RE: Minirepte 86. Baixant de la font del gat.

Baixant de la font del gat el jove soldat Liam va quedar desconcertat. No recordava d’on venia, la seva memòria només recordava fins la nit passada quan amb els seus companys varen anar a la taberna del poble. Liam va veure una figura vestida de negre caminant d’entre els borratxos amb la naturalesa i la força d’una ballarina de tango. Però la donzella es va perdre darrere la font coneguda com la font del gat ja que l’aigua surt de la boca d’un gat d’aspecte ferotge. El que no sabia Liam es que aquella nit ell havia caigut en l’encanteri d’una bruixa, Marieta, qui amb el seu desig no havia pogut evitar dur aquell home al món de les bruixes, un món per alguns imaginari, només habitat per dones plenes de falsa joventut, gràcies a la seva màgia.
La relació de les bruixes amb els homes era purament carnal. Si una bruixa s’enamorava d’un home quedava al instant reduïda a cendres, doncs l’ànima d’aquestes era lliure del seu cos i vagava tota l’eternitat per les tenebres, al igual que el seu cor que mai, sota ningun concepte, podia pertànyer a ningú. Per això no era costum estar més d’una nit amb un mateix humà. Des dels principis dels temps el reglament buixastic deia que després d’una nit de luxúria la ment del humà seria esborrada però la seva amant estaria per sempre als seus somnis enfollint-lo fins portar-lo a la mort.
Però aquella nit havia estat diferent, doncs la Marieta va poder veure als ulls de Liam l’odi d’un home perdut i mort en vida i per primera vegada en la seva eternitat no li va saber greu ser la causa de la bogeria d’algú ja que en Liam necessitava la mort per assolir la llibertat.

La que somia