Detall intervenció

Minirepte 75. Per un orgasme.

Intervenció de: Mena Guiga | 06-05-2013

Seguint uns versos de Casasses -'la vida se sent borda si no hi ha res que la desborda'- m'animo exageradament a proposar-vos aquest repte descarat (avui en dia encara ens escandalitzem?).

Sí: en NO MÉS DE TRES-CENTS MOTS cal que pengeu (però no us escanyeu) relats que ens facin saber com uns personatges que encara desconec busquen, volen, han de menester assolir un dels estats de benestar i salut, ja sigui de forma hilarant, misteriosa, macabra, surrealista, eròtica...tot és permès (confio en l'absènsia total de grolleria).

Au va, que és primavera i això us ajudarà. I un bon got de licor de menta amb gel!

Ui! El termini: dilluns que ve, 13, dia de la Mare de Déu de Fàtima. (Tima per a les amistats i que no enredi).



Mena (crec que dissimuladament i xiulant marxoo....que clico a enviar...va!)


Respostes

  • Jo sóc així
    Teresa | 07/05/2013 a les 01:06

    He llegit bé? Orgasme? Doncs jo sóc el més indicat per parlar del tema. Que qui sóc jo? Doncs “Yo soy aquél…” (Ui, no, que això és del Raphael).
    Bé, diré que sóc un tarambana incorregible que no tinc cap problema per practicar sexe. De vegades fins i tot m’he de fer el fonedís perquè… Ah, si els llits parlessin!
    Però és que jo sóc així, i quan tinc ganes de sexe, només he de sortir al carrer i en un plis plas, com qui diu, ja el tinc. I no us penseu pas que he d’anar a llocs concrets tipus clubs o festes privades, no. Sense anar més lluny, aquest matí he tingut una aventura a la fruiteria del súper, entre les pomes i els kiwis, que una mica més i desmuntem la paradeta en un incontrolable atac de luxúria; però ha valgut la pena perquè m’he quedat com Déu. I ahir… Uf, ahir! I és que jo sóc així.

    Ho tinc tan fàcil que de vegades, expressament, busco sensacions més atrevides, frivolitats pujades de to, més enceses com, per exemple, ficar-me en mig d’una parella que està avorrida davant la tele. És tan divertit veure les cares que posen! Però jo sóc així, i tranquil.lament em planto davant d’ells amb un somriure encisador i provocatiu (això m’encanta), modals entre tímids i sensuals, suggerents, i desplego tot el meu repertori de mirades seductores. M’insinuo subtilment mentre em fico, amb certa estratègia engrescadora, al mig dels dos ; i clar, com que sóc un bombonet… No us podeu imaginar com queden de xops els llençols i els sofàs.

    He de dir que sempre surto triomfant, i no perquè sigui especialment atractiu, sinó perquè el sexe és la meva raó de ser i jo… Perdó, no m’he presentat: em dic Orgasme.
  • Tanit
    iong txon | 12/05/2013 a les 00:40

    Fa una nit encalmada, plàcida. És bo poder-se estar aquí, sota els estels, sentint la remor de l’aigua, mentre enfilem la proa de tornada a l’illa. Ha estat una jornada dura, però portem més de trenta caixes ben plenes de peix a la bodega. Si no ensopeguem amb cap podrit vaixell pirata que ens amargui la jugada, d’aquí a poc entrarem a port. Després, els nois faran la feina de bastaix per dur tota la càrrega fins al poblat perquè, de bon matí les dones puguin dur tot el peix al mercat. Abans de res però, aquesta mateixa nit, com a patró em correspon el privilegi de dur, amb dos homes més, les tres millors caixes cap al temple. Més val que aprofiti aquesta calma per fer una becaina, que aquesta nit tindrem la nostra recompensa.

    A casa m’espera un altre jaç, amb la dona. No és que no l’estimi, o que no m’agradi. Però al temple m’espera aquella sacerdotessa jove i bonica, que va venir del país dels gals i que em té el cor robat: només de pensar-hi em ve febre. Aquesta nit toca portar l’ofrena al temple, i festa grossa.

