RE: ENLLAÇ RPV 194 - HÉBUTERNE de bufanúvols

HÉBUTERNE

De dia estimava el sol,
de nit, la pintura de la lluna,
de matinada bevia gebrades,
a l’alba voleiava la seva túnica
pels penya-segats de les platges.

Va acompanyar Modigliani fins a la malaltia,
que se l’endugué una tarda d’hivern.
Els ulls marxaren d’Hébuterne
que no veia ni la seva filla
ni el darrer fill nonat al ventre.

A l’alba, després d’una nit de naufragi,
la vida perdé el fil d’Hébuterne.
La mort aclaparà la vida del ventre
i la vida d’Hébuterne.

Sols a la família i a la filla òrfena
els consola el record d’un amor romàntic
que, de dia, estimava el sol,
de nit, la lluna de la pintura,
de matinada, somiava gebrades
i a l’alba voleiava insomni.

A Hébuterne no li serví aquest consol,
la família es quedà sense ancoratge.
El suïcidi ancora els qui es queden
en el naufragi salvatge de la
resposta buida i dispara pena
en qui es queda.
Vet aquí la dissort:
el consol d’Hébuterne era la mort.

Arriba un pelet tard... Sandra