Per Gypsy

gràcies preciosa.
No dubtis que per cada persona dolenta que t'ha fet mal en trobaràs deu de bones que estendran la seva ma envers tu.

Algú t'ha fet mal. A mi m'han fet mal massa vegades.
Crec que l'intel·ligent és estimar però sense dependència, pensar que aquella persona pot morir o abandonar-te per algú més jove, més interessant, etc, pot passar, en el cor de les persones mai no es pot governar.
Jo sé que si em morís, la meva parella refaria la seva vida perquè creu que té alguna missió en aquest món i no és la de deprimir-se. Reconec que és un home molt fort mentalment, com el meu pare. Costa viure al costat de gent tan forta i mantenir el teu espai i la teva diferència sense que t'absorbeixin sense adonar-te'n.
Tu has de ser tu. Tothom a de ser ell mateix i no l'ombra de ningú, ni que sigui una estrella fulgurant.

Molts ànims!, estima la teva condició de dona, de poder tenir fills, de ser flexible quan cal, de tota la femineïtat fantàstica que portes al damunt.
Oblida el dolor. T'estimo.

gyps