RE: Comentaris i veredicte REPTE DCXXX

Enhorabona, Ginebreda. A veure amb quin nou RepteClàssic ens sorprens.


Agraït per la teva bona gestió i pel teu comentari, Xavier, tot i que haig de manifestar algunes discrepàncies:

Quan dius que el discurs que representa passar dels grafiters a les infidelitats amagades de la dona és un salt molt fort, potser és que has passat per alt un petit detall: just abans d'explicar l'anècdota dels grafiters, escric "Amb dos exemples us en fareu càrrec, d'aquesta personalitat singular:", amb la qual cosa queda justificat que aquesta anècdota i la infidelitat de la dona no tinguin cap altra relació que la ingenuïtat inicial d'en Tomeu.

No és que em cregui mereixedor del Nobel, però jo, que habitualment sóc poc retòric, he volgut emprar una anàfora, repetint "En Tomeu..." a l'inici de tots els paràgrafs. Bé, en realitat només en sis dels set paràgrafs, perque el cinquè faig la brometa que, en lloc de "En Tomeu", comenci per "Entomeu...".

No m'he passat. Aixó de comptar exactament el nombre de mots és un error que hem comès tots els relataires concursants la primera vegada: els prefixos i sufixos no compten, de manera que "l'havia d'excavar" compta com dues paraules i no quatre; dit d'una altra manera, l'extensió ve donada pel nombre d'espais més un. Es va decidir així perquè no haguéssim de fer el recompte manualment: seleccionant untext amb el Word, abaix de tot surt el nombre de paraules i de caràcters. Seguint aquest criteri, el meu relat té exactament 400 paraules.

Molt bé Joan. Jo només hauria posat un exemple. Un sol, en el meu criteri, dona per expressar el caràcter d'en Tomeu. Les dues exposicions son molt bones i ben aprofitables. Tot i que he trobat molt bé la provocació als grafiters compulsius, la més forta crec que és la trampa per a a la seva dona. He quedat com una mica frustrat per tan poc desenvolupament del suïcidi d'en Tomeu amb una molt planejada gran putada final. Tant de bo, jo tingués la capacitat de pensar en temes tan interessants. Pensa que això ha estat un final de "fotofinish" per míl·limetres en una ratlla que jo vaig obtenir la consideració de posar. Espero que Ginebreda, aviat, ens posi un bon DCXXXI que ens animi a participar amb bons relats.

Gràcies pels teus comentaris, estimat jutge i per la felicitació de l'esplendid contrincant Joan. El relat "De casa bona" està molt escapçat, era massa llarg. Penjaré l'original que queda més ben documentat i explicat.
Em penso un repte que sigui motivador i us el faig saber ben aviat.

Felicitats Ginebreda pel el teu merescut relat guanyador.
i Gràcies X.Valeri per haver-nos fet pensar que l'ingenüitat tot i que per alguns pot ser sinònim de un punt massa de candidesa, té uns valors intrinsecs per ser feliç i fer feliços als altres.

Montserrat Agulló celebro que t'hagi agradat el repte i el tema. A veure si Ginebreda ens proposa un tema que ens motivi força.