    Els déus ens han estat propicis avui, i els ho hem d’agrair; no volem que s’enfadin, no vull que les coses s’espatllin i haguem de tornar a fer ofrenes terribles per calmar la seva ira. No vull ni pensar-hi. Avui no. Avui la mar ha estat generosa amb nosaltres i aquesta nit Tinnit serà meva.
  • Seducció
    magalo | 12/05/2013 a les 19:49
    Ho tinc tot planificat. M’he posat la brusa escotada que em fa veure més jove i la faldilla negre de tub amb els pantys del mateix color. He anat a la pentinadora a fer-me el pentinat que més m’afavoreix i de pas m’han fet la manicura. M’he maquillat i m’he pintat els ulls a consciència. Els llavis me’ls he pintat de color vermell passió. Crec que he quedat força bé. Un últim toc amb el perfum que més li agrada a ell i llestos. Tot és a punt perquè arribi. Soparem el peix que he preparat ,acompanyat del vi blanc que tinc a punt a la nevera. Ja tinc la taula parada amb les estovalles blanques,els tovallons vermells i unes espelmes que deixen anar una agradable olor. També hi ha les copes altes de quan ens vam casar, perquè quan acabem de sopar, li oferiré una copeta de cava i m’acostaré a ell insinuant-me. Primer,potser haurà pensat que celebràvem el meu aniversari que va ser fa uns dies, però després veurà clarament que avui toca alguna cosa més. Si em mostro ben seductora i sensual segur que ho endevina.

    No permetre que en un dia com avui ens aturin ni els meus vuitanta tres anys acabats de fer,ni els seus noranta. Si com sempre s’ha dit :el sexe no te edat, avui es el dia de demostrar-ho. Ja no demano arribar al orgasme. Això va quedar oblidat al baül dels records, però alguns tocaments encara sabem fer-los. Dependrà una mica del que ens permeti el “si no fos”, sobretot el si no fos pel dolor. Per part meva ja m’he pres la meva pastilla del dolor. Només em queda, entre copa i copa donar-li la seva.
  • Crònica ínfima
    deòmises | 13/05/2013 a les 14:38
    Des del primer petó fins que cau la darrera peça de roba que ens separa transcorren, exactament, tres-cents vint-i-set segons. Tan sols em distrec pel so d'un motor llunyà i per la blancor del mur del cementiri. Encara em meravello d'haver estat capaç de tenir una erecció exagerada. Potser és la seva boca o el lloc, o la por morbosa de ser descoberts in fraganti. La qüestió és que ni el ventijol, tirant a fred, que bufa en aquesta nit de novembre, ni el risc que correm no em desanima gens.

    Des que s'agenolla al meu davant fins que el gland li toca l'epiglotis transcorren disset segons justos. I, mentre em menja el sexe durant tres meravellosos minuts, divago arran de la inversemblant localització d'aquest encontre. No hi ha massa lluna, per no dir que no la intento detectar en el cel estrellat, i ressonen els focs d'artifici de fons. La seva cara és preciosa, i en aquest període només penso en devorar-la amb els llavis i en entrar dins seu. Li ho xiuxiuejo quan el seu cul se m'arrapa contra el pubis i la seva esquena em queda a frec de pit, tan nus com calents. Tot queda en tan bona disposició que és fàcil endevinar què vindrà tot seguit.

