Per poder intervenir al forum has d'estar registrat, registra't o connectat si ja ets usuari de relats

Detall intervenció

Màndorla

Intervenció de: boigboig | 06-07-2008

Màndorla

millor que em truquis quan
les flors es
panseixin
i el ric-rau de les llagostes
tocant els collons
a l'hora de la solana
com rostes
de cansalada a
la graella
ens serveixi de banda
sonora

quan el temps es pari
en la suor de
l'entre-
cuix
i passi un trailer per
l'asfalt enganxifós
fent xisclar una
botzina
de vapor

(que sempre s'encalla el
barco de paper en
el bassal de des-
prés
de la tempesta
i el cul s'es-
tova
i no em sembla ni
que sigui
festa)

espera fins que l'arròs se'm
covi en els budells
i desperta'm
si us plau
en plena canícula
quan em
rodolin
les
perles
sota el llit

i la gola res-
seca
s'escaldi en-
cara més
amb la pell de
màndorla
del teva
enveja
ofe-
ga-
da

o no em truquis

mai

si només em vols
dir
que
no em vols

oblidar

Respostes

Cansat i perdut
Rita O'Neal | 03/07/2008 a les 00:07

[Respondre]

Cansat i perdut

A la duna de les lletres,
allà on no arriben les onades,
deixares enrere el seu amor
i esperares el frec de les ales
fetes de miques de flocs de núvols
que s'escamparen per la platja.

I en el lloc exacte
on tu absorbies
el seu temps i els seus llavis
hi ha enterrada una capseta
on hi reposen les restes
de les reminiscències oblidades.

Ara garbelles la sorra
de les sensacions viscudes,
esborrant les engrunes
d'aquell amor de dona
que et segueix estimant
i que t'empaita a través del temps,
encara que es vagin succeint
les passions i els anys.

L'aniràs a trobar,
cansat i perdut.

Ensabonant
l'amor de la teva vida,
li imploraràs clemència,
reciclant resquícies
de la part del seu cor
que encara és tendre.

Cremar el passat
besllum | 04/07/2008 a les 15:13

[Respondre]

Estimar com si el món ja s'acabés
gaudir l'alè efímer de les últimes hores,
cremar el passat que desapareix
en el camí dibuixat per la història.

Ser llum dins l'ombra del record
d'un altre que ens pensa arraulit
al seu avui i al seu ara indeterminats.

Llanguir serenament, com les flors
es marceixen en una bella solitud
amarada de la indiferència del
qui sap que tot ja és perdut.

Màndorla
boigboig | 06/07/2008 a les 17:50

[Respondre]

Màndorla

millor que em truquis quan
les flors es
panseixin
i el ric-rau de les llagostes
tocant els collons
a l'hora de la solana
com rostes
de cansalada a
la graella
ens serveixi de banda
sonora

quan el temps es pari
en la suor de
l'entre-
cuix
i passi un trailer per
l'asfalt enganxifós
fent xisclar una
botzina
de vapor

(que sempre s'encalla el
barco de paper en
el bassal de des-
prés
de la tempesta
i el cul s'es-
tova
i no em sembla ni
que sigui
festa)

espera fins que l'arròs se'm
covi en els budells
i desperta'm
si us plau
en plena canícula
quan em
rodolin
les
perles
sota el llit

i la gola res-
seca
s'escaldi en-
cara més
amb la pell de
màndorla
del teva
enveja
ofe-
ga-
da

o no em truquis

mai

si només em vols
dir
que
no em vols

oblidar

consol d'estimar-te
kispar fidu | 07/07/2008 a les 23:28

[Respondre]

Follia, revolució;
somni, pèrdua;
mirada, encarnació;
il·lusió, vida.

Tan sols una hora,
buscant i trobant-me
en un laberint dolç
de nits dubtoses.

Perdudament cercant-te,
dolçament, en misteris i rostres.
Amant-te.

Estimant la vida,
igual que s'estima
una ànima.

Eterna seducció
de l'amor sense sortida
que un dia se'ns presenta
i a l'altre se'ns oblida.

Ancora io
deòmises | 08/07/2008 a les 02:49

[Respondre]

...I he sentit dins dels ulls
La teva presència mentre encara
Llepava les darreres ferides
De la batalla perduda, del combat
Contra la vida, i t'he trobat, llum
Clara, tendra quietud, on el riu
Semblava desaparèixer
Enmig de la tenebra de l'infinit,
I he mossegat amb força
La meva carn per assegurar-me
De no somniar despert,
I he sentit el dolor, satisfet
De veure les dents marcades,
La sang quasi brollant de les marques,
I he volgut estimar-te com qui
Aboca tot el seu cos per la balustrada
De l'abisme més profund per a divisar
El seu fons i trobar la perla perfecta
De la teva mirada, la gota de pluja
Que forma el desig per besar-te,
I he guardat la por i el silenci
I la mudesa i he vestit les robes
De la valentia per apropar-me
Al teu cos, l'inici de poder estimar-te...

Ancora io (2.0)
deòmises | 08/07/2008 a les 03:01

[Respondre]

...I s'ha escolat dins dels ulls
La teva presència mentre encara
Llepava les darreres ferides
De la batalla perduda, del combat
Contra la vida, i t'he trobat, llum
Clara, tendra quietud, on el riu
Semblava desaparèixer
Enmig de la tenebra de l'infinit,
I he mossegat amb força
La meva carn per assegurar-me
De no somniar despert,
I he sentit el dolor, satisfet
De veure les dents marcades,
La sang quasi brollant de les marques,
I he volgut abordar-te com qui
Aboca tot el seu cos per la balustrada
De l'abisme més profund per a divisar
El seu fons, explorar-lo i trobar-hi la perla perfecta
De la teva mirada, la gota de pluja
Que forma el desig per besar-te,
I he desat la por i el silenci
I la mudesa i he vestit les robes
De la valentia per apropar-me
Al teu cos, l'inici de poder estimar-te...

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

Màndorla

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats