La segona paternitat (Com altre gent)

Una gran satisfacció poder gaudir dels nets, jo només soc mare i filla però soposo que aquesta deu ser una experiència inoblidable tan per l'avi com per al net.
Felicitats!!!

Gràcies i coincidim plenament.

El paper d´ avi es estimar i gaudir dels nets, acompanyar-los en el camí amb la experiència però sobre tot aprofitar el amor que els hi dones i ells et regalen…. Aquets son els avis de veritat, els que guanyen petons de sucre dels seus nets. Fins aviat Joan i felicitats¡¡

Aquesta segona paternitat té un avantatge : normalment pots dormir més que quan ets pare (o mare es clar). Aprofita bé aquesta etapa de la vida perquè quan pugis de categoria i siguis besavi ja no podras gaudir d'ells tan com voldries.
Et felicito, amic Joan.
Una abraçada.

M’ha agradat molt el reconeixement d’aquesta relació entre els petits i els grans de la família com “esgotadora, però també emocionant, enriquidora i estimulant” ja que inclou al mateix temps el que és i el que ha de ser. la realitat i l’ideal.

Et desitjo una feliç segona paternitat, activa i fructífera, Joan!
I una bona estona de joc amb ella, aquesta tarda...

T’envio una abraçada encoratjadora,
Unaquimera

gaudir dels néts d'una forma activa, segur que renova a l'avi o àvia i enriqueix molt als infants

gràcies per compartir tantes i tantes coses
joan

Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog. Els nous escrits : Esquerda al granit I Renego i pateixo avergonyit

T’hi espero .
Gràcies per endavant
Joan

Els avis son una part importantíssima de la nostra educació. Tinc un record amable i dolç dels meus, i sé que els meus nebots estàn disfrutant molt de la tendresa i dedicació que reben dels seus avis (que son els meus pares). En ells hi tenen una figura amorosa i ferma, en la qual s'emmirallen i confien.
Segur que les teves nétes se senten orgulloses d'un avi com tu.
Un relat que surt del cor, sens dubte.
Una abraçada.

Una vegada més, ens fas reflexionar sobre coses, situacions que ja coneixem i que, possiblement per tenir-les tan a prop nostre no en som prou conscients d’estar-les gaudint.
Endavant, Joan, endavant amb la teva bonhomia!
—Joan—

Agraeixo que hagis compartit amb nosaltres aquesta reflexió sobre el que significa ser avi. Jo, com a filla i mare, gaudeixo com a espectadora d’aquesta relació i és quelcom meravellós i enriquidor.

Ens seguirem llegint,

Núria

Sempre ens fas reflexionar, sigui el tema que sigui i això m'encanta i m'alimenta. I és que les relacions de pares, fills i nets dóna per a tant! Jo no tinc fills, però sí nou nebots. Ahir al vespre hi érem tots per un aniversari. I jo també procuro actuar amb ells com tu ho fas amb els nets, jugar i observar. M'encanta fer-ho i deixar que facin. Gràcies de nou per fer-me passar una bona estona Joan. Una abraçada.

Aleix

...sempre han estat una part molt important de la vida dels nets. Moltes vegades diuen que els malcrien, però l'experiencia del avi sempre fa que el net aprengui coses que el pare, o no recorda, o no té temps per explicar-les. Gaudir d'una segona parternitat, si senyor, això és, però també hi ha una mica d'egoisme ja que en el fons tornar a ser educador fa sentir renèixer una vida nova, però potser sense la gran responsabilitat que fa ser un pare.
Una abraçada.