    Des de la primera batzegada, dins de la seva cova humida, fins al gemec final, enmig de l'èxtasi, el recompte és tan ínfim que la matinada s'omple de renecs entre dents i disculpes maldestres. Mentre ella s'acaba de vestir i marxa a corre-cuita, bastant defraudada, una nova erecció em visita. I em quedo allà, sol i palplantat, de cara al mur del cementiri. Sense experimentar cap senyal de flaccidesa. És per això que em plantejo la possibilitat que tingui una vena un xic fúnebre. Per no titllar-la de necròfila...


    d.
    • Crònica ín(t)fima [un retoquet...]
      deòmises | 13/05/2013 a les 19:55

      Crònica ínfima
      deòmises | 13/05/2013 a les 14:38
      [Respondre]
      Des del primer petó fins que cau la darrera peça de roba que ens separa transcorren, exactament, tres-cents vint-i-set segons. Tan sols em distrec pel so d'un motor llunyà i per la blancor del mur del cementiri. Encara em meravello d'haver estat capaç de tenir una erecció exagerada. Potser és la seva boca o el lloc, o la por morbosa de ser descoberts in fraganti. La qüestió és que ni el ventijol, tirant a fred, que bufa en aquesta nit de novembre, ni el risc que correm no em desanima gens.

      Des que s'agenolla al meu davant fins que el gland li toca l'epiglotis transcorren disset segons justos. I, mentre em menja el sexe durant tres meravellosos minuts, divago arran de la inversemblant localització d'aquest encontre. No hi ha massa lluna, per no dir que no la intento detectar en el cel estrellat, i ressonen els focs d'artifici de fons. La seva cara és preciosa, i en aquest període només penso en devorar-la amb els llavis i en entrar dins seu. Li ho xiuxiuejo quan el seu cul se m'arrapa contra el pubis i la seva esquena em queda a frec de pit, tan nus com calents. Tot resta en tan bona disposició que és fàcil endevinar què vindrà tot seguit.

      Des de la primera batzegada, dins de la seva cova humida, fins al gemec final, enmig de l'èxtasi, el recompte és tan ínfim que la matinada s'omple de renecs entre dents i disculpes maldestres. Mentre ella s'acaba de vestir i marxa a corre-cuita, bastant defraudada, una nova erecció em visita. I em quedo allà, sol i palplantat, de cara al mur del cementiri. Sense experimentar cap senyal de flaccidesa. És per això que em plantejo la possibilitat que tingui una vena un xic fúnebre. Per no titllar-la de necròfila...


      d.
      • Crònica ín(t)fima [un retoquet... ara sí!]
        deòmises | 13/05/2013 a les 19:56



        Des del primer petó fins que cau la darrera peça de roba que ens separa transcorren, exactament, tres-cents vint-i-set segons. Tan sols em distrec pel so d'un motor llunyà i per la blancor del mur del cementiri. Encara em meravello d'haver estat capaç de tenir una erecció exagerada. Potser és la seva boca o el lloc, o la por morbosa de ser descoberts in fraganti. La qüestió és que ni el ventijol, tirant a fred, que bufa en aquesta nit de novembre, ni el risc que correm no em desanima gens.

        Des que s'agenolla al meu davant fins que el gland li toca l'epiglotis transcorren disset segons justos. I, mentre em menja el sexe durant tres meravellosos minuts, divago arran de la inversemblant localització d'aquest encontre. No hi ha massa lluna, per no dir que no la intento detectar en el cel estrellat, i ressonen els focs d'artifici de fons. La seva cara és preciosa, i en aquest període només penso en devorar-la amb els llavis i en entrar dins seu. Li ho xiuxiuejo quan el seu cul se m'arrapa contra el pubis i la seva esquena em queda a frec de pit, tan nus com calents. Tot resta en tan bona disposició que és fàcil endevinar què vindrà tot seguit.

        Des de la primera batzegada, dins de la seva cova humida, fins al gemec final, enmig de l'èxtasi, el recompte és tan ínfim que la matinada s'omple de renecs entre dents i disculpes maldestres. Mentre ella s'acaba de vestir i marxa a corre-cuita, bastant defraudada, una nova erecció em visita. I em quedo allà, sol i palplantat, de cara al mur del cementiri. Sense experimentar cap senyal de flaccidesa. És per això que em plantejo la possibilitat que tingui una vena un xic fúnebre. Per no titllar-la de necròfila...


        d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: