RE: REPTE 123.."Mexico lindo y querido"

- Has de canviar de vida, diu la doctora.
- No puc, necessito treballar.
En realitat, no vull. Treballar dona sentit a la meva vida.
Però els anys comencen a minvar les meves energies i sento un cansament estrany que em surt de dintre.
- Pensa en alguna cosa que et relaxi, un lloc que per tu sigui com un oasi, i durant el dia, t'atures, tanques els ulls i t'hi transportes" diu fent-me la recepta dels ansiolítics.
Mentre condueixo cap a casa, intento cercar una imatge d' un lloc on vulgui retornar.
Penso en Mèxic. A vegades m' enyoro i tot.
Hi ha una illa, a la desembocadura del riu Coyuca amb el Pacífic, a l'estat de Guerrero, envoltada de sorra blanca...d'aquest viatge ja deu fer deu anys.
Havíem fet la travessa en una llanxa atrotinada de fusta, amb un potentíssim i sorollós motor pel riu ple de manglars, on les garses i els cormorans tenen els seus hàbitats....
Enfonsada dins d'una vella i descolorida hamaca, penjada entre dos pals que aguantaven el sostre de palma trenada, del "merendero",contemplava com en un somni el paisatge esplèndid, amb la remor de les onades llepant dolçament la platja...
En un acte d' hedonisme pur,insòlit en mi,vaig deixar que la cervesa que em bevia, vesses la boca i anés degotant coll avall fins l'escot.
Un oreig suau procedent de l'oceà, alleujava la calor.
Em sentia una reina, una privilegiada... feliç...sense cap obligació ni responsabilitat.
O la platja de Mismaloya a Puerto Vallarta, on transportada per l'entusiasme i les "margaritas" vaig dir :
- M'agradaria quedar-me tres mesos aquí,segur que m'inspiraria per escriure.
- Hemingway, s'hi va instal·lar i va acabar alcohòlic, respongué el meu amic.
Enfilo la Gran Via, ja veig la torre Agbar.
Aquesta tensió m'està matant. Tinc les cervicals destrossades. Prenc ansiolítics, antiinflamatoris i diazepan, per tal que les nits no em resultin tant llargues i pugui llevar-me sense aquesta sensació d'estar ja cansada per tot el dia, d'aquesta vida que m'he imposat.
En fi, sempre em quedarà Mèxic i el suposat alcoholisme del que em vaig salvar.