

A la Iona va estar a punt de passar-li el mateix en en NanoRepte 1065: "Terror irracional", en què va participar —i guanyar— amb aquest relat:

Ordre d'allunyament
Quan arribà a casa, trobà la tapa de la tassa del vàter oberta.
Un filet groc li regalimà cuixa avall.

El títol suggereix que sobre la exparella de la protagonista, un maltractador, ha estat dictada una ordre judicial d'allunyament. Si tenim en compte que la majoria dels homes tenim el mal costum de deixar la tapa del vàter oberta després d'orinar, comprendrem el seu canguelo en arribar a casa i trobar-se-la així, la tapa del vàter.

Sortosament per a ella —per a la Iona—, una majoria suficient de concursants ho va entendre així.

Hola a tots,

Primer de tot, agrair-vos la paciència.

I ara sí, felicitats Iona per ser la guanyadora del nanotepte.
Quan vulguis, pots convocar el Nanorepte 1070.

Gràcies a tots!

Enhorabona Iona, un bon nano!
Amb total cordialitat

De res, MJosep, gràcies a tu per l'esforç de participar en l'organització, sempre un pel dificultosa la primera vegada i a la resta de participants pel bon humor en fer-ho.

Gràcies pels vots. Contenta que us hagi agradat. M'hi poso.