NANOREPTE 456 — La mirada dels infants

NANOREPTE 456 — La mirada dels infants

Aquest xicot nou, en deòmises —que participa en tots els reptes que se li posen per davant—, en el seu Repte Poètic Visual proposa el tema de “Finestres”.

La nostra benvolguda Fredia —a qui trobem a faltar en els últims nanos—, en el Repte clàssic també, també proposa un repte similar: La finestra tafanera [m’he permès canviar-li el títol, per a fer-lo més casolà]

Que us sembla si nosaltres per variar... mirem per una mena de finestra i contemplem... la mirada dels infants.

El tema d’aquest nano me l’ha inspirat l’últim relat del nostre nanoreptaire més constant: En Joan G. Pons, en el seu últim relat La segona paternitat

El penúltim paràgraf del relat diu:

Quan marxo, la neta em mira amb uns ulls tendres, tot esperant la tornada, i això és molt sensible i encoratjador, encara que l’adéu és una abraçada amb la seva mare.


Au digueu la vostra, què us [ens] inspira la mirada d’un infant. Jo d’entrada ja no sé què dir, però és innegable que la seva mirada no té preu.

Va, a escriure. No més de vint paraules. Fins passat demà, dimecres 18 de maig del 2011 a les 22:30 hores minut més, minut menys.