RE: Doncs...

també té un piset a Calonge... !

jo era un nen molt nen...m'agradava el mar, volia estudiar oceonografia...encara que no sabia ben bé de què es tractava...
Llavors, un matí qualsevol d'aquells matins qualsevol d'estiu, ella em va agafar de la mà...(teníem nou anys)...una noieta belga, rosseta, ulls blaus i pits tamany mitja taronja...hahaaaa...i em va dur a una sala estranya, obaga i fosca...fosca a l'entrada, perquè dins...oh meravella...hi vaig trobar el paradís, el somni fet realitat...la piscina, d'aigua salada, tenia una finestreta per sota...des d'on es veien les cames camejant, els braços bracejant, els cabells cabellejant...
Allò, per a mi, era el mar en estat pur, la màgia de les profunditats al meu abast..
Sí, allò era el que buscava, i ella, l'Anne, m'ho havia ensenyat, m'havia ensenyat el camí...(bé, i d'altres coses, però érem nens, molt nens)...
Any més tard, quan hi torno, a Torre Valentina, sempre baixo a mirar per la finestreta...(no he estudiat oceonografia...sniff...no l'he tornada a veure, no he tornat a sentir una emoció com la d'aquell instant irreptible en què em fixà els llavis amb els seus...)

carpe diem..tempus fugit...hiashias