Jo triaria...

Coincideixo amb en Lisboa, ensenya-li "Jordi", o escriu-ne un de nou que sigui del mateix estil.
Et desitjo molta sort, i passi el que passi, sempre endavant...

S'ha de poder viure amb o sense la persona que estimis.

Els homes sóm molt prosaïcs.

Sempre estem anant i venint, ens mou la part externa de els coses - i el fons també direu -.

Paciència i tacte; no atabalis - portar algú enganxat tot el dia al coll és molt pesat.

Això és el que em suggereix el teue scrit: sort

t'he escrit en abans de dir-te adéu sort

tens la meva resposta a abans de dir-te adéu

"Jordi", sense cap mena de dubte! Com ja t'han dit abans, "abans de dir-te adéu" parla d'un comiat i tot i que és un poema preciós té un toc pessimista, que és l'últim que has de deixar entreveure avui.
De tota manera també estaria bé el que et deia en jaumesb, escriure alguna cosa avui. Segur que, amb els nervis i l'emoció que es nota que et bull a dins, et sortirà un relat sincer i plè de sentiment.

Una abraçada i tones de màgia que et portin molta sort!

opino igual que els altres: dels dos, "Jordi" és el més adequat, tot i que el millor seria escriure'n un de nou.

Sort!

Noia, és difícil posar-se en el lloc d'algú que no conec, encara que es digui com jo, però si és un noi que els relats i els poemes li toquen la fibra sensible, ja en tens molt de guanyat,
Suposo que tots els homes som sensibles, però una determinada educació ha fet que molts no gosin expressar-ho.
He llegit els dos poemes i tots dos són correctes, depèn més de tu que el coneixes que de la meva opinió. Ara bé, com a home sensible, que fa 22 anys que m'estimo la mateixa noia, que tinc una filla que també, a la seva manera expressa els sentiments, i un fill universitari sensible també, però que li fa vergonya expressar-los en públic però que a mi no m'enganya et diria el següent:
A part de dedicar-li el poema, sigues absolutament sincera, assumeix davant ell tota la part de culpa que tinguis per la separació, explica-li que te n'has adonat, que has vist sense ell coses que no te n'havies adonat, que t'havies equivocat, i no li prometis que no ho tornaràs a fer, sinó demana-li ajuda perquè no torni a passar. No vol dir que no intentis justificar els teus errors, segurament ell estarà agraït que els hi expliquis, perquè sabrà que n'ets conscient i no tornarà a passar.
Això és el que esperem els homes de les dones, sinceritat i confiança. Al menys per a mi són les més grans mostres d'amor que em poden fer.
En coses d'amor, el que cal posar per davant, és precisament, l'amor.