Errata:

Plantejament:

Aquell replà tenia tres habitatges representatius dels sengles tipus de parella: al 12è 1a hi vivia una parella homo masculina, Albert i Benet; al 12è 2a una parella hetero, Carles i Diana, i al 12è 3a una parella homo femenina, Elena i Fina. Si a algú li haguessin comentat que al replà hi vivien tres homes i tres dones, sense més aclariments, podeu estar segurs que se l'imaginaria habitat per tres parelles hetero; deixant-nos de romanços, tres parelles "normals".

Aquest era l'adjectiu que empraven Carles i Diana, profundament homòfobs: eren "normals" ells mateixos i totes les parelles amigues que tenien; els veïns de replà eren "donetes" i les veïnes "homenots".


Nus:

La rutina de vint anys de matrimoni, però, s'havia instal·lat entre ells dos. Tant Carles com Diana enyoraven aquella dolçor de fruit prohibit del festeig. I com que el desig està més a prop de la tírria visceral que de la indiferència, ves per on Diana va començar a sentir-se atreta per l'Albert, tot i que només intercanviaven algunes paraules quan coincidien a l'ascensor, i el mateix li va passar a Carles amb la Fina.

Aprofitaren que Benet i Elena treballaven a la mateixa empresa, amb idèntics horaris laborals, per endegar sengles estratègies d'aproximació, de manera gradual però progressiva. Calia dur amb intel·ligència i sigil aquest joc de seducció, mantenint el més estricte secret, no sols pel que fa a la pròpia parella sinó a la parella de qui volien seduir: primer es limitaren a demanar un pèl de sal o un parell d'ous; després, aquests pretexts donaren peu a estades cada cop més llargues a casa dels veïns, amb converses intranscendents que amb el temps s'anaren tornant més personals... Com que l'Albert i la Fina no trigaren a mostrar-se receptius a les insinuacions, Diana i Carles arribaren a la conclusió que aquests objectes del seu desig eren més bisexuals que altra cosa.


Desenllaç:

Tot se n'anà en orris, però, el dia que la companyia d'assegurances on treballaven Elena i Benet rebé una menció honorífica de la Conselleria d'Empresa i Treball. Exultant, el gerent avisà als treballadors, per megafonia, que a migdia podien donar per acabada la jornada laboral: se'ls convocava a la sala de juntes, on els seria servit un pica-pica amb xampany; en acabat, podien tornar a casa. Els dos, contents, decidiren no telefonar a les parelles respectives, per donar-los una sorpresa.

La "sorpresa" ja us la podeu imaginar...


M'he permès escriure els epígrafs "Plantejament:", "Nus:" i "Desenllaç:" per demostrar a RelatairesValidadors que, si m'ho proposo, sóc capaç de participar en el RepteClàssic amb un relat que se cenyeixi a l'estructura clàssica tripartida, tot i no estar d'acord que aquesta cotilla sigui imprescindible per obtenir un text narratiu interessant.


(Els textos en cursiva no compten, als efectes de l'extensió màxima del relat.)