RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar

Pel nou dia, perquè puc menjar, perquè em nodreix (àdhuc perquè ho puc defecar), pels colors, per la paraula tendra, per les mirades sinceres, per els riures i els somriures, per qui va inventar la bicicleta de passeig, per la música, per l'ordinador, pels ocells, per tots els animals i la natura, per SER, per la vida, per més dura, complicada i puta que ens sembli o ens la facin (combinacions, aquí, com persones hi ha al món).

Celebrar el bo i així el dolent no pesa tant. Gaudint del bo el dolent es retira. Encara que quedi pueril, sí, parlar de bo-dolent. El bo el 'crides' (l'altre també, dissortadament). Que vinguiiiiiii!!

Mena (celebro la Taula Parada i porto ratafia pels postres. Pastís de móres amb farina integral...per defecar a gust!)

Suposo que no és casual el tema, atès que a partir d'avui i fins dissabte es celebren les festes de la Mercè santa patrona de Barcelona. Visc a pocs metres de la fàbrica Damm a on acostumen a fer un concert així que fugiré des d'avui fora de Barcelona.

Salutacions
Daniel

Res a veure amb aquell dia dels americans d'aquesta acció (que no critico, però que sí, que tira per aquí, segons com). Gràcies és celebrar l'alegria del que som i tenim, quan valorem el que ens agrada només.
No és un gràcies ni sectari, ni carrincló o retrògrad ni parroquial. És un gràcies de somriure interior (apa, ja me les carregaré, jo, ara!)..
Gràcies, Joan!

Mena (disculpes al parroquialisme)