Detall intervenció

ENCARA PODEU DEIXAR ELS VOSTRES AVIS (NANOREPTE 106); fins a les 23h

Intervenció de: Silencis | 24-09-2008

On? Al geriàtRiC

Silencis

Respostes

I al... REPTE POÈTIC VISUAL53: Gaudir (La Casa Batlló, d'Antoni Gaudí)[enllaç]
deòmises | 24/09/2008 a les 10:29

[Respondre]

Fins dissabte a les 10 del matí (l'enllaç és el poema...)

ARQUITECTURA VISUAL

C

E U

R

assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada

N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T

a la recerca dels ulls profètics del geni, els

O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals

A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció

La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees

C
A
S
A

B
A
T

L
L
Ó

Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni

de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics

Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia

de la febril creació refusant tots els límits)

43

O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
OMENÇA
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
EL
mot
llum
cos
veu
SOMNI
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
DE
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L'HOME?

Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix

d.

O al... REPTE CLÀSSIC 350: Una d'angúnia [enllaç]
deòmises | 24/09/2008 a les 10:34

[Respondre]

Fins divendres a les 23h...

Silenci sepulcral o sorolls estridents. No hi ha terme mig en aquesta casa. I els xiuxiueigs constants dins del cap que m'eixorden els pensaments, que fan que avorreixi aquesta vida, el fàstic, la fúria, l'apatia... Però alguna cosa no em deixa rendir-me. Inclús l'home. I jo mateix en aquest sac de putrefacció. Prou! Aquesta gossa no calla, només crida i no para de sagnar. Em suplica? No entenc què em demana però no calla des de fa estona. Sang pudent, olor que impregna cada racó per on passo, que em recorden la seva presència, ni la fortor que desprèn la cassola deixada al foc no la pot fer desaparèixer. I m'impregna també la roba i la pell i l'ànima... Tinc ànima, tinc vida, tinc sensacions? Sóc un ésser viu i no la sento, la vida. La visc, potser? I els crits no s'aturen. I la pudor... (Continuarà...)

d.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

ENCARA PODEU DEIXAR ELS VOSTRES AVIS (NANOREPTE 106); fins a les 23h

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats